dimecres, 27 de juny del 2012

La BSO de Rivera Maya 2012

Recent tornada d'un viatge massa curt a Rivera Maya, començaré les publicacions sobre aquest viatge amb una entrada relacionada amb la que crec que es pot anomenar la BSO del viatge.  {Igual com vaig fer amb les cançons descobertes l'estiu passat a Finlàndia.}

Evidentment hi ha moltes cançons que podrien entrar a formar part d'aquesta categoria, però he decidit que em quedaré només amb 10.


TOP 10 Rivera Maya 2012

10.
Aquesta ja sempre la tindré associada al viatge de dos hores a la furgoneta d'en Manuel per una carretera de carros, escoltant a trompicones el CD amb cançons actuals, actuals, actuals! El CD però ens va fer descobrir una cançó d'"Aqua" que no coneixíem. 

9.

Perquè aquesta cançó mai passa de moda, i uns bailoteos al lobby de l'hotel al so d'aquesta cançó interpretada pel conjunt de "festa major" sempre anima la festa. 

8.


7.

No podia faltar la versió en reguetón de la mítica cançó. 

6.

Cançó que vaig descobrir gràcies al conjunt que feia concert al lobby de l'hotel cada nit.

5.

Les cançons de Daddy Yankee són més que "pegadizas"!

4.

Això és el que tots volíem: "rayos de sol tumbados en la aerena", però no tots els dies ho vam tenir.

3.

Una cançó que mai puc deixar de cantar quan la sento... 
"Solo somos tú y yo bailando así. Pidiendo más y más calor."

2.

El primer contacte amb aquesta cançó va ser quan a l'Anna el guarda de seguretat de l'aduana de l'aeroport de Cancún es va posar a cantar-li la cançó al saber que erem un grup de metges.

1.
Sense cap mena de dubte, AQUESTA ÉS LA CANÇÓ DEL VIATGE!!!
El millor aprendre la coreografia al bus. La meva professora, he de dir, molt millor que el del video.



Quina cançó em deixo?

Segur que hi ha alguna cançó que penseu és imprescindible d'afegir i que jo no he esmentat.

Si és així, afegiu-les als comentaris!!!



P.D: Al video de "La mujer del pelotero" al minut 0:48, la nena aquesta no us fa pensar molt amb en Ronaldinho?

dilluns, 19 de desembre del 2011

Visita a la Bea: Arribada a San Marino

La Marina i jo vam aprofitar uns quants dies del passat pont de desembre per anar cap a San Marino/Itàlia a visitar a la Bea. 
Com que es tractava de la nostra segona vegada allà, les coses anaven amb més fluïdesa. Ja ens coneixíem el terreny i havíem après dels nostres errors.
Al aterrar a l'aeroport de Bologna, ja sabíem a on havíem d'agafar el bus que ens portaria cap al centre de la ciutat. Vam baixar a l'estació de trens, on també sabíem a on ens havíem de comprar els bitllets direcció a Rimini.

A més a més, aquesta vegada havíem pensat en portar-nos entrepans per dinar al tren {no com la nostra primera vegada que vam haver de dinar barretes de cereals i patates de bossa}.


Esperant el tren a Bologna.


Així que vam pujar al tren ben contentes, en poques hores veuríem a la Bea després d'uns quants mesos de la seva visita a Girona/Barcelona. 

Tot anava sobre rodes, fins que... (Ho sabíeu que aquest moment havia d’arribar.)

Doncs fins que va venir el revisor. Havíem comprat els nostres bitllets, però ens havíem oblidat de validar-los a la màquina. Màquina que no havíem ni vist! El revisor no parava de dir-nos en italià que havíem de pagar una multa de molts euros... Vam discutir-nos-hi una mica, la Marina amb una mica més de sentit ja que ella sap i enten l'italià, jo... no sé què vaig dir-li, però suposo que per l'entonació entenia que no volia pagar. Per sort, va acabar marxant i no ens va fer pagar res!


Estació de trens de Rimini.

I per fi, vam arribar a Rimini! Ara només havíem d'esperar-nos a fora l'estació. Era qüestió de minuts que la Bea vingués! I el retrovament va tenir lloc, davant d'aquesta estació tant bonica.

Tot estava decorat de Nadal {a diferència de l'anterior vegada perquè era estiu}, i això feia que encara fos tot més bonic!


Divendres a la nit, vam anar a sopar a casa la Bea amb tota la  família. El dissabte era l'aniversari de la Bea i en Jerome {sí, fan anys el mateix dia!}, i el divendres ho celebraven junts amb les seves famílies. 
La Marina davant el preciós arbre de Nadal de casa la Bea.
Durant les presentacions, va haver-hi una situació entre còmica i dramàtica entre l'àvia de la Bea i jo. Al presentar-me, li vaig donar la mà i li vaig dir el meu nom. Fins aquí tot sembla normal oi? Resulta però, i suposo pel costum que la gent no entengui el nom a la primera, que vaig donar més emfàsi del necessari a la N pronunciant NoNNa en comptes de Nona. Els que tingueu una mica de coneixement de l'italià segurament sabreu que nonna vol dir àvia en aquest idioma.
De manera que l'àvia de la Bea em respon, "io ragazza". La dona es pensava que l'estava vacilant... I jo que sóc incapaç de fer una frase ben feta en italià no sabia com sortir de l'embolic. Sort que va venir la Bea i li va dir que em dic Nona! ;)


Com era d'esperar, vam menjar a les mil marevelles. La mare de la Bea va fer pasta fresca {ella va fer la massa des del primer bocí} a la bolognesa. Mmmm estava deliciós!!! De segon vam menjar carn també molt bona, però ara no recordo més detalls.
I de postres, pastís d'aniversari... mmmmm més que boníssim!!!
Jo davant l'arbre de Nadal.
Després de sopar, va ser l'hora de donar els regals als homenatjats. I quina pluja de regals!!!
Un detall d'una de les boles de l'arbre. Manualitat feta per la mare i germana de la Bea.
Més tard, vam anar amb la Bea i en Jerome a fer una volta pel centre de Rimini, que és també la zona de bars. El primer cop que havíem visitat Rimini vam descobrir la zona de platja i els bars a la platja (entre d'altres el Malindi, que em va agradar especialment), per això m'havia la imatge que m'havia format de Rimini era d'una ciutat de platja simplement, amb poca ciutat de veritat. Però quina sorpresa em vaig emportar al començar a descobrir que no només és una ciutat de platja, sinó que tenia més!
L'arbre de Nadal a Piazza Cavour.
Teatro Galli amb la bandera italiana amb llums.
La Marina i la Bea.
Després d'una volta per la zona de bars, vam donar la nit per acabada. Estàvem més que cansats i feia bastanta fred... així que vam dirigir-nos els quatre cap a l'apartament de la Bea a Rimini.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Málaga - Dia 4


Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1, Málaga - Dia 2 i Málaga - Dia 3.

DILLUNS 1 d'agost
Em vaig llevar d'hora per acompanyar a la Liisa a l'escola d'idiomes. Havíem vist que hi havia un bus que la portava allà, cosa molt més pràctica que caminar 1h per arribar-hi.
La vaig acompanyar fins a la porta i ens vam despedir, acordant trobar-nos a la 1 del migdia, que ja hauria acabat les classes, al seu pis.
Jo vaig marxar a fer turisme. La meva primera parada va ser als Jardins Pedro Luís Alonso de davant l'Ajuntament de Málaga.

Una flor del jardí Pedro Luís Alonso davant l'Ajuntament de Málaga.
Escultura del "Biznaguero" de Jaime Fernández Pimentel. És un símbol de la ciutat.
Des d'allà vaig començar a pujar a la muntanya del costat on hi ha el Castillo de Gibralfaro i des d'on es podien apreciar vistes de tota la ciutat.

La ciutat de Málaga des del Castillo de Gibralfaro.
El port i l'ajuntament de Málaga.
La plaça de toros de Málaga. Creieu que la gent dels pisos del voltant ho veu des de casa seva?

Després vaig baixar pel costat contrari de la muntanya, per un camí una mica inventat pel mig del bosc. He de confessar que en algun moment vaig passar por, perquè no sabia a quin barri aniria a parar... I a més a més, el calçat no era l'adient en cas que hagués de córrer. Per sort no va ser necessari i a més a més havia anat a sortir allà on m'interessava, aprop de la casa natal de Picasso.
Plaza de la Merced - on hi ha la casa natal de Picasso.  
La casa natal de Picasso.
Des d'aquí vaig dirigir-me al Museu Picasso, que tot i no ser una gran experta en art em va agradar. El millor crec però, els videos d'ell pintant els seus quadres. Em va agradar poder-lo veure en moviement.

Ja havia acabat amb les coses més turístiques que podia fer i encara em quedava temps fins que la Liisa tornés, així que vaig anar direcció al centre on hi havia les botigues a mirar roba. I em vaig comprar un mocador de coll preciós i una camisa.

Després de fer temps, vaig començar a anar cap al pis. Amb la sorpresa que em vaig trobar a la Liisa asseguda en un banc del jardí del voltant de la Catedral.

Resulta que aquell dia no tenia classe, sinó simplement un exàmen de nivell, el qual va acabar en menys de 1h. Com que jo no tenia mòbil (me l'havia deixat a Finlàndia) no ens vam poder comunicar, així que cada una va passar el matí per lliure. 

Després vam anar a dinar juntes de restaurant, i vaig poder satisfer les meves ansies de paella (tot i que no massa bona...).
I després del dinar, vam tenir el temps just per tornar al pis a recollir les meves coses i anar cap a la parada de bus.

La Liisa i jo davant la Catedral.

Em tocava tornar a la vida real, les vacances estaven apunt d'acabar-se. S'acabarien quan el meu avió direcció Barcelona aterrés.

Amb la Liisa ens veuríem en uns mesos, tenia una visita obligada a Barcelona.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Málaga - Dia 3

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1 i Málaga - Dia 2.

DIUMENGE 31 de juliol
El dilluns la Liisa començava el curs de castellà a una escola d'idiomes una mica allunyada del centre. Així que diumenge vam decidir anar-hi caminant per saber quant es tardava i per saber també el camí. Quasi però que morim en l'intent!!!
Evidentment no ens havíem llevat d'hora i vam posar-nos a caminar a la pitjor hora possible, a les 12h o més tard. A més a més, l'escola d'idiomes va resultar estar més lluny del que ens pensàvem i vam caminar durant 1h en ple sol.


Un cop localitzada, vam anar de pet a la platja! Ja no podíem més de la calor!!!

Jo amb en Hans Christian Andersen.

La resta del dia el vam passar tranquil·lament, gaudint de la ciutat i de la companyia.

La Catedral de Málaga de nit amb un músic tocant al davant.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Málaga - Dia 2

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1. 

DISSABTE 30 de juliol
Quan ens vam llevar el dissabte al matí, vam anar al gimnàs O2. El dia anterior, al anar a demanar informació ens van donar dos invitacions, així que vam posar-nos la nostra roba d'esport i a fer exercici s'ha dit. Després d'una prou llarga sessió de màquines vam passar a la piscina i a la zona d'aigües. El que més em va agradar de tot, la piscina d'aigua gelada, que al sortir-ne tenies la sensació de sortir d'un riu d'alta muntanya. Era perfecte!

Un cop satisfetes, vam dirigir-nos cap a l'IKEA. La Liisa necessitava més coses per la seva habitació, així que la visita a l'IKEA era pràcticament obligada. En vam tornar ben carregades, com era d'esperar.

Al vespre, vam anar a donar una volta pel passeig marítim i el centre de Málaga, que no ens quedava massa lluny ja que el pis estava situat just al costat de la catedral.


La platja de Málaga.

La Liisa i jo reposant a un banc del passeig.

La posta de sol. Aquest cop verdadera perquè sí que es va fer de nit!

divendres, 25 de novembre del 2011

Málaga - Dia 1

DIVENDRES 29 de juliol
El vol de Tampere a Málaga de quasi quatre hores no es va fer massa llarg. Vam aprofitar el nostre temps mirant, "La vida és bella", pel·lícula que la Liisa no havia vist mai.

Vam aterrissar als voltants de les quatre de la tarda, vam esperar el bus que ens portaria fins al centre i després cap al pis que la Liisa havia llogat. Un cop ja havíem deixat les nostres coses, teníem dos missions:
  1. Trobar un gimnàs on fèssin yoga.
  2. Comprar llençols i menjar.
Vam poder acomplir les missions amb prou facilitat. Una cosa obligada a comprar, per part meva, era MELÓ! Des del dia que havia marxat cap a Finlàndia que trobava a faltar poder-ne menjar.


El pis de la Liisa. La seva habitació era el tercer balcó començant per l'esquerra al segon pis.
Al vespre ens vam quedar a sopar al restaurant de sota el pis, Restaurante El Jardín. 

Mentre sopàvem van fer un espectacle de flamenco.
Després de sopar i d'una passejada pel barri vell, vam donar el dia per acabat. Estàvem més que cansades!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Leaving Finland

Després de passar una nit a Kukkuluuru, d'adonar-me l'endemà a les 10 de la nit que m'havia deixat el meu mòbil al cotxe del pare de la Liisa {que en aquell moment de la nit estava a més d'una hora de distància de Tampere} i de passar una última nit a Tampere, era l'hora de marxar direcció Málaga.

Divendres 29 de juliol ens vam llevar amb temps de sobres per poder esmorzar tranquil·lament, les maletes ja estaven tancades. I ho vam fer tant tranquil·lament que el temps se'ns va tirar al damunt! Tant que vam haver de correr per arribar a la parada del bus!!!

Havíem d'agafar un bus des de darrera casa la Liisa que ens portés fins a l'estació de trens on agafaríem el bus cap a l'aeroport.

Per arribar a la parada del primer bus, vam haver de caminar pel mig del bosc amb totes les nostres maletes, que com probablement recordareu perquè ja he esmentat uns quants cops, eren moltes!!! I de fet, caminar és un dir, perquè el que vam haver de fer més aviat va ser córrer!!!

Mentre estàvem corrent cap a la parada pel mig del bosc em va venir al cap una escena d'una pel·lícula.
Heu vist la pel·lícula "The Holiday" o altrament coneguda a España com "Vacaciones"? Si l'heu vista probablement m'entendreu si us dic que em vaig sentir una mica com l'Amanda Wood (personatge de la Cameron Diaz) quan arriba a la casa d'Anglaterra i ha de caminar amb tot el seu equipatge per un camí ple de neu. 

A continuació el trailer de pel·lícula. L'escena a la qual em refereixo comença a partir del minut 1:01.




D'acord, he de matitzar que hi ha unes certes diferències entre el que vam fer la Liisa i jo i la pel·lícula:
- No hi havia neu.
- Cap de les dues portava sabates de taló.
- Portàvem un mínim de dos maletes per persona.
- El nostre camí era més estret i embardissat.
- No vam fer el ridícul, tot i que si haguèssim caigut...


Sorprenentment, vam arribar a temps a la parada. Ben justes però, ja que al moment que hi arribàvem també hi arribava el bus.

El camí cap a Málaga havia començat.

P.D: Al trailer no es veu bé el camí pel que va, però no em deixava posar un link del tall de pel·lícula.

P.D2: Vull un Jude Law a la meva vida! ;)