dilluns, 17 de desembre de 2012

Reunion in Prague - Day 5

Avui ha sigut el meu últim dia a Praga. Mentres en Martin era a classe, he anat a veure allò que em faltava.


Today was my last day in Prague. While Martin was at class, I went to visit the things still on my list.
Photobucket
Cementiri jueu antic. // Old Jewish Cemetery.
M'he passejat per l'antic barri jueu, he anat a veure la casa natal de Franz Kafka...

I just walked around the old Jewish quarter, I visited Franz Kafka's birthplace house...
Photobucket
Escultura de Franz Kafka.  // Franz Kafka sculpture.
Però hi havia una cosa obligatòria abans de marxar. Tornar a la Plaça de la Ciutat Vella i comprar-me un "trdelník". Simplement la millor manera de despedir-me de la ciutat.


But there was something I had to do before leaving. Going back to Old Town Square and buying myself a "trdelník". Simply the best way to say farewell to the city.
Photobucket

I per tancar la sèrie de post de Praga, aquí l'última foto: el Pont Carles amb el Castell de Praga de fons.


And to close the chapter of Prague, one last photo: Charles Bridge and Prague's Castle on the background.

Photobucket

diumenge, 16 de desembre de 2012

Reunion in Prague - Day 4

Photobucket
Després d'acompanyar a l'Hélène i a la Claire-Marina a l'aeroport, amb en Martin hem aprofitat que ha sortit el sol per anar a Petrín. Hem pujat caminant fins al peu de la Torre de Petrín, o altrament coneguda com la Torre Eiffel de Praga.


After leaving Hélène and Claire-Marine at the airport, Martin and I went to Petrín since the sun was shinning. We walked up to the feet of Petrín Tower, or also known as the Eiffel Tower of Prague.

Photobucket
Les vistes des del mirador a dalt de tot de la torre són espectaculars!

The view from the top of the tower are spectacular!
Photobucket
A la tarda-vespre hem anat a casa unes amigues d'en Martin a fer una festa de Nadal. Hem begut vi calent i menjat turró de Xixona.


Late afternoon, we went to two Martin's friends flat for a Christmas party. We had hot wine and "turró de Xixona".

dissabte, 15 de desembre de 2012

Reunion in Prague - Day 3

Avui hem dormit fins tardet, ja que ens havíem de recuperar de la nit de festa d'ahir. Quan ens hem llevat, els carrers estaven coberts d'una capa de gel molt traïdora, però això no ens ha impedit anar a fer una visita pel centre.


Today we slept in because we had to recover from last night's party. When we woke up, the streets were covered with a dangerous layer of ice, but this didn't stop us from going to the city center.
Photobucket
Placeta de l'illa de Kampa a Praga. // Small square at Kampa's island in Prague.
El nostre guia, en Martin, ha necessitat mirar el mapa per portar-nos al següent lloc. El mapa no ens ha ajudat massa, així que ho ha preguntat.


Our guide, Martin, needed to look at the map to took us to the following sight. The map didn't help that much though, so he asked to some people.
Photobucket
Hélène, Claire-Marine and Martin looking at the map.
I aquí és on ens ha portat, al mur de John Lennon.

And here is where he took us, to John's Lennon wall.
Photobucket
Després hem seguit passejant per la riba del Vltava {avui per l'altre costat} i ens hem trobat amb un art molt especial...


Then we walked the riberside of Vltava {today the other side} and found really special art...
Photobucket
I com no podia ser de cap altra manera, hem acabat a dalt del castell quan ja s'estava fent fosc i hem gaudit de les vistes de la ciutat il·luminada.


And as it couldn't be any other way, we ended up at the castle when it was starting to get dark and we enjoyed beautiful views of the city lights.
Photobucket
I per despedir l'última nit de l'Hélène i la Claire-Marine a Praga, hem anat al bar Blue Light i hem deixat els nostres noms escrits a la paret {ja que és tradició al local} per buscar-los el pròxim cop que anem a Praga.


And since it was Hélène's and Claire-Marine's last night in Prague, we went to Blue Light bar and wrote our names on the wall {since it's a tradition at this place} so the next time in Prague we have to find them there.

divendres, 14 de desembre de 2012

Reunion in Prague - Day 2

Photobucket
La nostra parada de tram a la Plaça República. // Our tram stop at Republic Square.






























El segon dia a Praga ha estat asoleiat, però mooolt fred! Estàvem entre -5ºC i -10ºC. Un dels principals avantatges de visitar a un amic a la seva ciutat és que no t'has de preocupar de mirar el mapa per saber per on has d'anar.  {Tot i que a mi no em desagrada.}


The second day in Prague has been sunny but way too cold! Temperatures were between -5ºC and -10ºC. One of the main advantatges of visiting a friend at his city is that you don't have to worry use a map to know where to go. {Even though I don't dislike using maps.}
Photobucket
Camí cap a dalt de la muntanyeta. // On the way up the hill.
Així, aquest matí en Martin ens ha dit que ens portava a dalt del turó Vitkov on podríem veure vistes de la ciutat. I així ho fem fet, i les vistes ben boniques que han sigut, però el millor... la neu!!!


So, this morning Martin told us that he was going to take us to Vitkov hill from where we could see views of all the city. And so we did, and that views were pretty beautiful, but the best was... the snow!!!
Photobucket
Estàtua de Jan Zizka.  // Jan Zizka's statue.
A dalt del turó, hi ha el Monument Nacional i l'estàtua a Jan Zizka, amb un aspecte molt comunista.


Up the hill there's the National Monument and Jan Zizka's satute, which was a really communistic look.
Photobucket
I després, hem anat cap al centre. Hem passat pel costat de l'edifici Ballarí, hem passejat per la riba del riu Vltava, hem passat per davant del Teatre Nacional, atravessat el famossíssim Pont de Carles i dinat menjar txec en un bar típic.


Later, we went to the city center. We walked by the Dancing House, walked along the river Vltava, walked by the National Theatre, crossed the famous Charles Bridge and had czech food for lunch at a typical pub.
Photobucket
El Castell de Praga i el riu Vltava.  // Prague's Castle and Vltava river.
Photobucket
Músics al Pont de Carles. // Some musicians at Charles Bridge.
Després de dinar en Martin ens ha deixat per anar a fer un examen de francès. Mentrestant, les tres noies hem anat a visitar el Castell.


After lunch, Martin had to leave us to go take a French exam. In the meanwhile, us, the three girls, visited the Castle.
Photobucket
Àngels davant d'una església aprop del Castell. // Angels in front of a church near the Castle.
I a les sis de la tarda ens hem tornat a trobar amb en Martin per anar a patinar a la pista de gel. Ha estat molt divertit.


And at 6 p.m. we meet again with Martin to go ice skating at the ice circle. It was so much fun.
Photobucket
Martin, Claire-Marine, Hélène and me ice skating.
I hem acabat la nit sortint de festa fins les tantes!!! En resum, un molt bon dia!!!


And we ended the night partying until early morning!!! To sump up, a really good day!!!

dijous, 13 de desembre de 2012

Reunion in Prague - Day 1

{Inicialment havia publicat les entrades relacionades amb el meu viatge a Praga al meu blog principal. La veritat és que no sé ben bé perquè, bé sí. Perquè simplement pensava fer un petit resum de cada un dels dies del viatge (l'ideal pel blog principal), però al final ha resultat ser entrades més aviat llargues i amb moltes fotos, és a dir, molt més adients pel blog de viatges. Així que aquí teniu el meu viatge a Praga amb Hélène, la Claire-Marine i en Martin.}


{Initially I posted the entries related to my trip to Prague on my main blog. The truth is I do not know exactly why, well yes. I thought I would just write a short summary of each day of the trip (ideal kind of entry for the main blog), but at the end they turned out to be rather long posts with lots of photos, which are much more suitable for my travel blog. So here you have my trip to Prague with Hélène, Claire-Marine and Martin.}



Avui al migdia he arribat a Praga. A l'aeroport m'han vingut a buscar en Martin, l'Hélène i la Claire-Marine. El nostre llarg cap de setmana a Praga estava a punt de començar. No podia estar més emocionada!


Today, at early afternoon I arrived at Prague. At the airport came Martin, Hélène and Claire-Marine to pick me up. Our long weekend in Prague was about to start. I couldn't be more thrilled!
Photobucket
Però resulta que sí que ho podia, perquè al moment de sortir a fora i veure TOTA LA NEU, no podia contenir la meva alegria!!! Feia salts d'emoció... literalment. Tot estava molt bonic.


But it turns out that yes I could, because when walking outside and seeing ALL THE SNOW around us, I couldn't contain my joy!!!
I was jumping with excitement... literally. Everything was so beautiful.
Photobucket
Museu Nacional i Monument a Venceslau. // National Museum and Wenceslas Monument.
Després de deixar les coses al pis d'en Martin, ens hem dirigit cap al centre de la ciutat. Estàvem totes ansioses per veure Praga decorada de Nadal. Hem agafat el metro fins a Mustek i hem començat la ruta pel centre.


After leaving our luggage at Martin's apartment, we headed to the city center. We were all anxious to see Prague decorated for Christmas. We took the metro to Mustek and started our tour around the city center.
Photobucket
La Claire-Marine, l'Hélène i jo fent el tonto a Wenceslas Square. //
Claire-Marine, Hélène and me being silly at Wenceslas Square. 
Hem seguit passejant per la Plaça Venceslau, tot mirant les diferents paradetes que hi havia. I per integrar-nos una mica més, ens hem comprat Svarák (vi calent). I tant calent que te'l serveixen!!! No me'l podia beure!


We continued walking at Wenceslau Square, looking at the small Christmas stands there. And to feel more integrated, we bought ourselves Svarák (mulled wine). Oh, and they serve it too hot!!! I couldn't drink it! 
Photobucket
En Martin, l'Hélène i jo bevent Svarák. // Martin, Hélène and me drinking Svarák.
I finalment hem arribat a la Plaça de la Ciutat Vella. Crec que mai he estat a una altra plaça més bonica i màgica, especialment per Nadal. Què en penseu vosaltres?


And finally we arrived at Old Town Square. I think I've never been in a square more beautiful and magical, specially during Christmas. What do you think?
Photobucket
As I said when I posted it on instagram: "Big Christmas tree and a Disney-like church, could you think of a more magical place?"
I a la nit hem anat al Chapeau Rouge, on per casualitat era la "Latino Night i hem ballat a l'estil Dirty Dancing... En Martin ha intentat ensenyar-me a ballar bachata amb ell, i a la Claire-Marine un noi li ha demanat per ballar amb ella i la seva parella a l'Hélène. Ha sigut una nit ben diferent i divertida.


And at night we went to Chapeau Rouge, where by chance was "Latino Night" and we danced as in Dirty Dancing... Martin tried to teach me how to dance bachata with him, Claire-Marina was asked to dance with a guy and Hélène by his partner. I was such a different and fun night.

dijous, 13 de setembre de 2012

Excursió de l'Onze de Setembre - Diumenge de turisme

Després de dormir quasi 10h, el diumenge ens vam llevar amb "agulletes", o si res més no, jo si. "Agulletes" als quàdriceps principalment, però també als braços. Per sort, els genolls aquest cop no se n'havien ressentit massa {gràcies als pals i a la genollera que vaig fer servir}. De totes maneres, baixar les escales per anar de les habitacions al menjador, a esmorzar, es va fer una mica dolorós. 

Tant de bo hagués sigut només una mica! ;)

Casa Moliner, hostal d'Aneto a on estavem allotjats.
Abans de marxar d'Aneto, vaig fer un petit i lent passeig pel poble lluint la meva marxa de peregrino per poder tirar unes quantes fotos.

Cases i l'església a la Plaça Major d'Aneto.

Finalment ens vam despedir d'en Mario, la Pilar i les seves filles {la familia que porta l'hostal} que durant la nostra estada a Casa Moliner ens van fer sentir com a casa totalment.

Vam carregar els nostres cotxes i vam dirigir-nos cap al punt de trobada amb la resta del nostre grup. Allà ens vam tirar una foto de grup i després, finalment, vam començar el dia de turisme.

La nostra primera parada va ser a un petit poble dalt d'un turó, Roda de Isábena. Des del poble hi ha unes vistes molt boniques de la plana a banda i banda del turó. 



Els carrers del poble, adoquinats i envoltats d'edificis de pedra eren encisadors. L'únic problema, la dificultat de caminar-hi degut a les meves agulletes. ;)  Però no hi ha res que a poc a poc no es pugui aconseguir.

Cases de pedra de Roda de Isábena.
De camí a la Plaça Major.
La Plaça Major de Roda de Isábena.

Allà vam visitar la Catedral de San Vicente mártir, que per ser un poble petitó com és Roda de Isábena, és molt gran i havia sigut molt important en el seu moment. 


El meu pare, la meva tia i la meva mare a la Plaça Major de Roda de Isábena.

L'interior de la Catedral és molt especial. Té una cripta que és descoberta i l'altar queda més elevat que la resta de terra de la Catedral. No ens van deixar fer fotos a dins, però us en deixo una, ja que és massa difícil d'explicar. Foto: aquí.


Els meus pares en un dels arcs de l'entrada de la Catedral.
La porta de la Catedral.

Al Claustre sí que ens van deixar tirar fotos, així que vaig aprofitar mentre caminàvem per damunt de les tombes dels antics sacerdots per tirar el màxim de fotos possibles de tot allò al nostre voltant.


La meva mare al claustre de la Catedral de San Vicente mártir de Roda de Isábena.
Unes petjades de gat al terra del Claustre.
Jo al Claustre de la Catedral.
Després, quan vam sortir de la nostra visita, vam acabar de donar una volta pel poble. I també vam descansar una estoneta a la Plaça Major mentre uns prenien una cervesa o compraven pa a la botiga del poble.

Les vistes des de la Plaça Major.
Raïms a fora de la botiga de la Plaça Major. Quina bona pinta oi?

Quan va començar a ser hora de dinar, vam agafar de nou els cotxes i ens vam dirigir cap a Benabarre. Allà vam anar a dinar a un restaurant que estava prou bo, tot i que no vaig tenir massa sort amb els plats que vaig escollir.

Cartell curiós d'un bar de Benabarre.
A una plaça de Benabarre: uns avis i una font.
I a ben dinat, i després d'un llarg sobretaula, vam tornar a pujar als nostres cotxes, però aquest cop per fer el camí fins a casa, a Girona.

El cap de setmana a la muntanya s'havia acabat.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Excursió de l'Onze de Setembre - Punta Alta de Comalesbienes

Els nostres despertadors van sonar una mica abans de les sis del matí. Vam acabar de preparar les nostres motxilles i vam dirigir-nos cap al menjador per poder fer un esmorzar que ens donés molta energia per afrontar el llarg dia que teníem per endavant. 

Un cop llestos, i encara de fosc, vam marxar direcció a Vinyal, on la resta del grup estava allotjat. Allà vam trobar-nos amb la resta del petit grup (èrem 10 en total) que anàvem a fer el cim.

Després de donar-nos els bons dies encara amb cares de son, vam pujar als nostres cotxes per dirigir-nos cap al lloc d'inici de la nostra ruta, la presa de Cavallers, una porta d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Vam aparcar els nostres cotxes, i després de preparar-nos les últimes coses, a un quart de vuit del matí començàvem a caminar. 



El sol ja havia sortit quan vam començar a caminar, però encara no havia arribat prou amunt com per il·luminar la vall per on passàvem. De moment només il·lumiva la part més alta de les muntanyes.

El reflexe de les muntanyes il·luminades a les aigües del Pantà de Cavallers.

En un punt del camí ens vam trobar aquest gos. Ens mirava de lluny i no es deixava tocar practicament. A més a més, es posava a udolar des d'un punt elevat. Com havia anat a parar aquell gos allà? Estava perdut? Udolava per reunir la seva "manada" de la qual s'havia perdut? Era un gos salvatge? 

Molts dubtes, que mai sabré. I només espero que ell estigui bé. 

El lloc de la foto que hi ha  continuació és un dels més bonics que vam passar al llarg de les 14h de caminada que vam fer durant tot el dia. No us agrada? A mi moltíssim!!!
En Cesc en un dels llocs més bonics per on vam passar.
Vam seguir encara un bon tall més fins arribar al Refugi de Ventosa i Calvell, on, després de 2h caminant, vam fer la parada de l'esmorzar. 

Les muntanyes del fons de la foto em recorden els Tres Reis.

Aquestes són les magnífiques vistes que es poden observar des del refugi. Un esmorzar amb aquest paisatge mai pot sentar malament oi?
Estany Negre amb el massis dels Bessiberri (dreta, no surt complert) i Comaloforno (esquerra) al fons.

Després del descans pertinent i de la recàrrega d'energia, vam seguir direcció al cim. Encara ens quedava un bon tram de l'excursió per fer.

El tram que vam trobar només començar a caminar, estava ple d'estanys, uns més grans i altres més petits, però tots ben bonics. 


La Laia i en Cesc atravessant un rierol.
En Sebastià i en Jordi.
Les meves xiruques mentre atravessava un rierol per unes fustes.
A mesura que anàvem avançant en la distància recorreguda i que anàvem sumant metres d'altitud, el camí, evidentment, s'anava fent cada cop més complicat.

Les dos últimes hores de camí (o potser més i tot) van ser per una inacabable tartera. Aquest tram va ser molt i molt dur! No podia fer més de dos passos seguits, m'havia de parar per descansar uns segons abans de poder continuar cap amunt.

Veieu les roques apunt de caure? Quin escàndol que faran el dia que caiguin!!!
Però tot esforç té la seva recompensa, així que després d'aquesta llarga i difícil tartera ja quasi èrem al cim! 
Molt apunt d'arribar al cim de la Punta Alta de Comalesbienes.
Hem fet el cim!!! Sí! En alguns moments del camí havia semblat impossible, però caminant a poc a poc i amb paciència, hi hem arribat!


Després de caminar unes 7h, teníem 3.014 metres als nostres peus!!!

El nostre grup parlant amb dos noies que ens vam trobar al cim.
En Cesc molt agosarat a una vora del cim.

I evidentment, les vistes des de dalt del cim no ens van decepcionar. I per fer-ho més encantador, el cel ple de núvols com de cotó fluix.

Vistes a un costat del cim.
Vistes cap a l'altre costat del cim.
Jo amb les vistes al fons, per corroborar que hi vaig arribar. No fos cas us pensèssiu que això era un "farol".
Aquest va ser el nostre, de la meva germana i meu, segon 3.000m. Tot i que no va ser el nostre segon intent. El meu primer 3.000 va ser fa molt de temps el Neouvielle (Pirineu francès). El següent any, vam intentar fer el Pic de Culfreda, però a pocs metres del cim, va començar una tempesta de llamps i trons i vam decidir girar cua abans que la cosa s'intensifiqués massa. Així, la meva germana es va quedar sense poder fer el seu primer 3.000 i jo sense poder fer el segon.

Llavors jo ja no vaig poder apuntar-me a cap més excursió, però la meva germana si. Així al següent any, degut al mal temps tampoc van poder fer el cim (tot i que crec que aquest cop ja no van ni poder començar). El següent any però, sí que van poder arribar a fer cim, el del Bessiberri (Sud, si no m'equivoco).

I així la meva germana va fer el seu primer 3.000 l'any passat!

Aquí suposadament estem dient que és el nostre segon 3000.
Després d'una estoneta al cim, temps just per gaudir de les vistes, fer una petita queixalada i recuperar forces, hem començat el camí de tornada.

Era bastant tard, el cel s'estava començant a tapar, i tornar a fer el mateix camí significava unes 5h de caminar. Era massa temps per poder arribar a temps als respectius hostals per sopar. Així que va decidir baixar pel dret! 

I tant dret que era!!! Tant que no hi havia ni camí, els camps tenien l'herba molt alta (perquè no hi havia ni una vaca allà dalt de lo dret que era) i a més a més amb forats bastant fondos on calia vigilar no posar el peu.

Abans de fer un cas, calia comprovar amb els bastons que allò era terra ferma, i no un forat mig tapat. 
El grup descansant mig coberts amb l'herba alta.
He de dir que sort en vaig tenir de portar bastons aquest cop, aquesta baixada amb tant de pendent, sense els pals, m'hauria destrossat els genolls. Ara, de la força que vaig fer amb els braços, l'endemà tenia "agulletes" també als braços! ;)

Després d'unes 3-4 hores de baixada, vam arribar per fi al camí que rodejava l'estany de Colomers. Caminar per un camí planer i fàcil després de tantes hores per alta muntanya era una delícia.



El fer les primeres passes per aquest camí, el primer que em va venir al cap va ser:
"És tota una delícia anar-s'hi passejant." i "És anar per camins que són sembrats de roses."
Frases del text de l'obra "Les dones sàvies" de Molière que vaig interpretar amb el meu grup de teatre fa 2 anys. I és que era ben cert!

Finalment, després de caminar aproximadament unes 13h, vam arribar de nou als nostres cotxes.

De camí als nostres hostals, es va posar a ploure de valent. Vam tenir molta sort que la pluja va aguantar, perquè sinó a part  que haguèssim quedat molls com ànecs, ens podríem haver fet mal baixant per on baixàvem si hagués estat moll.

En definitiva, un dia intens i esgotador, però ha valgut la pena al 100%.