dimecres, 19 d’octubre de 2011

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 5

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Diumenge al matí va arribar, i abans de marxar ens quedava recollir-ho tot. Fent la feina en equip ens en vam ensortir prou bé. Abans de pujar al bus que ens portaria de nou cap a Turku ciutat, havíem de fer-nos unes quantes fotos. 

Foto de tot el grup.
Spanish and Catalan girls. 
Helsinki People + Mohamed. 
Oulu People al complert. 
Vam pujar al bus, però el cap de setmana encara no s'havia acabat. Encara ens quedava visitar Turku i Tampere (tot i que vam anar perdent a gent pel camí)!

La primera parada a Turku va ser a l'estació per deixar als Helsinki People que marxaven abans perquè anàvem cap a Tallin. Després però vam anar cap al Castell de Turku. Allà vam dinar de picnic. 
Vam tenir visita mentre dinàvem.
De picnic al Turku Castle.
Oulu People + Liisu i Matti (dos dels organitzadors de Turku).


Després de dinar vam marxar del Castell de Turku caminant cap al centre de la ciutat.
Aquesta zona de la ciutat em va agradar molt, a més a més que no l’havia vist quan hi vaig anar a principi de mes amb els meus pares.
Com sovint passa després de dinar, ens va entrar la tonteria post-dinar i de camí ens vam fer algunes fotos divertides... 



En Martin i jo al Titànic.

Ups... aquí es pot apreciar el tamany real del barco. Quasi que som més gran nosaltres...
La margarita més bonica mai vista!

Heu trobat quina és la seqüència en els números?
La cua d'una sirena.
Creuant el riu amb un mini "ferri"
En Martin molt emocionat d'estar al mini "ferri".


Després de la nostra passejada al costat del riu, vam arribar al centre de Turku, on si que hi havia estat amb els meus pares. 


Matti i l'esglèsia de Turku.
Un cartell que em va agradar. 
No sé què significa... potser que no es pot anar en bici per la plaça de l’esglèsia?


Per tornar cap a Oulu, havíem de fer transbord a Tampere i la Liisa m’havia dit que si podíem ens hi estiguèssim una estona per poder visitar la ciutat. Després de parlar-ne també amb les estudiants d’intercanvi que estaven a Tampere, vaig convèncer a l’Hélène, en Martin i l’Ilziya per marxar una mica abans de Turku i així poder fer la parada a Tampere. 

I crec que cap de nosaltres se’n va arrepentir. L’hora de tren que teníem entre Turku i Tampere la vam aprofitar per dormir i carregar una mica les piles.
La primera parada va ser a la paradeta del gelats. 

Gelat de maduixa i pera.

Vam seguir passejant per l’avinguda principal. Vam atravessar el riu i després vam començar a sentir música. Vam seguir caminant en direcció a l'orígen d'aquella música fins que vam arribar a una plaça preciosa i plena de gent. 

Ens vam emocionar, feien un concert!!! 


La plaça on feien el concert.
Ens vam parar a observar el que estava passant... i al cap d’una mica en Martin ens diu: 
“Heu vist que hi ha un capella dalt de l’escenari?”. 

L’Hélène i jo ens ho mirem millor i efectivament, hi havia un capellà. 
No vam acabar d’entendre ben bé quin tipus de celebració era aquella perquè hi havia ple de moteros i gent religiosa... 

L'escenari.
La noria que hi havia a la plaça.
Teatre de Tampere.
I no és bonica aquesta plaça?


Segons la meva guia de viatges, a la ciutat de Tampere se l’anomena Liverpool del nord per les seves nombroses antigues fàbriques tèxtils a banda i banda del riu.  


Les xemeneies de les antigues fàbriques.


Després de més o menys 1 hora de passeig pel centre de Tampere, vam tornar cap a l’estació de trens per agafar el tren de tornada cap a Oulu. 
Ens vam posar a un compartiment privat per nosaltres sols. Al cap de poc va entrar una dona d’uns 40 anys i es va asseure amb nosaltres. Ens vam saludar cordialment, vam intercanviar unes quantes paraules i tots vam dir que estàvem ben cansats i que teníem ganes de dormir. 
No sé ben bé com, la conversa entre nosaltres i aquesta dona va anar seguint i no vam tancar els ulls ni un moment durant les 5h que durava el trajecte. Vam explicar-nos les nostres vides com si ens coneguéssim de tota la vida. 
Sense cap mena de dubte, la millor conversa que he mantingut mai amb una persona desconeguda. 
Quan va arribar la seva parada, ens vam despedir i desitjar el millor per a les nostres vides. I ja no la vam veure mai més. Nosaltres vam buscar-la per la finestra... i s’havia esfumat!!! 
Ens vam mirar amb cares extrenyades i vam fer broma dient “I si era un fantasma?”... però mai ho sabrem.


I per últim, i després de més de 5h asseguts als nostres seients, teniem ganes de moure'ns i què millor que ballar Letkajenkka al tren!!!

Ballant al tren.
Aquí s’acabava un bonic cap de setmana de juliol a Finlàndia.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 4

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 


Després de dinar, va arribar la verdadera aventura del cap de setmana. La Survival Competition, una gimcana amb activitats ben variades. El cel amenaçava a tempesta, així que ens vam equipar amb allò necessari: jaquetes impermeables i a falta d'elles, bosses d'escombraries també farien el fet. També va haver-hi qui va agafar el paraigües. Ja estàvem llestos, la gimcana podia començar.

Aquesta constava de proves en diferents àmbits. Nosaltres vam començar per screaming test. I què s'havia de fer us preguntareu, havíem de correr una determinada distància tantes vegades com el nostre crit es mantingués. Cada un de nosaltres va fer una mitjana d'anada i tornada abans que les nostres veus s'apaguessin. 
{Si algun dels meus logopedes m'hagués vist en aquell moment, s'hagués estirat dels cabells... i ja em va passar factura, ja.}

Just després de fer la primera prova, la pluja va tornar. 
Buscant refugi entre els arbres i sota un paraigües.
Després d'un "parón" momentani, vam decidir que la pluja no ens podia parar i que nosaltres seguiem jugant. Així que vam sortir del nostre petit amagatall i vam dirigir-nos a fer dos proves més. Una era moose hunting, però no de veritat, sinó era com jugar a dards i l'altre llençament de botes d'aigua...    

Però la pluja va anar en augment i vam decidir que era el moment de posar-nos a sopluig i fer el knowledge test. Però quin problema vam tenir? Que els fulls on havíem de respondre les preguntes estaven més que molls...  
Tots vam prendre la mateixa decisió, buscar sopluig. 
Vaig acompanyar a en Mohamed a fer el que més li agrada quan plou. Posar-se sota la pluja. 

Una de les proves del knowledge test era escriure un poema sobre la nostra estada a Finlàndia utilitzant les paraules que et donaven. Aquí us deixo el poema guanyador. El que vam fer amb el meu equip, no tenia ni cap ni peus...  

Una de les proves que més em va agradar va ser el blueberry picking. Havíem de buscar blueberries(arándanos en castellà i aranyons en català o també nabius). Al principi em va costar trobar-ne, però un cop estaves al lloc correcte, el difícil era parar. El nostre equip va guanyar aquesta prova, vam recollir-ne moltíssimes! 

I l'última prova era de camuflatge! Us deixo una foto de l'equip de l'Hélène i l'Antoine. 
La pinya a la boca de l'Antoine va marcar la diferència. 
I al vespre va ser l'hora de la sauna. A un cap de setmana típic finlandès no li pot faltar la sauna!!! Teníem dues saunes, una dins la casa principal i després una altra molt petita al costat de llac petit. Sens cap mena de dubte, allà on hi hagi una sauna davant d'un llac, ja hi pots treure tot el demés, perquè el relax i plaer els tens assegurats.


I a ben sopat, ens vam tornar a reunir tots al voltant de la foguera per fer allò que tots estàvem esperant, les mini representacions per part dels diferents grups.  
Helsinki people performing.
Oulu people performing.

La millor actuació pel meu gust va ser la de Tampere People. Només eren tres (la Monika, l'Alice i la Kalina) però van aconseguir fer un número molt divertir a més que representava molt bé un dia a l'hospital. 

Vam passar una última nit junts al voltant de la foguera molt divertida.

Continuarà...  

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 3

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Un cop havíem satisfet els nostres estómacs amb l'esmorzar ens van explicar quins eren els plans per aquell matí. 

Teníem dos opcions d'excursions: 
1) Una excursió més curta que consistia en pujar un turonet que hi havia al costat de la casa i buscar blueberries pel camí. 

2)Una de més llarga, donar la volta al llarg gran.

L'Hélène i jo ens vam aixecar amb ganes de caminar i vam escollir l'excursió llarga. A fer aquesta excursió només erem 6 persones. La resta de la gent es va apuntar a fer la curta. 

Tot i que ens va costar trobar el camí que borejava el llac. De fet no el vam trobar fins que estàvem a l'altre costat de llac, l'excursió va valdre molt la pena. Vam atravessar unes zones de boscos precioses.  

Boscos al costat del llac. 
Fent-nos el nostre propi camí...
Per fi hem trobat el camí!

Quan vam arribar de nou a la casa, ens vam trobar a un grup jugant, per fer temps per dinar, a un joc típic finlandès "Mölkky".


Ara suposo que tot us esteu preguntant com es juga a aquest joc oi? Doncs bé, ara mateix us resoldré aquest dubte existencial. 

Primer de tot, cal treure les peces de fusta de la caixa i disposar-les al terra tal com podeu veure a la foto. 
La partida està apunt de començar...
Perfecte, ja les tenim col·locades, però què hem de fer ara? Doncs bé, es tracte d'anar tombant les diferents peces (com a les bitlles) fins arribar a una puntuació de 50. 

I com es compten els punts? Si tombes només una peça sumes tants punts com el número que hi ha pintat a dalt. Si en tombes més d'una, sumaràs els punts del nombre total de peces que hagis tombat.

Guanya qui primer arribi a 50! Però què passa si ens passem de 50? Doncs a partir de llavors en comptes de sumar els punts els anirem restant fins arribar a 50 justos. 

Així doncs, ja teniu les normes del joc clares oi? Podem començar la partida? {Si mai aneu a Finlàndia, ja teniu una cosa apresa. Ja podreu jugar a Mölkky.}

La partida ha començat...
Ah, m'havia endescuidat de dir que les peces que al tombar-les es desplacen, simplement s'han de tornar a posar dretes allà on han anat a parar. D'aquesta manera, la forma inicial es perd de seguida, tal i com podeu apreciar a les diferents fotos. 

El meu torn.

Com podeu veure, estàvem jugant dos partides simultànies uns al costat dels altres... i què significa això? Doncs que en més d'una ocasió les peces d'una partida es barrejava amb les de l'altra... 


I ara a allò que tots esteu esperant a saber, qui va guanyar la partida? Us pregunteu, quina va ser la persona que tenint 39 punts, va visualitzar la peça amb el número 11, es va concentrar al màxim i la va tombar al primer intent arribant així als 50 punts exactes?

Doncs va ser ni més ni menys que una servidora! Si, ho llegiu bé, jo vaig guanyar la meva primera partida al Mölkky. Potser va ser la coneguda sort del principiant, però en aquell joc tots erem principants... així que tots estàvem en igualtat de condicions! A més, tractant-se d'un joc de punteria, he de dir que té molt de mèrit per part meva...


Us deixo que assaboriu la meva victòria. Jo ja ho vaig fer en el seu moment! :D 

Continuarà... 

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 2

Aquesta entrada és la continuació d'aquest post: Turku Weekend - Survival Weekend Camp  -- Part 1


Després dels jocs, vam tenir un ratet per poder anar xerrant els uns amb els altres i coneixe'ns una mica més. I també per anar coneixent una mica la zona. 

La casa on va dormir la majoria de la gent.  

El llac petit, just davant de la casa de la foto anterior. 

La casa principal, on dinàvem i on dormien els organitzadors.  

Una cosa que no sé què és. 

Vistes del llac gran des del costat de la casa principal. 

El llac gran just darrera la casa principal.

Posta de sol amb el llac gran. 

Quan ens van avisar que el sopar ja estava llest, ens va faltar temps per anar-hi. Tots teníem molta gana i a més a més, els Oulu people no havíem dinat en condicions. Ens havíem passat el dia al tren picant una coseta i una altra, però no havíem menjat com cal.

Sopant.
{Sé que la qualitat de la foto és molt dolenta, però és l'única que tinc de dins la casa i volia posar-la.}

Vam passar un bon rato xerrant al menjador i un cop havíem paït el sopar, vam anar cap a un lloc al costat del llac petit que ja estava preparat per fer fogueres.


La foguera. 
Un cop allà, cadascú es va buscar un bon pal i va agafar una bola de la massa de tikkupulla que una de les noies finlandeses havia preparat per nosaltres. La majoria dels altres intercanvis no ho havien provat mai, encanvi els Oulu people si. Ens sentíem quasi com autòcnons.  
Daniela muntant la seva bola de tikkupulla, la Célia coent-la i el noi també {que malament ara no recordo el seu nom}.
Tots ben aprop del foc! Quina calor que vam passar els que no teniem pals prou llargs.
No com en Mohamed! ;p 


Una foto amb una vista general del lloc a on estàvem. Simplement, preciós.  

Aquest cop va ser el primer des que estava a Finlàndia que a la nit es va fer més fosc. Ja era el tercer cap de setmana de juliol i estàvem més al sud. Tampoc us penseu que es va fer negra nit eh! Però si més fosc. 


Vam passar la nit al voltant del foc, xerrant, menjant i bebent. La gent va començar a marxar a mesura que estaven cansats. Els últims a marxar vam ser els que dormíem a les tendes. Vam marxar cap a les nostres respectives tendes i a dormir s'ha dit. 


A la nostra tenda hi dormíem, amb espai més que de sobres, l'Antoine, en Mohamed, l'Hélène, en Martin, en Giannis i jo. Ens vam posar a dormir, i crec que a cap de nosaltres ens va costar gaire agafar el son, tot i dormir a terra, perquè estàvem molt cansats. 


Allà les 5 o 6 de la matinada, la pluja em va despertar. Plovia   molt intensament. En Martin ja estava despert, i ben preocupat. No parava de repetir "We will die!". Trobava perills a tot arreu en Martin! A mi l'únic que em va preocupar era el meu portàtil dins la maleta, que no es mullés ja que algunes gotes de la pluja entraven dins la tenda. 


Vam intentar dormir una estona més, fins l'hora d'anar a esmorzar. El soroll de la pluja xocant amb la tela de la tenda era relaxant, per mi, no per en Martin.    

Les 8 del matí van arribar i per sort, ni nosaltres vam morir (com pronosticava en Martin) ni el meu portàtil es va mullar. Vam recollir totes les nostres coses, vam posar-nos xancletes, vam tancar la tenda i vam marxar cap a la casa principal. 
Només havíem d'atravessar el camp on havíem dormit, que després de tota la matinada plovent estava amb mig pam d'aigua al terra, atravessar una zona més boscosa, fer una petita pujada i entrar a sopluig de la casa principal. Ho vam aconseguir, però no sense mullar-nos considerablement. Però nosaltres no ens queixàvem, havíem vingut a passar un cap de setmana d'aventura finlandesa... i la pluja n'és un element bastant important. 


Bé, fins aquí el capítol d'avui. 
Continuarà.