Excursió de l'Onze de Setembre - De camí cap a Aneto

A la colla dels meus pares, des de fa molts anys hi ha la tradició d'anar, un cop l'any, a fer un pic de 3.000 m. Al prinicipi d'aquesta tradició s'hi anava al voltant de l'Onze de Setembre (motiu pel qual aquesta excursió és coneguda a casa meva com l'excursió de l'Onze de Setembre). Amb els meus pares, i algun cop també la meva germana, hi havia anat uns quants anys. Llavors, però, va haver-hi un parell o tres d'anys que no es va poder fer el cim per males condicions meteorològiques, i per això van decidir adelentar l'excursió a l'últim cap de setmana d'agost. Aquí va ser quan jo vaig deixar de poder anar-hi, últim cap de setmana d'agost estava a tocar als exàmens de setembre...

Aquest any però, per algun motiu es va decidir anar-hi el cap de setmana de 7 al 9 de setembre. I jo estava lliure!!! Així que em va faltar temps per apuntar-m'hi.

Només acabar l'últim examen, els meus pares, la meva germana i en Cesc em venien a recollir a Barcelona per marxar direcció Lleida. Vam fer el camí tot atravessant Catalunya i gaudint del paissatge. Primer passant pel costat de les muntanyes de Montserrat, per després finalment acabar adentrant-nos a la plana farcida de camps de Lleida.

Mentre passàvem aprop de Lleida, el sol estava a punt de pondre's deixant a tot voltant nostre un tint de color taronjós.

Sense arribar a entrar a la ciutat de Lleida en cap moment, vam dirigir-nos més al nord, direcció a Aneto, un petit poble a cavall entre la província de Lleida i la de Huesca.

Vam seguir la carretera que ens va portar a atravessar pobles on l'olor de poma n'era el seu especial perfum. A mesura que anàvem avançant i augmentant en metres per damunt del nivell del mar, l'olor a poma es va anar difuminant per l'olor dels arbres d'alta muntanya. Els meus sentits estimulats de forma exuberant mentre treia el cap per la finestra.

No gaire més tard se'ns va fer fosc, impedint-nos així de gaudir del bonic paissatge que ens rodejava. Però com molt bé diuen, una cosa "dolenta" sempre s'acompanya d'una cosa bona. Les estrelles van començar a brillar amb la seva característica esplendor, però aquest cop al no tenir la contaminació lumínica característica de les ciutats, nosaltres en podíem gaudir al 100%. 

Al voltant de dos quarts de 10 de la nit, vam arribar a lloc. Allà, ens esperaven uns quants del nostre grup i la simpàtica família que porta la casa rural on vam anar a dormir. Tot estava apunt per sopar.

No massa més tard, vam anar a dormir. L'endemà ens esperava un dia llarg i dur.

La BSO de Rivera Maya 2012

Recent tornada d'un viatge massa curt a Rivera Maya, començaré les publicacions sobre aquest viatge amb una entrada relacionada amb la que crec que es pot anomenar la BSO del viatge.  {Igual com vaig fer amb les cançons descobertes l'estiu passat a Finlàndia.}

Evidentment hi ha moltes cançons que podrien entrar a formar part d'aquesta categoria, però he decidit que em quedaré només amb 10.

TOP 10 Rivera Maya 2012

10.

Aquesta ja sempre la tindré associada al viatge de dos hores a la furgoneta d'en Manuel per una carretera de carros, escoltant a trompicones el CD amb cançons actuals, actuals, actuals! El CD però ens va fer descobrir una cançó d'"Aqua" que no coneixíem. 

9.

Perquè aquesta cançó mai passa de moda, i uns bailoteos al lobby de l'hotel al so d'aquesta cançó interpretada pel conjunt de "festa major" sempre anima la festa. 

8.

7.

No podia faltar la versió en reguetón de la mítica cançó. 

6.

Cançó que vaig descobrir gràcies al conjunt que feia concert al lobby de l'hotel cada nit.

5.

Les cançons de Daddy Yankee són més que "pegadizas"!

4.

Això és el que tots volíem: "rayos de sol tumbados en la aerena", però no tots els dies ho vam tenir.

3.

Una cançó que mai puc deixar de cantar quan la sento... 
"Solo somos tú y yo bailando así. Pidiendo más y más calor."

2.

El primer contacte amb aquesta cançó va ser quan a l'Anna el guarda de seguretat de l'aduana de l'aeroport de Cancún es va posar a cantar-li la cançó al saber que erem un grup de metges.

1.

Sense cap mena de dubte, AQUESTA ÉS LA CANÇÓ DEL VIATGE!!!

El millor aprendre la coreografia al bus. La meva professora, he de dir, molt millor que el del video.

Quina cançó em deixo?

Segur que hi ha alguna cançó que penseu és imprescindible d'afegir i que jo no he esmentat.

Si és així, afegiu-les als comentaris!!!

P.D: Al video de "La mujer del pelotero" al minut 0:48, la nena aquesta no us fa pensar molt amb en Ronaldinho?

Visita a la Bea: Arribada a San Marino

La Marina i jo vam aprofitar uns quants dies del passat pont de desembre per anar cap a San Marino/Itàlia a visitar a la Bea. 

Com que es tractava de la nostra segona vegada allà, les coses anaven amb més fluïdesa. Ja ens coneixíem el terreny i havíem après dels nostres errors.

Al aterrar a l'aeroport de Bologna, ja sabíem a on havíem d'agafar el bus que ens portaria cap al centre de la ciutat. Vam baixar a l'estació de trens, on també sabíem a on ens havíem de comprar els bitllets direcció a Rimini.

A més a més, aquesta vegada havíem pensat en portar-nos entrepans per dinar al tren {no com la nostra primera vegada que vam haver de dinar barretes de cereals i patates de bossa}.

Esperant el tren a Bologna.

Així que vam pujar al tren ben contentes, en poques hores veuríem a la Bea després d'uns quants mesos de la seva visita a Girona/Barcelona. 

Tot anava sobre rodes, fins que... (Ho sabíeu que aquest moment havia d’arribar.)

Doncs fins que va venir el revisor. Havíem comprat els nostres bitllets, però ens havíem oblidat de validar-los a la màquina. Màquina que no havíem ni vist! El revisor no parava de dir-nos en italià que havíem de pagar una multa de molts euros... Vam discutir-nos-hi una mica, la Marina amb una mica més de sentit ja que ella sap i enten l'italià, jo... no sé què vaig dir-li, però suposo que per l'entonació entenia que no volia pagar. Per sort, va acabar marxant i no ens va fer pagar res!

Estació de trens de Rimini.

I per fi, vam arribar a Rimini! Ara només havíem d'esperar-nos a fora l'estació. Era qüestió de minuts que la Bea vingués! I el retrovament va tenir lloc, davant d'aquesta estació tant bonica.

Tot estava decorat de Nadal {a diferència de l'anterior vegada perquè era estiu}, i això feia que encara fos tot més bonic!

Divendres a la nit, vam anar a sopar a casa la Bea amb tota la  família. El dissabte era l'aniversari de la Bea i en Jerome {sí, fan anys el mateix dia!}, i el divendres ho celebraven junts amb les seves famílies. 

La Marina davant el preciós arbre de Nadal de casa la Bea.

Durant les presentacions, va haver-hi una situació entre còmica i dramàtica entre l'àvia de la Bea i jo. Al presentar-me, li vaig donar la mà i li vaig dir el meu nom. Fins aquí tot sembla normal oi? Resulta però, i suposo pel costum que la gent no entengui el nom a la primera, que vaig donar més emfàsi del necessari a la N pronunciant NoNNa en comptes de Nona. Els que tingueu una mica de coneixement de l'italià segurament sabreu que nonna vol dir àvia en aquest idioma.
De manera que l'àvia de la Bea em respon, "io ragazza". La dona es pensava que l'estava vacilant... I jo que sóc incapaç de fer una frase ben feta en italià no sabia com sortir de l'embolic. Sort que va venir la Bea i li va dir que em dic Nona! ;)

Com era d'esperar, vam menjar a les mil marevelles. La mare de la Bea va fer pasta fresca {ella va fer la massa des del primer bocí} a la bolognesa. Mmmm estava deliciós!!! De segon vam menjar carn també molt bona, però ara no recordo més detalls.

I de postres, pastís d'aniversari... mmmmm més que boníssim!!!

Jo davant l'arbre de Nadal.

Després de sopar, va ser l'hora de donar els regals als homenatjats. I quina pluja de regals!!!

Un detall d'una de les boles de l'arbre. Manualitat feta per la mare i germana de la Bea.

Més tard, vam anar amb la Bea i en Jerome a fer una volta pel centre de Rimini, que és també la zona de bars. El primer cop que havíem visitat Rimini vam descobrir la zona de platja i els bars a la platja (entre d'altres el Malindi, que em va agradar especialment), per això m'havia la imatge que m'havia format de Rimini era d'una ciutat de platja simplement, amb poca ciutat de veritat. Però quina sorpresa em vaig emportar al començar a descobrir que no només és una ciutat de platja, sinó que tenia més!

L'arbre de Nadal a Piazza Cavour.

Teatro Galli amb la bandera italiana amb llums.

La Marina i la Bea.

Després d'una volta per la zona de bars, vam donar la nit per acabada. Estàvem més que cansats i feia bastanta fred... així que vam dirigir-nos els quatre cap a l'apartament de la Bea a Rimini.

Málaga - Dia 4

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1, Málaga - Dia 2 i Málaga - Dia 3.

DILLUNS 1 d'agost

Em vaig llevar d'hora per acompanyar a la Liisa a l'escola d'idiomes. Havíem vist que hi havia un bus que la portava allà, cosa molt més pràctica que caminar 1h per arribar-hi.

La vaig acompanyar fins a la porta i ens vam despedir, acordant trobar-nos a la 1 del migdia, que ja hauria acabat les classes, al seu pis.

Jo vaig marxar a fer turisme. La meva primera parada va ser als Jardins Pedro Luís Alonso de davant l'Ajuntament de Málaga.

Una flor del jardí Pedro Luís Alonso davant l'Ajuntament de Málaga.

Escultura del "Biznaguero" de Jaime Fernández Pimentel. És un símbol de la ciutat.

Des d'allà vaig començar a pujar a la muntanya del costat on hi ha el Castillo de Gibralfaro i des d'on es podien apreciar vistes de tota la ciutat.

La ciutat de Málaga des del Castillo de Gibralfaro.

El port i l'ajuntament de Málaga.

La plaça de toros de Málaga. Creieu que la gent dels pisos del voltant ho veu des de casa seva?

Després vaig baixar pel costat contrari de la muntanya, per un camí una mica inventat pel mig del bosc. He de confessar que en algun moment vaig passar por, perquè no sabia a quin barri aniria a parar... I a més a més, el calçat no era l'adient en cas que hagués de córrer. Per sort no va ser necessari i a més a més havia anat a sortir allà on m'interessava, aprop de la casa natal de Picasso.

Plaza de la Merced - on hi ha la casa natal de Picasso.  

La casa natal de Picasso.

Des d'aquí vaig dirigir-me al Museu Picasso, que tot i no ser una gran experta en art em va agradar. El millor crec però, els videos d'ell pintant els seus quadres. Em va agradar poder-lo veure en moviement.

Ja havia acabat amb les coses més turístiques que podia fer i encara em quedava temps fins que la Liisa tornés, així que vaig anar direcció al centre on hi havia les botigues a mirar roba. I em vaig comprar un mocador de coll preciós i una camisa.

Després de fer temps, vaig començar a anar cap al pis. Amb la sorpresa que em vaig trobar a la Liisa asseguda en un banc del jardí del voltant de la Catedral.

Resulta que aquell dia no tenia classe, sinó simplement un exàmen de nivell, el qual va acabar en menys de 1h. Com que jo no tenia mòbil (me l'havia deixat a Finlàndia) no ens vam poder comunicar, així que cada una va passar el matí per lliure. 

Després vam anar a dinar juntes de restaurant, i vaig poder satisfer les meves ansies de paella (tot i que no massa bona...).

I després del dinar, vam tenir el temps just per tornar al pis a recollir les meves coses i anar cap a la parada de bus.

La Liisa i jo davant la Catedral.

Em tocava tornar a la vida real, les vacances estaven apunt d'acabar-se. S'acabarien quan el meu avió direcció Barcelona aterrés.

Amb la Liisa ens veuríem en uns mesos, tenia una visita obligada a Barcelona.

Málaga - Dia 3

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1 i Málaga - Dia 2.

DIUMENGE 31 de juliol

El dilluns la Liisa començava el curs de castellà a una escola d'idiomes una mica allunyada del centre. Així que diumenge vam decidir anar-hi caminant per saber quant es tardava i per saber també el camí. Quasi però que morim en l'intent!!!

Evidentment no ens havíem llevat d'hora i vam posar-nos a caminar a la pitjor hora possible, a les 12h o més tard. A més a més, l'escola d'idiomes va resultar estar més lluny del que ens pensàvem i vam caminar durant 1h en ple sol.

Un cop localitzada, vam anar de pet a la platja! Ja no podíem més de la calor!!!

Jo amb en Hans Christian Andersen.

La resta del dia el vam passar tranquil·lament, gaudint de la ciutat i de la companyia.

La Catedral de Málaga de nit amb un músic tocant al davant.

Málaga - Dia 2

Aquesta entrada és la continuació de Málaga - Dia 1. 

DISSABTE 30 de juliol

Quan ens vam llevar el dissabte al matí, vam anar al gimnàs O2. El dia anterior, al anar a demanar informació ens van donar dos invitacions, així que vam posar-nos la nostra roba d'esport i a fer exercici s'ha dit. Després d'una prou llarga sessió de màquines vam passar a la piscina i a la zona d'aigües. El que més em va agradar de tot, la piscina d'aigua gelada, que al sortir-ne tenies la sensació de sortir d'un riu d'alta muntanya. Era perfecte!

Un cop satisfetes, vam dirigir-nos cap a l'IKEA. La Liisa necessitava més coses per la seva habitació, així que la visita a l'IKEA era pràcticament obligada. En vam tornar ben carregades, com era d'esperar.

Al vespre, vam anar a donar una volta pel passeig marítim i el centre de Málaga, que no ens quedava massa lluny ja que el pis estava situat just al costat de la catedral.

La platja de Málaga.

La Liisa i jo reposant a un banc del passeig.

La posta de sol. Aquest cop verdadera perquè sí que es va fer de nit!

Málaga - Dia 1

DIVENDRES 29 de juliol

El vol de Tampere a Málaga de quasi quatre hores no es va fer massa llarg. Vam aprofitar el nostre temps mirant, "La vida és bella", pel·lícula que la Liisa no havia vist mai.

Vam aterrissar als voltants de les quatre de la tarda, vam esperar el bus que ens portaria fins al centre i després cap al pis que la Liisa havia llogat. Un cop ja havíem deixat les nostres coses, teníem dos missions:

1. Trobar un gimnàs on fèssin yoga.
2. Comprar llençols i menjar.

Vam poder acomplir les missions amb prou facilitat. Una cosa obligada a comprar, per part meva, era MELÓ! Des del dia que havia marxat cap a Finlàndia que trobava a faltar poder-ne menjar.

El pis de la Liisa. La seva habitació era el tercer balcó començant per l'esquerra al segon pis.

Al vespre ens vam quedar a sopar al restaurant de sota el pis, Restaurante El Jardín. 

Mentre sopàvem van fer un espectacle de flamenco.

Després de sopar i d'una passejada pel barri vell, vam donar el dia per acabat. Estàvem més que cansades!