dissabte, 27 d’agost de 2011

Bonfire a Nallikari

Un dimecres a la tarda vam quedar al lloc de sempre, davant del Toripolliisi. Allà ens vam trobar tots, cadascú amb alguna cosa de menjar, vam agafar les nostres bicis, i cap a Nallikari vam anar. Nallikari és la platja d’Oulu i està a  Hietasaari, una petita illa que forma part de la ciutat. 
Toripolliisi, el nostre "meeting point".
Pel camí vam atravessar una altra illa, encara més petita, on hi havia ple de casetes de fusta molt boniques. Després ja ens vam endinsar en una zona més boscosa. Era genial, anar passant pels diferents camins amb arbres molt alts a banda i banda, llavors un camp ben verd, una mica més endavant un altre cop arbres a banda i banda...


De camí a Nallikari.
Aquesta excursioneta em va fer pensar en “Verano Azul”, tot i que potser el nom més indicat en el nostre cas seria “Green Summer” perquè tot és vegetació a Finlàndia! 
A tota velocitat...
A una zona més oberta del camí...
I un altre cop al mig del bosc, entre arbres ben alts. 
Lotta i jo de camí. 
Després d'una mitja horeta de camí, vam arribar a la nostra destinació. Era just al costat de la platja, però encara en mig dels arbres, on hi ha un lloc habilitat per a fer foc al terra i poder fer una bona barbacoa.

El primer que vam fer només arribar va ser treure els nostres repel·lents de mosquits, i posar-nos-en el més ràpid possible. Jo vaig oferir el meu, però només l'Antoine se'n va posar. La gent va preferir utilitzar el d'en Martin que feia molta més bona olor. De fet no era pas gaire difícil, perquè crec que no havia tingut mai a les mans una cosa més pudenta... He de dir però, que era prou eficaç. Ah, i el d'en Martin (versió per nens de repel·lent i amb bona olor) també ho era d'eficaç. 

Lotta i Hélène posant-se repel·lent de mosquits. 

Bé, un com protegits dels nostres enemics, els mosquits, vam començar a preparar el foc per poder sopar.  La Hanni havia vingut molt ben preparada, no com els altres que hi haviem anat amb les mans a la butxaca, amb mistos i diaris per començar el foc. La llenya ja estava tota allà, a un petita caseta que hi ha al costat. Si, ho tenen tot molt ben organitzat.

La Hanni encenent el foc. 
Al cap de res, ja teniem un bon foc. Ara només ens faltava esperar una miqueta que les flames baixessin i ja podiem començar a preparar-nos el menjar.

Ja tenim foc!

Jo mirant mentre els altres feien les coses... Veieu la meva cara a satisfacció?
{Darrera meu, la caseta amb la llenya.}
El sopar va consistir en una mica de tot. Frankfurts, de fet no eren exactement frankfurts, sinó una versió finlandesa d'un frankfurt. Però la veritat és que no vaig acabar d'entendre del tot la diferència. Amanida de pasta, pollastre, torrades, tikkupulla, salmiaki... bé una mica de tot. El millor però era la manera de coure les coses. Tot i haver-hi unes petites graelles, la millor tècnica era amb un pal. Realment autèntic! 

Elina, Julia, Anna, Lotta i Hanni. Totes finlandeses. 
Antoine, Karim i Martin. Francès, egipci i eslovac, respectivament. 
El nostre lloc, amb el foc al mig i els bancs disposats al voltant. 
No sé ben bé quin tipus de "frankfurts" va portar en Martin, però quan ja tots haviem menjat i vam començar a preparar-nos els postres, ell encara estava coent-se el seu frankfurt. Quan se'l va menjar va dir que era molt bo, però què havia de dir? Hagués sigut la rialla de tots si hagués dit després d'estar esperant tanta estona, que no era bona. Espero que ho fos realment. :D 
El frankfurt d'en Martin i els tikkupulla (postres) dels altres. 
En Martin gaudint del seu "frankfurt"!

El tikkupulla és un postre típic finlandès de les barbacoes. S'ha de fer com una massa de pa, però no té gust de pa normal, sinó amb unes espècies especials i una mica més dolç. Llavors s'agafa la massa crua i s'enrotlla al voltant d'un pal, com es veu a la foto, i després a coure. Un cop cuit, procurant que no quedi cremat per fora i cru per dins, ja està llest per menjar. Se li pot posar mermelada d'algun tipus o bé xocolata. He de dir, que em va agradar molt! El nostre el va preparar la Merja, era la seva primera vegada, i va quedar molt bo. 

Merja (la cuinera del tikkupulla), Elina, Anna i jo coent els nostres tikkupulla. 

Al fons hi ha la platja. 
Un cop amb la panxa plena, vam començar a pensar quin espectacle preparariem pel cap de setmana amb la resta d'estudiants d'intercanvi a Turku. Uns dies abans, havíem rebut un email amb tota la informació del cap de setmana i va ser llavors quan vam descobrir que cada grup d'estudiants de les diferents ciutats, havien de preparar alguna cosa. 

No sabíem què podiem fer. Vam demanar consell a les finlandeses... i van tenir una bona idea! Podiem ballar una dança típica finlandesa, Letkajenkka {enllaç per veure una demostració del ball i la música aquí: link.}. Ens la van ensenyar, no semblava difícil a simple vista. Decidit, faríem això. 

L'Antoine, en Karim i en Mohamed es van posar a practicar de seguida... El primer intent no va sortir massa bé. Un anava endavant, l'altre endarrera... Hi va haver més d'una trepitjada!!! 


Antoine, Karim i Mohamed assajant la nostra actuació. 
Després de passar una molt bona estona tots plegats, vam començar a recollir les coses. S'havia començat  fer tard {qui ho diria amb la claror que encara hi havia}i l'endemà tots havíem d'estar ben d'hora a l'hospital. 

Just abans de marxar però, l'Elina i la Hanni van anar a buscar flors, horsma concretament, que és una planta que creix a molts llocs de Finlàndia (pràcticament a tot arreu on vaig estar en vaig veure). Fa una flor molt bonica, amb un color molt potent.  Vaig veure que feien alguna cosa amb les flors que havien agafat... resulta que estaven fent unes corones de flors!!! Ens les van posar a l'Hélène i a mi al cap! jajaja
Jo amb una corona de Horsma al cap. 
Hélène i jo amb les corones. 
I una altra foto de l'Hélène i jo amb les flors. 
Va ser un vespre ben diferent, fent coses típiques finlandeses, perquè a l'estiu quan tenen bon temps i hores de sol en quantitat, els encanta estar a l'aire lliure, fer barbacoes... De fet, a qui no? I tots nosaltres que ens ho vam passar genial. 

Abans d'acabar el post, una foto de grup: 

Elina, Anna, Hanni, Merja, Hélène, Heli, Martin, Karim, Mohamed, Antoine i jo. 


Les meves aventures per terres finlandeses encara no han acabat. Així que aneu-vos passant pel blog perquè ho aniré actualitzant mica en mica. Encara queda l'aventura del Cercle Polar Àrtic, conèixer el Pare Noel, el cap de setmana a Turku... 
I també els meus pocs dies a Málaga amb la Liisa. 

Fins aviat. 

diumenge, 7 d’agost de 2011

Lapònia - part 2

Aquest post és la continuació de Lapònia - part 1. Si no heu llegit la primera part, cliqueu damunt del nom del post. 


El bus ens va deixar al centre de Rovaniemi i vam anar directament cap a l'oficina de turisme. En principi havíem dit que no dormiríem, però després d'haver-nos llevat abans de les 5 del matí per agafar el tren, pensar que no tindria un lloc on dormir, feia que em cansés encara més. En Mohamed i l'Ilziya van dir que ells també preferien buscar un lloc on dormir. Així que en busca d'un lloc econòmic vam anar. I aquest va resultar ser l'alberg Hostel Rudolf. Un cop reservada l'habitació, per 3 persones, ens vam adonar que en Martin, Hélène i l'Antoine també podien venir a l'habitació ja que no hi havia cap tipus de recepció. Dormiriem 6 en una habitació de 3, no està malament. 

Un cop solucionat el tema de l'allotjament, vam decidir anar a buscar un lloc per sopar. Estàvem ben afamats. 

De camí a la pizzeria, vam trobar-nos al carrer principal que estaven fent una mena de festival de música heavy

El festival. 
La música no m'agradava gaire. Només quan no era en directe estava bé, perquè no era música heavy. Però, es veu que no tothom pensa el mateix que jo. Si no, mireu aquests dos que bé que s'ho passaven.  
Dos "heaviates" amb la melena al viento. 
La veritat, no sé quina és la gràcia de fer això amb el cap. Ho vaig provar, i amb només dos moviments dels seus ja estava ben marejada...


Un cop amb la panxa plena, vam dirigir-nos cap a l'altre costat del riu, on de lluny vam veure hi havia una platja. Vam passar la major part de la "nit" allà. 
La platja del riu.  
Rovaniemi des de l'altre costat del riu.  
Hélène, jo, Antoine i Mohamed. 
En Martin. 
En Mohamed.
Vam veure aquesta escultura de lluny i vam decidir que ens hi havíem de tirar un foto.  En Mohamed, sempre disposat a tirar fotos, en va ser el fotògraf.  És curiós, una escultura de dos pagesos i una vaca, però m'agrada! 
Dos pagesos, la vaca, l'Hélène i jo. 
Mentre les hores anaven passant a la platja, el sol anava baixant. I quina gran posta de sol que vam veure. No vaig parar de tirar fotos, cada cop era més bonica la posta de sol. No us les posaré totes perquè no acabariem mai. Només una petita mostra. 
L'espectacle del sol i l'aigua comença!
Nosaltres gaudint-ne.
El sol en el lloc just. 
Evidentment, tantes hores allà mateix van donar lloc per a moltes coses. Converses de tot tipus, i de les converses vam passar a cantar cançons i d'aquí a ballar-les. Després, una mica més professionals, vam passar a escoltar-les als mòbils. Ja teniem la nostra festa particular. 

Vam cantar, ballar i escoltar tot tipus de cançons. Des del Waka-Waka, passant per la cançó preferida d'en Mohamed, a "It's My Party".  {Mireu quina versió de la cançó acabo de descobrir, cliqueu aquí. M'agrada!} 
Being silly. 
Dancing or being even more silly. 
Quan ja en vam tenir prou d'estar a la platja, cap allà a les 12 de la nit, vam decidir anar a un local que la Liisa m'havia recomenat. De camí allà, al atravessar el pont, vam poder gaudir una vegada més de l'espectacularitat de la posta de sol.  
La posta de sol a mitjanit. 
El local es diu Kauppayhtiö i la veritat és que tenia molt d'encant. Estava decorat amb mobles retros de diferents colors i estils destribuïts formant diferents espais on seure i xerrar. A més també hi havia ple de joguines i jocs antics. Hi havia també una sala per ballar i dues terrasses. 


Primer vam estar una estona a la terrassa de fora. Allà l'Hélène, que està ben boja, anava xerrant amb tothom i fent amistats ben curioses. Primer vam estar xerrant amb dues noies, i al cap de poc va passar un camió de les escombraries que va tocar el claxon. Una de les noies, va aixecar-se i va marxar corrents, resulta que era el seu xicot que la passava a recollir. 
Després va aparèixer un home venent roses. Vam mantenir-hi una conversa en finlandès-francès-anglès. Resulta que ell era d'afganistan, va estar visquent 2 anys a suïssa i ara portava uns quants mesos a Finlàndia. Un home tot curiós. Ens va dir que l'endemà anèssim a dinar a la pizzeria que ell treballa que ens faria descompte, no la vam trobar. 
I l'última amistat de la nit, va ser un travestí en un cotxe esportiu descapotable. L'Hélène i en Martin no n'havien vist mai cap. 

Després de tot aquest espectacle, vam decidir que ja era hora de conèixer el local per dins. Eren aproximadament la una (bastant tard a Finlàndia), però el local no estava gaire ple. Vam estar-nos una bona estona xerrant asseguts a uns dels sofàs retros que hi havia. 

Estàvem ben cansats, així cap d'una hora aproximadament, vam decidir que ja era hora d'anar cap a dormir.

Cap al Hostel Rudolf vam anar. La nostra habitació de 3 ens esperava.

Continuarà...