dijous, 28 de juliol de 2011

Moi moi Oulu, Moi Kukkuluuru and Tampere!

Ahir la Liisa i jo vam marxar d'Oulu. Ella marxa d'erasmus per un any a Málaga i jo torno cap a casa. Entre les dues teniem unes 8 maletes. Vam veure que ens seria molt difícil arribar fins a l'estació amb tantes maletes, i per això vaig demanar als altres estudiants d'intercanvi si algú ens podria acompanyar. En Mohamed i l'Antoine es van apuntar. 

A les 10:15, van venir a l'apartament i vam anar els quatre caminant fins a l'estació. Tot i l'ajuda, tampoc va ser bufar i fer ampolles, però ens en vam ensortir. 

Un cop vam tenir els bitllets comprats, ens vam tirar aquesta foto davant de l'estació amb totes les maletes. 


A l'estació satisfets d'haver arribat: Liisa, Mohamed, Antoine i jo. 
Una última foto abans de marxar d'Oulu. Sé que hi tornaré però, i aquest cop a l'hivern. Tinc ganes de veure tota la neu i anar a Lapònia a l'hivern. Ha de ser espectacular! 
La Liisa i jo just abans de pujar al pendolino.
Després de 5 hores de tren, vam arribar a Tampere. Ens tocava canviar de tren però aquest cop estàvem soles. Seria una tasca difícil! 
Ens estàvem preparant davant de la porta del vagó per baixar quan van aparèixer uns amics de la Liisa de l'escola. Va ser perfecte, ens van ajudar a anar fins al següent tren i sort en vam tenir perquè sinó potser encara estaríem canviant de tren. 

Després d'una altra hora de tren, i aquest cop sense aire acondicionat (feia molta calor), vam arribar a Kolho. Allà és on la família de la Liisa tenen la seva casa d'estiu. És un lloc preciós al costat d'un llac, hi ha molta tranquil·litat. M'ha encantat el lloc. 

Aquí unes quantes fotos pel vostre plaer visual. 
Les vistes del llac des de davant la casa. 
La casa del fons és la casa principal i la més propera és una petita caseta.


La sauna just davant del llac. 
Ahir era l'aniversari del pare de la Liisa i a la casa hi havia tota la seva família. Les dues germanes de la Liisa amb els seus marits i fills, l'àvia de la Liisa, uns tiets i uns amics dels pares. Són una família molt maca! Intentaven parlar al màxim d'anglès perquè així jo també els entengués. 

Ahir vam estar durant la tarda fent petar la xerrada i estant a l'aire lliure. Aquest matí però ha sigut l'hora de la sauna i bany al llac. És genial!!! Després d'aixecar-nos hem anat directes cap a la sauna. Quan estàvem ben acalorades, cap a l'aigua. I anar fent. 

Ara estic a Tampere, a la ciutat, a la casa dels pares de la Liisa. Última nit a Finlàndia i demà al matí cap a l'aeroport.

Demà a la tarda estarem a Málaga!  :D 

Per una part estic trista, perquè no vull marxar de Finlàndia, ha sigut una molt bona experiència. Però per l'altra en tinc ganes perquè mai he estat a Málaga i també tinc ganes de platja!

Molts petons, 

Nona.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Survival Weekend Camp


Un mini resum del que ha estat aquest ultim cap de setmana! 

Ens hem trobat tots els estudiants d'intercanvi de Finlandia a Masku, un petit poble al costat de Turku. La primera foto es de tot el grup a la casa que vam passar el cap de setmana. 


La segona foto es de Tampere. De tornada cap a Oulu vam passar una horeta visitant Tampere. 

Avui es el meu ultim dia a Oulu, dema al mati marxarem cap a la casa d'estiu de la Liisa i divendres cap a Malaga! 
No se si podre publicar res mes fins que no arribi a casa. 

Molts petons. 

Nona. 

P.D: No se que ha passat que no puc posar cap accent. 

divendres, 22 de juliol de 2011

Finland's Got Talent

Ahir va ser una nit genial! Una nit molt musical! Va ser especial realment, i crec que tardaré a passar-ne una així. 

El dijous passat, vaig passar al vespre per davant del Kaarlenholvi, la casa-disco que ja us havia comentat en un altre post, Kaarlenholvi, estaven tocant música en directe i el poc que vaig escoltar em va agradar molt. Quan més tard vaig arribar a casa li vaig explicar a la Liisa, i vam dir que el pròxim dia hi aniriem. I el dia va ser ahir. 

Vam engrescar a la resta del grup i així després de sopar a la pizzeria Da Max, el nostre lloc habitual i que està just davant de Kaarlenholvi, vam dirigir-nos cap al jardí on el grup acabava de començar a tocar.  

El local no estava ple del tot, però hi havia molta gent i de totes les edats. El grup tocaven versions de tot tipus, cançons finlandeses i també angleses. 

El grup tocava i cantaven molt bé. La cantant estava una mica "boja", no sé què deia, però per com es movia i l'expressava, es podia comprendre que està una mica "boja" però en sentit positiu. 
El grup. 
Liisa, Hélène i jo al concert. 
Quan el  concert ja estava a punt d'acabar, la Liisa va marxar. Avui havia d'anar a l'hospital. L'Hélène i jo vam sortir a buscar la resta del grup que estaven prenent alguna cosa a la plaça del mercat. De camí però, vam parar-nos al recentment batejat "Pig Park", perquè està ple de figures de fusta en forma de porc. Evidentment ens vam tirar una foto dalt d'un dels porcs! 
Hélène i jo al Pig Park.
Al cap d'una estoneta, vam decidir d'anar a algun lloc. Al tornar cap a la zona de bars, vam passar pel costat del Karaoke que hi ha a la plaça del mercat en una de les casetes de fusta que queden. No ens ho vam pensar, cap al Karaoke vam anar. 

El Karoke està a la casa de més a l'esquerra de la foto per l'altre costat. (Foto tirada el dia anterior a la tarda.)
El karaoke és petitó i estava ben ple de gent, majoritàriament gent de mitjana edat, però l'ambient era genial. Cridàvem bastant l'atenció, tothom ens mirava i varies persones ens van preguntar com haviem acabat a un karaoke d'Oulu. Sempre ens pregunten d'on som, i la veritat és divertit veure la seva cara quan saben que som de països tant diferents. 

La majoria de les cançons que cantaven eren en finlandès, però no era cap problema per nosaltres. Ens apuntavem a cantar-les igualment. Hi va haver varies cançons en anglès i a aquestes, ens hi posàvem al 100%. 

Llavors, per fi, va arribar el moment de la nostra actuació. Els 5 minuts de "glòria" dels Muta Tota. La canço Lemon Tree de Fool's Garden va començar a sonar. En Martin, l'Antoine, l'Hélène i jo ens vam preparar i vam començar a cantar. No sé ben bé per quin motiu, quan ens tocava cantar a nosaltres va ser l'únic moment que hi va haver silenci al local. Vam començar a cantar, i de tant bé que ho feiem, ja no sentiem silenci, sinó les rialles de la gent... Però en definitiva, ens ho vam passar molt bé. 

Evidentment, hi havia els típics que canten super bé. Tinc videos! No tenen gaire qualitat... però bé. 

Karaoke from Aiketa on Vimeo.


Després del karaoke, vam tornar cap al Kaarlenholvi. I vam anar directes a la Music Room. Crec que va ser la millor part de tota la nit, i ja és dir, perquè tot l'anterior havia estat molt i molt bé. Hélène i jo vam visualitzar una butaca lliure, i ens hi vam asseure. Hi havia una noia tocant el piano, un noi tocant la guitarra, dos nois més tocant diferents instruments de percusió i un altre noi amb una espècia de "flautes" irlandeses. I un parell o tres de noies que cantaven. Una bona barreja. 

Al principi estavem allà només d'espectadores, però al llarg de l'estona vam anar posant-nos més en la salsa. Els locals ens van demanar que comencessim alguna cançó nosaltres, no sabiem quina. Va ser com un moment tens, perquè nosaltres voliem participar però no sabiem ben bé com. I ells volien fer-nos participar. 

Total, al final el noi amb la guitarra i la noia del piano van començar amb "Let it Be" i va ser apoteòsic!!!  Els Beatles mai fallen. Tots vam cantar amb moltes ganes. I els vam veure a la cara que estaven molt contents perquè ens havien fet cantar. A partir d'aquell moment no vam parar de cantar, quan les cançons eren en anglès es clar! 

La noia del piano, tenia una veu impressionant i el noi de la guitarra també cantava molt i molt bé. Si mai aneu a Oulu, no us podeu perdre aquest local i especialment aquesta sala. És genial l'ambient i amistat que la música crea entre les persones que hi ha allà. Tothom és benvingut a cantar, tocar i participar en el que està passant en cada moment. 

En definitiva, una nit espectacular. Plena de música, gent més que amable i diversió! No puc demanar més!!! 



Fins aviat. Bon cap de setmana! Ja us explicaré què tal ha anat la trobada a Turku amb tots els estudiants d'intercanvi de Finlàndia. 

Molts petons. 


P.D: Bé, crec que els videos hauran d'esperar a un altre dia. Per penjar-se és molt lent i ja estem a punt d'arribar a Tampere on hem de canviar de tren. 

P.D 2: Papa, Mama i Laia, no teniu excusa per no comentar el blog. Us vaig enviar un mail explicant els passos 1 per 1. Espero els vostres comentaris!!!

Lapònia - part 1

I per fi ha arribat el moment tant esperat!!! Si, si, ho llegiu bé. El post del cap de setmana a Lapònia! 

El cap de setmana va començar molt d'hora, el nostre tren Oulu - Rovaniemi sortia a les 05:17 del divendres! Era dur agafar aquest tren, però si voliem fer tot el que teniem planejat era l'únic que ens anava bé. 

A les 5 de la matinada, ens vam trobar tots a l'estació. També amb la noia russa, Ilziya, que està en un altre hospital en una altra ciutat (on hi ha metges russos, i li parlen en rus, perquè d'anglès no en sap gaire) i per aquest motiu encara no l'haviem conegut. Segons en Martin, jo i la noia russa som "pen friends" perquè vaig ser jo la que li va enviar mails amb tota la informació del cap de setmana. 

Bé doncs cap a dormir al tren s'ha dit! Teniem més de 2h 30 minuts de trajecte, i a aquestes hores, de l'únic que teniem ganes era de dormir una mica més. 

El tren no era gaire modern ni macu...
En Martin buscant la millor posició per dormir. 
A les 07:47 puntualíssim el nostre tren va arribar a Rovaniemi. Ara haviem de canviar de transport, i agafar el bus que ens portaria fins a la zona on anàvem a fer una mini caminada. Per sort, amb l'ajuda d'un home i una dona, vam trobar la parada del nostre bus i ara només ens quedava esperar. Anàvem a Auttiköngäs, amb el bus direcció a Kuusamo. 

Esperant el bus. 
Un cop al bus, ens esperava un trajecte d'1 hora i escaig. El paisatge que anavem passant era preciós. El problema era tirar bones fotos. Entre el reflexe de l'interior del bus als vidres i que els busos aquí circulen molt ràpid per mini carreteretes... {La meva teoria és que com que a l'hivern amb tota la neu han d'anar ben a poc a poc, a l'estiu quan no hi ha neu, donen gas}. Així que, les fotos que tinc de paisatges no són massa maques. 

Martin i Hélène al bus.
En Mohamed al bus.
El nostre conductor. (Papa, té les teves ulleres!)
Un llac que vam passar. 
Cases al mig del no res. 
I per fi vam arribar a la nostra parada. El bus va parar al mig del no res, ens va deixar allà i va marxar. Per seguretat, en Mohamed, que té GPS al mòbil va enregistrar les coordenades de la parada {no fos cas, tot i que jo estava segura que no ens perdriem pas} i després vam començar a caminar. 

Del costat de la carretera sortia un camí, suficientment ample com per passar-hi cotxes. Aquest era el nostre. Vam caminar uns 20 minuts i vam arribar al primer "refugi" Auttiköngäs.
Camí des de la carretera a Auttiköngäs.
Altre cop, el bar. 
Nosaltres a la barca: Mohamed, Antoine, Martin, Hélène, Ilziya i jo. 
Bosc al voltant del refugi principal.
Mapa de la ruta que vam fer, només de 3'5km.
Abans de començar a caminar però, necessitàvem una mica d'energia. Vam entrar al refugi, altrament conegut com a "Day Trip Hut" i vam esmorzar. Realment estava molt net i tot molt ben muntat. Es nota que això és Finlàdia.

Preparant-nos per esmorzar.
Com? No sabeu on està Auttiköngäs? Bé, doncs aquí us deixo un mapa de Finlàndia. L'estrella més gran és allà on vam anar nosaltres, Auttiköngäs.
Ara si que ho situeu, no?



Un cop amb la panxa plena, ja podiem començar a caminar. 
Inici del camí. Gran caminada, 3'5km! ;p



Només començar, ja ens vam trobar amb la cascada que hi havia. La veritat és que m'esperava més cascades i que fossin totalment naturals. No ho eren. Havien sigut modificades per l'home per tal de transportar troncs, però no estaven pas malament del tot.  
El riu portava molta aigua, no pas clara com podreu comprovar, i tenia molta força!!! {Papa, ho veus, el que et vaig dir?}




Serà te i no aigua el que porta el riu?

Després d'unes quantes fotos amb la cascada, vam anar seguint la ruta. Teniem temps, la ruta era curta, així que anàvem parant-nos cada dos per tres. Ho haviem de fer durar no? A més, que el paisatge era bonic i ja et feia ganes d'anar parant i simplement observar el teu voltant.

El cel de Lapònia. 
El dia anterior havia sigut el dia nacional de França {el dia de la Bastille}, així que els francesos ens havien promés que ens cantarien el seu himne. I així ho van fer. Ens van explicar una mica què diu la cançó, i resulta que és bastant "sangrienta"... Després cadascú va cantar el seu himne i us podeu creure que no em va sortir més d'una frase d'Els Segadors? Com pot ser això? Quina vergonya!!! {Per compensar-ho l'endemà els vaig posar la cançó amb el youtube.}

Mohamed, Hélène, jo i Martin pel caminet de fusta. 
En Martin parant el sol. 
Contemplant la natura.
Vam tirar una mica més, fins arribar a unes escales que ens van agradar. Haviem de tirar-nos una foto... però aquest cop va ser difícil que la foto sortís bé. {Anna, jo que em pensava que estava millorant amb el trípode, però sembla que no.}

Aquesta foto és la millor de les 4 o 5 que ens vam tirar, i la veritat és que deixa molt que desitjar, però bé.


A tot arreu, hi havia aquests formiguers tants grans. És increïble. Vam estar mirant-los una estona, i per ser tant gran, no hi havia gaires formigues. Potser encara dormien. Aquí he aprés que si poses un pal/herba al formiguer, les formigues hi van ràpidament i desprenen un líquid que diuen és prou bo. La veritat és que no ho sé, serà qüestió de provar-ho no? Vosaltres ho heu fet alguna vegada? Si és així, quin gust té?

Formiguer enorme. 


I després vam arribar a la segona cabanya del recorregut. Aquesta és més senzilla i és possible passar-hi la nit. A l'anterior que era més gran, no està permès. De totes maneres, tot i faltar-li una paret, la cabanya té un lloc per fer foc just davant i una caseta annexa on hi ha ple de llenya.
Hélène, jo i Martin. 
Per fer una bona BBQ. 
Hem escoltat molta música aquí a Finlàndia, sobretot l'Hélène, que a la tele del seu pis només mira el canal musical, però crec que tots estarem d'acord que la BSO d'aquest intercanvi a Oulu és el so del mòbil d'en Mohamed al tirar una foto. Quants cop l'haurem sentit? La veritat és que no ho sé... però us asseguro que moltíssimes.

A continuació una mostra del tipus de fotos que tira en Mohamed.

Mohamed + qualsevol cosa. 
Ens havien avisat, a Lapònia a l'estiu hi ha molts mosquits. Per això, només posar el peu a baix de l'autobus, vam treure els nostres esprais i ens vam fer un bon bany. Només teniem repel·lent en Martin i jo. El meu fa una pesta increïble encanvi el d'en Martin (que és per nens) fa molt bona olor. Curiosament, la majoria de la gent va preferir el meu. Som així els humans, pensem que si fa més pudor, més espantarà als mosquits.

La veritat vam sortir prou ben parats dels mosquits, tots, tan en Martin amb els repel·lent de mosquits per nens com els altres amb el meu ben pudent. De moment estic molt contenta, pensava que es repetiria la situació de Virginia (que em van ben acribillar) però de moment (toquem fusta) no ha passat.
Mosquit perillós. 
Evidentment, durant el cap de setmana va haver-hi temps suficient com per fer el "burru" i vam riure moltíssim. Feia temps que no reia tant. Aquí un petit exemple de les tonteries:
En Martin.
En Mohamed. 
També hi va haver temps per dormir... Això d'aixecar-se a les 4 de la matinada, és cansat! A cada parada que vam fer durant el camí, i que no van ser pas poques, hi havia algú de nosaltres intentant dormir. I després de dinar, ja ni en parlem! Crec que després de l'última caixalada tots vam caure rendits!
L'Antoine descansant dalt d'una cabanya.
Havia de quedar constància de la nostra estada a Auttiköngäs, i així ho vam fer. En Martin i l'Hélène van escriure-ho i els altres vam firmar.
Deixant la nostra nota. 
El que vam esciure. Traducció: "Hola! Un lloc molt bonic, ens ha agradat molt. Ens veiem. Adéu. Martin Benco d'Eslovàquia, Nona de Girona, Catalunya, Hélène de Versailles, França, Ilziya de Rússia, Mohamed d'Egipte i Antoine de França. Som els estudiants d'intercanvi de l'IFMSA a Oulu."
Després de deixar la nostra nota per la posteritat, vam seguir amb la nostra ruta. Ja havíem fet més de la meitat de la ruta. Vaig decidir provar de tirar-me una autofoto com feia en Mohamed, però resulta que en això tampoc sóc bona... El resultat ho confirma.
Fracàs d'autofoto.
En una de les moltes parades, vam veure un animal. Al anar seguint la ruta, ens anàvem trobant diferents panells informatius de la flora i la fauna de la zona. Deia que hi havia ossos, linxs... però no vam veure cap d'aquest animals. Lúnic animal que vam veure va ser aquesta rateta.

La veieu? A la dreta del camí de fusta.
La rateta que vam veure.
Després vam caminar un mica més, i vam arribar a una zona més elevada que la resta de la ruta. Allà hi havia una torre de fusta que al pujar-hi podies veure fins molt enllà. Al costat hi havia una taula de picnic, així que vam decidir que aquell seria el lloc on dinariem. I així hi vam fer.
Vistes des de dalt de la torre. 
Nosaltres a la torre: Ilziya, Martin, Antoine, Mohamed, Hélène i jo. 
La torre. 


Un cop alimentats i havent fet la migdiada pertinent, vam recollir les nostres coses i cap a acabar la ruta. Ja no ens quedava res de camí. Vam passar l'estona que ens quedava gaudint de la natura i després vam dirigir-nos cap a la parada del bus.

La nostra parada. 
A l'anada ens havien dit que hi anèssim amb força antelació, no fos cas que el bus anès abans d'hora i com que era l'últim del dia, si el perdiem, ens hauriem de quedar al bosc. Hi vam anar, més de 30 minuts abans.

Vam esperar els 30 minuts, ni rastre del bus. De tant en tant, passava algun cotxe, però la veritat és que no en passaven pas gaires.
Carretera deserta... 


Al veure que el temps anava passant i el bus no venia, vam començar a pensar quines erens les opcions. En vam trobar 3: 

Opció 1: 
Opció 1: Auto-stop.
Però hauriem de trobar un cotxe gran, perquè erem 6 o bé dividir-nos 3 i 3. 

Opció 2: Tornar a Auttiköngäs i dormir a dins d'una de les cabanyes. Amb sort, els mosquits no se'n menjarien massa. 

Opció 3: Demanar als propietaris de la casa, que podiem entreveure en mig dels arbres a l'altre costat de la carretera, si podiem passar la nit allà. 

Quan portàvem més de 40 minuts esperant, el bus per fi va arribar!!! No hauriem de fer cap cosa rara! Podiem tornar cap a Rovaniemi tal i com teniem previst.

Bé, i aquí s'acaba la part 1 del viatge a Lapònia. Pròximament hi haurà la continuació: Rovaniemi, Cercle Polar Àrtic i Pare Noel.


Segona part del viatge a Lapònia ---> Lapònia - Part 2
-------

Ara estic al tren, on hi ha connexió wifi, direcció a Turku. Allà ens trobarem amb tota la resta d'estudiants d'intercanvi que hi ha a Finlàndia. Pot ser un molt bon cap de setmana, el meu últim cap de setmana a terres finlandeses.