dilluns, 19 de desembre de 2011

Visita a la Bea: Arribada a San Marino

La Marina i jo vam aprofitar uns quants dies del passat pont de desembre per anar cap a San Marino/Itàlia a visitar a la Bea. 
Com que es tractava de la nostra segona vegada allà, les coses anaven amb més fluïdesa. Ja ens coneixíem el terreny i havíem après dels nostres errors.
Al aterrar a l'aeroport de Bologna, ja sabíem a on havíem d'agafar el bus que ens portaria cap al centre de la ciutat. Vam baixar a l'estació de trens, on també sabíem a on ens havíem de comprar els bitllets direcció a Rimini.

A més a més, aquesta vegada havíem pensat en portar-nos entrepans per dinar al tren {no com la nostra primera vegada que vam haver de dinar barretes de cereals i patates de bossa}.


Esperant el tren a Bologna.


Així que vam pujar al tren ben contentes, en poques hores veuríem a la Bea després d'uns quants mesos de la seva visita a Girona/Barcelona. 

Tot anava sobre rodes, fins que... (Ho sabíeu que aquest moment havia d’arribar.)

Doncs fins que va venir el revisor. Havíem comprat els nostres bitllets, però ens havíem oblidat de validar-los a la màquina. Màquina que no havíem ni vist! El revisor no parava de dir-nos en italià que havíem de pagar una multa de molts euros... Vam discutir-nos-hi una mica, la Marina amb una mica més de sentit ja que ella sap i enten l'italià, jo... no sé què vaig dir-li, però suposo que per l'entonació entenia que no volia pagar. Per sort, va acabar marxant i no ens va fer pagar res!


Estació de trens de Rimini.

I per fi, vam arribar a Rimini! Ara només havíem d'esperar-nos a fora l'estació. Era qüestió de minuts que la Bea vingués! I el retrovament va tenir lloc, davant d'aquesta estació tant bonica.

Tot estava decorat de Nadal {a diferència de l'anterior vegada perquè era estiu}, i això feia que encara fos tot més bonic!


Divendres a la nit, vam anar a sopar a casa la Bea amb tota la  família. El dissabte era l'aniversari de la Bea i en Jerome {sí, fan anys el mateix dia!}, i el divendres ho celebraven junts amb les seves famílies. 
La Marina davant el preciós arbre de Nadal de casa la Bea.
Durant les presentacions, va haver-hi una situació entre còmica i dramàtica entre l'àvia de la Bea i jo. Al presentar-me, li vaig donar la mà i li vaig dir el meu nom. Fins aquí tot sembla normal oi? Resulta però, i suposo pel costum que la gent no entengui el nom a la primera, que vaig donar més emfàsi del necessari a la N pronunciant NoNNa en comptes de Nona. Els que tingueu una mica de coneixement de l'italià segurament sabreu que nonna vol dir àvia en aquest idioma.
De manera que l'àvia de la Bea em respon, "io ragazza". La dona es pensava que l'estava vacilant... I jo que sóc incapaç de fer una frase ben feta en italià no sabia com sortir de l'embolic. Sort que va venir la Bea i li va dir que em dic Nona! ;)


Com era d'esperar, vam menjar a les mil marevelles. La mare de la Bea va fer pasta fresca {ella va fer la massa des del primer bocí} a la bolognesa. Mmmm estava deliciós!!! De segon vam menjar carn també molt bona, però ara no recordo més detalls.
I de postres, pastís d'aniversari... mmmmm més que boníssim!!!
Jo davant l'arbre de Nadal.
Després de sopar, va ser l'hora de donar els regals als homenatjats. I quina pluja de regals!!!
Un detall d'una de les boles de l'arbre. Manualitat feta per la mare i germana de la Bea.
Més tard, vam anar amb la Bea i en Jerome a fer una volta pel centre de Rimini, que és també la zona de bars. El primer cop que havíem visitat Rimini vam descobrir la zona de platja i els bars a la platja (entre d'altres el Malindi, que em va agradar especialment), per això m'havia la imatge que m'havia format de Rimini era d'una ciutat de platja simplement, amb poca ciutat de veritat. Però quina sorpresa em vaig emportar al començar a descobrir que no només és una ciutat de platja, sinó que tenia més!
L'arbre de Nadal a Piazza Cavour.
Teatro Galli amb la bandera italiana amb llums.
La Marina i la Bea.
Després d'una volta per la zona de bars, vam donar la nit per acabada. Estàvem més que cansats i feia bastanta fred... així que vam dirigir-nos els quatre cap a l'apartament de la Bea a Rimini.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Málaga - Dia 4


Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1Málaga - Dia 2 i Málaga - Dia 3.

DILLUNS 1 d'agost
Em vaig llevar d'hora per acompanyar a la Liisa a l'escola d'idiomes. Havíem vist que hi havia un bus que la portava allà, cosa molt més pràctica que caminar 1h per arribar-hi.
La vaig acompanyar fins a la porta i ens vam despedir, acordant trobar-nos a la 1 del migdia, que ja hauria acabat les classes, al seu pis.
Jo vaig marxar a fer turisme. La meva primera parada va ser als Jardins Pedro Luís Alonso de davant l'Ajuntament de Málaga.

Una flor del jardí Pedro Luís Alonso davant l'Ajuntament de Málaga.
Escultura del "Biznaguero" de Jaime Fernández Pimentel. És un símbol de la ciutat.
Des d'allà vaig començar a pujar a la muntanya del costat on hi ha el Castillo de Gibralfaro i des d'on es podien apreciar vistes de tota la ciutat.

La ciutat de Málaga des del Castillo de Gibralfaro.
El port i l'ajuntament de Málaga.
La plaça de toros de Málaga. Creieu que la gent dels pisos del voltant ho veu des de casa seva?

Després vaig baixar pel costat contrari de la muntanya, per un camí una mica inventat pel mig del bosc. He de confessar que en algun moment vaig passar por, perquè no sabia a quin barri aniria a parar... I a més a més, el calçat no era l'adient en cas que hagués de córrer. Per sort no va ser necessari i a més a més havia anat a sortir allà on m'interessava, aprop de la casa natal de Picasso.
Plaza de la Merced - on hi ha la casa natal de Picasso.  
La casa natal de Picasso.
Des d'aquí vaig dirigir-me al Museu Picasso, que tot i no ser una gran experta en art em va agradar. El millor crec però, els videos d'ell pintant els seus quadres. Em va agradar poder-lo veure en moviement.

Ja havia acabat amb les coses més turístiques que podia fer i encara em quedava temps fins que la Liisa tornés, així que vaig anar direcció al centre on hi havia les botigues a mirar roba. I em vaig comprar un mocador de coll preciós i una camisa.

Després de fer temps, vaig començar a anar cap al pis. Amb la sorpresa que em vaig trobar a la Liisa asseguda en un banc del jardí del voltant de la Catedral.

Resulta que aquell dia no tenia classe, sinó simplement un exàmen de nivell, el qual va acabar en menys de 1h. Com que jo no tenia mòbil (me l'havia deixat a Finlàndia) no ens vam poder comunicar, així que cada una va passar el matí per lliure. 

Després vam anar a dinar juntes de restaurant, i vaig poder satisfer les meves ansies de paella (tot i que no massa bona...).
I després del dinar, vam tenir el temps just per tornar al pis a recollir les meves coses i anar cap a la parada de bus.

La Liisa i jo davant la Catedral.

Em tocava tornar a la vida real, les vacances estaven apunt d'acabar-se. S'acabarien quan el meu avió direcció Barcelona aterrés.

Amb la Liisa ens veuríem en uns mesos, tenia una visita obligada a Barcelona.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Málaga - Dia 3

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1 i Málaga - Dia 2.

DIUMENGE 31 de juliol
El dilluns la Liisa començava el curs de castellà a una escola d'idiomes una mica allunyada del centre. Així que diumenge vam decidir anar-hi caminant per saber quant es tardava i per saber també el camí. Quasi però que morim en l'intent!!!
Evidentment no ens havíem llevat d'hora i vam posar-nos a caminar a la pitjor hora possible, a les 12h o més tard. A més a més, l'escola d'idiomes va resultar estar més lluny del que ens pensàvem i vam caminar durant 1h en ple sol.


Un cop localitzada, vam anar de pet a la platja! Ja no podíem més de la calor!!!

Jo amb en Hans Christian Andersen.

La resta del dia el vam passar tranquil·lament, gaudint de la ciutat i de la companyia.

La Catedral de Málaga de nit amb un músic tocant al davant.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Málaga - Dia 2

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1

DISSABTE 30 de juliol
Quan ens vam llevar el dissabte al matí, vam anar al gimnàs O2. El dia anterior, al anar a demanar informació ens van donar dos invitacions, així que vam posar-nos la nostra roba d'esport i a fer exercici s'ha dit. Després d'una prou llarga sessió de màquines vam passar a la piscina i a la zona d'aigües. El que més em va agradar de tot, la piscina d'aigua gelada, que al sortir-ne tenies la sensació de sortir d'un riu d'alta muntanya. Era perfecte!

Un cop satisfetes, vam dirigir-nos cap a l'IKEA. La Liisa necessitava més coses per la seva habitació, així que la visita a l'IKEA era pràcticament obligada. En vam tornar ben carregades, com era d'esperar.

Al vespre, vam anar a donar una volta pel passeig marítim i el centre de Málaga, que no ens quedava massa lluny ja que el pis estava situat just al costat de la catedral.


La platja de Málaga.

La Liisa i jo reposant a un banc del passeig.

La posta de sol. Aquest cop verdadera perquè sí que es va fer de nit!

divendres, 25 de novembre de 2011

Málaga - Dia 1

DIVENDRES 29 de juliol
El vol de Tampere a Málaga de quasi quatre hores no es va fer massa llarg. Vam aprofitar el nostre temps mirant, "La vida és bella", pel·lícula que la Liisa no havia vist mai.

Vam aterrissar als voltants de les quatre de la tarda, vam esperar el bus que ens portaria fins al centre i després cap al pis que la Liisa havia llogat. Un cop ja havíem deixat les nostres coses, teníem dos missions:
  1. Trobar un gimnàs on fèssin yoga.
  2. Comprar llençols i menjar.
Vam poder acomplir les missions amb prou facilitat. Una cosa obligada a comprar, per part meva, era MELÓ! Des del dia que havia marxat cap a Finlàndia que trobava a faltar poder-ne menjar.


El pis de la Liisa. La seva habitació era el tercer balcó començant per l'esquerra al segon pis.
Al vespre ens vam quedar a sopar al restaurant de sota el pis, Restaurante El Jardín

Mentre sopàvem van fer un espectacle de flamenco.
Després de sopar i d'una passejada pel barri vell, vam donar el dia per acabat. Estàvem més que cansades!

dilluns, 21 de novembre de 2011

Leaving Finland

Després de passar una nit a Kukkuluuru, d'adonar-me l'endemà a les 10 de la nit que m'havia deixat el meu mòbil al cotxe del pare de la Liisa {que en aquell moment de la nit estava a més d'una hora de distància de Tampere} i de passar una última nit a Tampere, era l'hora de marxar direcció Málaga.

Divendres 29 de juliol ens vam llevar amb temps de sobres per poder esmorzar tranquil·lament, les maletes ja estaven tancades. I ho vam fer tant tranquil·lament que el temps se'ns va tirar al damunt! Tant que vam haver de correr per arribar a la parada del bus!!!

Havíem d'agafar un bus des de darrera casa la Liisa que ens portés fins a l'estació de trens on agafaríem el bus cap a l'aeroport.

Per arribar a la parada del primer bus, vam haver de caminar pel mig del bosc amb totes les nostres maletes, que com probablement recordareu perquè ja he esmentat uns quants cops, eren moltes!!! I de fet, caminar és un dir, perquè el que vam haver de fer més aviat va ser córrer!!!

Mentre estàvem corrent cap a la parada pel mig del bosc em va venir al cap una escena d'una pel·lícula.
Heu vist la pel·lícula "The Holiday" o altrament coneguda a España com "Vacaciones"? Si l'heu vista probablement m'entendreu si us dic que em vaig sentir una mica com l'Amanda Wood (personatge de la Cameron Diaz) quan arriba a la casa d'Anglaterra i ha de caminar amb tot el seu equipatge per un camí ple de neu. 

A continuació el trailer de pel·lícula. L'escena a la qual em refereixo comença a partir del minut 1:01.




D'acord, he de matitzar que hi ha unes certes diferències entre el que vam fer la Liisa i jo i la pel·lícula:
- No hi havia neu.
- Cap de les dues portava sabates de taló.
- Portàvem un mínim de dos maletes per persona.
- El nostre camí era més estret i embardissat.
- No vam fer el ridícul, tot i que si haguèssim caigut...


Sorprenentment, vam arribar a temps a la parada. Ben justes però, ja que al moment que hi arribàvem també hi arribava el bus.

El camí cap a Málaga havia començat.

P.D: Al trailer no es veu bé el camí pel que va, però no em deixava posar un link del tall de pel·lícula.

P.D2: Vull un Jude Law a la meva vida! ;)

diumenge, 20 de novembre de 2011

Farewell Party

La nit del 26 de juliol de 2011 havia arribat, la meva última nit a Oulu. Així que només podia passar una cosa, celebrar la meva Farewell Party.

Després de preparar la meva maleta, i ajuda a la Liisa amb la seva mudança i la neteja de l'apartament (la Liisa marxava un any d'erasmus a Màlaga) era l'hora de la festa!

Així, allà a les set de la tarda ens vam trobar tots els estudiants d'intercanvi amb la Merja, l'Anna i la Hanni a la plaça del mercat.
Un dels bars de la plaça del mercat.
Alguns vam fer un gelat. Un de pera per mi si us plau. Pera, el meu gust preferit d'entre la limitada varietat de gelats, però he de dir que tenia un gust d'allò més natural i amb trossos de pera i tot!
La Merja i la Hanni en primer pla, la resta del grup al fons.
Després vam fer una mini passejada cap al mar i direcció a la "posta de sol".
Barques del moll.

Les barques del moll amb les cases antigues de fusta.

La fàbrica al costat d'Oulu que sovint perfumava la ciutat.
Quan va començar a fer-se una mica més fosc, al ser ja quasi final de mes, ara ja fosquejava lleugerament, tot i que negra nit no la vaig veure mai mentre estava a Oulu, vam instal·lar-nos a una terrasseta d'un dels bars de la plaça.

Tenia una missió, provar, per primer cop!, el LONKERO. Mentre estava ajudant a la Liisa em va preguntar si ja l'havia provat. No ho havia fet. De fet, aquell era el primer cop que sentia la paraula... Sopresa la Liisa em va dir que el LONKERO és típic finlandès i que abans de marxar l'havia de provar.

Així que aprofitant la meva última nit, ho vaig fer. I em va agradar!
I suposo que us pregunteu què és el LONKERO no? Doncs és una beguda de ginebra amb refresc de "pomelo" {correctament anomenat aranja en català}. 
Passant el vespre a la terrasseta.
Hi havia dues maneres quasi obligades d'acabar la meva última nit a Oulu. 

La primera, anar al karaoke. Ens ho havíem passat tant bé l'altra vegada, que no podíem no anar-hi un altre cop. 
El karaoke a la plaça del mercat.
Potser no va ser tant divertit, però ens ho vam passar molt bé!

La segona, anar a menjar una pizza al Da Max. A aquest restaurant és on havíem fet la gran majoria dels nostres àpats {amb algunes excepcions a favor de Ravintola Kotka (el restaurant de l'hospital), un restaurant xinès, una altra pizzeria i pocs llocs més}.

A més a més, vam aprofitar per fer un intercanvi de fotos a altes hores de la matinada... Sí, sí, aprofitant fins l'últim moment per passar-nos totes les fotos!
En Mohamed i l'Hélène (què estaria xiulant?).

En Martin i l'Antoine.
Les pizzes no eren espectacularment bones, però eren prou bones! Tant que fins i tot ara se'm fa la boca aigua, dec tenir gana... 
Foto de despedida original!
El cul de l'Antoine, en Martin fent arts marcials, l'Hélène, jo i en Mohamed.
Un cop amb les panxes plenes, em van acompanyar fins a la porta de casa però de cami ens vam fer unes quantes fotos.

Foto de despedida més convencional!
En Martin, l'Antoine, l'Hélène, en Mohamed i jo.
Entrant al portal.

Bye bye July Oulu people! Thank you all for all these beautiful memories!!!

dissabte, 19 de novembre de 2011

Últims dies a Oulu

Els meus últims dies a Oulu havien arribat, i encara hi havia moltes coses per fer i llocs on anar. Així que no hi havia més opció que no fer migdiada a la tarda i quedar directament després de l'hospital per fer alguna cosa interessant o simplement passar temps junts.

Una de les últimes tardes, vam agafar les nostres bicicletes i a fer turisme s'ha dit!

Edifici bonic del centre d'Oulu.
Seguint la nostra ruta, llavors vam entrar a visitar l'esglèsia.
Un dels mosaics.
Dins l'església vam conèixer una mica més de la història d'Oulu. Com ha passat a la gran majoria de ciutats/pobles finlandesos que he visitat, a la seva història sempre apareix un incendi el qual va destruir la major part de les cases de fusta que constituien en aquell aleshores el nucli central de la localitat. Oulu, no podia ser menys, així que el 23 de maig de 1822 va haver-hi un incendi. 
Una mica de història.
Tant de turisme ens va trastocar una mica, i ens va sortir la nostra vena més agressiva... tot i que pel que sembla, a l'Antoine no l'amoïnava. Ell segueix amb la parsimònia i tranquil·litat que el caracteritza!

L'església d'Oulu.
Vam continuar direcció als museus, tot i que no vam entrar a cap. Si que vam entrar però a alguns patis privats, ups! I després cap als parcs...

Per on seguim?
Vam atravessar la zona de Hupisaaret i Lasaretinsaari, zones ben verdes farcides de gent gaudint del bon temps. Nens corrents amunt i avall, seguits per l'atenta mirada dels seus pares; altres alimentant els ànecs famèlics (o això és el que semblava), ciclistes, adolescents passant la tarda a l'aire lliure...

Vam atravessar el riu Oulujoki pel pont Lassinkallionsilta que ens portava a Tuira. No sense abans tenir un cert "problema" amb la multitud d'abelles que habitaven la zona. Ens vam aturar dalt del pont per tirar les dues següents fotos i l'Hélène i en Karim van recolzar les seves bicis damunt de l'entrada a la casa de les abelles... Vam haver de marxar ràpid per no ser picats per les enfurismades abelles, ens en vam ensortir però!

Vistes de Tuira Beach i Rautasilta (pont del fons) des de Lassinkallionsilta.

El parc, Lasaretinsaari, que deixàvem enrere. 

Tuira Beach.
Al costat d'aquestes casetes-canviadors hi havia un grup de nois jugant un partit de volley. Altra gent estava parant el sol, tot i que ja no tocava massa... 

De tornada cap al centre d'Oulu vam passar per aquest pont. L'havia vist el dia que havia anat a la platja en bus, i havia pensat que m'agradava molt i que un dia volia anar-hi a fotografiar-lo. Amb tantes coses a fer, me'n havia oblidat. Però durant la ruta, ens el vam trobar davant dels nostres nassos. Vaig ser feliç!!!
  

A més a més, mentre l'atravessàvem va passar el tren també!

A darrera anàvem en Mohamed i jo, a davant l'Hélène i l'Antoine. La foto d'en Mohamed i jo no és gens bona, està més que moguda... però l'he posada perquè durant tota la ruta en Mohamed no parava de xiular una cançó, que ara no recordo. I com podeu veure a la foto, ESTÀ XIULANT!!! El mòbil a la mà li servia de música acompanyant! ;)

Excursió en bici per Oulu amb la música per part d'en Mohamed!

L'Hélène i l'Antoine davant nostre a lo "Verano Azul".
Vam deixar el tour al arribar aprop del centre, a un lloc bonic on poder veure "baixar" el sol. Una tarda més que ben aprofitada i gaudida al màxim.
La "posta" de sol.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 5

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Diumenge al matí va arribar, i abans de marxar ens quedava recollir-ho tot. Fent la feina en equip ens en vam ensortir prou bé. Abans de pujar al bus que ens portaria de nou cap a Turku ciutat, havíem de fer-nos unes quantes fotos. 

Foto de tot el grup.
Spanish and Catalan girls. 
Helsinki People + Mohamed. 
Oulu People al complert. 
Vam pujar al bus, però el cap de setmana encara no s'havia acabat. Encara ens quedava visitar Turku i Tampere (tot i que vam anar perdent a gent pel camí)!

La primera parada a Turku va ser a l'estació per deixar als Helsinki People que marxaven abans perquè anàvem cap a Tallin. Després però vam anar cap al Castell de Turku. Allà vam dinar de picnic. 
Vam tenir visita mentre dinàvem.
De picnic al Turku Castle.
Oulu People + Liisu i Matti (dos dels organitzadors de Turku).


Després de dinar vam marxar del Castell de Turku caminant cap al centre de la ciutat.
Aquesta zona de la ciutat em va agradar molt, a més a més que no l’havia vist quan hi vaig anar a principi de mes amb els meus pares.
Com sovint passa després de dinar, ens va entrar la tonteria post-dinar i de camí ens vam fer algunes fotos divertides... 



En Martin i jo al Titànic.

Ups... aquí es pot apreciar el tamany real del barco. Quasi que som més gran nosaltres...
La margarita més bonica mai vista!

Heu trobat quina és la seqüència en els números?
La cua d'una sirena.
Creuant el riu amb un mini "ferri"
En Martin molt emocionat d'estar al mini "ferri".


Després de la nostra passejada al costat del riu, vam arribar al centre de Turku, on si que hi havia estat amb els meus pares. 


Matti i l'esglèsia de Turku.
Un cartell que em va agradar. 
No sé què significa... potser que no es pot anar en bici per la plaça de l’esglèsia?


Per tornar cap a Oulu, havíem de fer transbord a Tampere i la Liisa m’havia dit que si podíem ens hi estiguèssim una estona per poder visitar la ciutat. Després de parlar-ne també amb les estudiants d’intercanvi que estaven a Tampere, vaig convèncer a l’Hélène, en Martin i l’Ilziya per marxar una mica abans de Turku i així poder fer la parada a Tampere. 

I crec que cap de nosaltres se’n va arrepentir. L’hora de tren que teníem entre Turku i Tampere la vam aprofitar per dormir i carregar una mica les piles.
La primera parada va ser a la paradeta del gelats. 

Gelat de maduixa i pera.

Vam seguir passejant per l’avinguda principal. Vam atravessar el riu i després vam començar a sentir música. Vam seguir caminant en direcció a l'orígen d'aquella música fins que vam arribar a una plaça preciosa i plena de gent. 

Ens vam emocionar, feien un concert!!! 


La plaça on feien el concert.
Ens vam parar a observar el que estava passant... i al cap d’una mica en Martin ens diu: 
“Heu vist que hi ha un capella dalt de l’escenari?”. 

L’Hélène i jo ens ho mirem millor i efectivament, hi havia un capellà. 
No vam acabar d’entendre ben bé quin tipus de celebració era aquella perquè hi havia ple de moteros i gent religiosa... 

L'escenari.
La noria que hi havia a la plaça.
Teatre de Tampere.
I no és bonica aquesta plaça?


Segons la meva guia de viatges, a la ciutat de Tampere se l’anomena Liverpool del nord per les seves nombroses antigues fàbriques tèxtils a banda i banda del riu.  


Les xemeneies de les antigues fàbriques.


Després de més o menys 1 hora de passeig pel centre de Tampere, vam tornar cap a l’estació de trens per agafar el tren de tornada cap a Oulu. 
Ens vam posar a un compartiment privat per nosaltres sols. Al cap de poc va entrar una dona d’uns 40 anys i es va asseure amb nosaltres. Ens vam saludar cordialment, vam intercanviar unes quantes paraules i tots vam dir que estàvem ben cansats i que teníem ganes de dormir. 
No sé ben bé com, la conversa entre nosaltres i aquesta dona va anar seguint i no vam tancar els ulls ni un moment durant les 5h que durava el trajecte. Vam explicar-nos les nostres vides com si ens coneguéssim de tota la vida. 
Sense cap mena de dubte, la millor conversa que he mantingut mai amb una persona desconeguda. 
Quan va arribar la seva parada, ens vam despedir i desitjar el millor per a les nostres vides. I ja no la vam veure mai més. Nosaltres vam buscar-la per la finestra... i s’havia esfumat!!! 
Ens vam mirar amb cares extrenyades i vam fer broma dient “I si era un fantasma?”... però mai ho sabrem.


I per últim, i després de més de 5h asseguts als nostres seients, teniem ganes de moure'ns i què millor que ballar Letkajenkka al tren!!!

Ballant al tren.
Aquí s’acabava un bonic cap de setmana de juliol a Finlàndia.