Korppo

Hola de nou!

Aquí us deixo l'evidència fotogràfica de que vam veure els animals que us vaig dir ahir. Les fotos no són molt bones la veritat, entre que amb el primer cérvol no tenia la càmera apunt i que amb la guineu quan se'ns va quedar mirant les fotos que vaig tirar enfocaven al cel! Ups...

Durant la ruta, vam parar un moment i vam tenir una gran sorpresa. Vam trobar això just al costat de la carretera...

Són maduixes, per si algú no ho havia endevinat. N'està ple a tots els marges i altres llocs haguts i per haver. La gent no les cull, però després d'haver provat les maduixes que venen els pagesos, ho entenem perfectament. Crec que les maduixes que hem comprat són les més bones que he menjat en temps!!! (Sí, Anna, sí. Superen les del Maresme...)

Després d'aquesta ruta vam anar a sopar en una pizzeria dins d'un vaixell al costat del nostre hotel de Nauvo. 

A punt de sopar a la Pizzeria (aquest cop assegurant el "tanto").

Mentre sopàvem a la terrassa, la meva mare em va dir que hi havia un home a la taula del darrera que no parava de mirar-me. Al cap d'una estona l'home s'acosta a la nostra taula i mirant-me em diu "Manuela Bosco?". I jo amb cara extrenyada li vaig dir que no. L'home es va disculpar i va marxar. 

Al cap d'una estona, l'home torna al restaurant i s'acosta de nou a la nostra taula. Em va tornar a demanar disculpes i nosaltres li vam dir que no teniem ni idea de per qui m'havia confós. Ell va demanar-nos permís per asseure's amb nosaltres i xerrar una miqueta. 

Ens va explicar que al principi ell estava molt intrigat en assegurar-se si era la Manuela Bosco (una atleta finlandesa-italiana) i que li havia dit al seu amic que volia preguntar-m'ho. Ell però li anava dient que no ho fes (és una cosa, segons ell ens va dir, que els finlandesos no solen fer i que és una mica com ultrapassar-se). Al final va dir però, que ell no podia marxar amb l'intriga i que ho havia de preguntar. 

Vam estar xerrant una miqueta més i després ja va marxar amb una barqueta en direcció a la seva casa d'estiueig que ens va dir tenia en una de les mil illes que hi ha a la zona. La veritat és que va ser divertida la situació!

Mirant les fotos de la Manuela Bosco (al google) he vist que la noia fa moltes ulleres a bastantes fotos. Mirant aquesta foto meva, entenc perquè em podia confondre. Seria per les ulleres que faig, perquè no m'hi trobo res més similar. 

L'endemà, és a dir ahir, vam anar a visitar Korppoo. És una illa molt petita i amb menys activitat que la de Nauvo. A més a més, que tota la zona de costa és privada. Cadascú té la seva caseta amb part de bosc i platja privada. Dos vegades vam intentar agafar carreteretes secundàries, com haviem fet el dia anterior a Nauvo, però les dues vegades vam acabar essent "expulsats" del lloc perquè haviem acabat en zona privada sense saber-ho. Vam aprendre la lliçó, només es pot circular per les carreteres grans!

La primera parada que vam fer a Korppoo va ser per visitar aquest petit mercat  i l'església. El mercat consistia en una paradeta de peix preparat de diferents maneres, una de maduxies i pèsols, una per prendre alguna coseta i una d'objectes de segona mà. 

Oferta del dia: Bratz de segona mà!!!

L'església de Korppoo.

Després de varis intents frustrats de descobrir altres zones de l'illa que la carretera principal, vam veure una torre al costat de la carretera. Ens va semblar que allò estava obert al públic així que ens van desviar. Per sort, aquest cop la vam encertar. 

La Torre.

Baixant de la Torre.

La Mama pensant què dinarà. No gaires opcions, el pa amb pernil dolç i formatge que teniem de picnic. 

Un dels molts embarcadors de l'illa. 

Ja de tornada a Nauvo, vam anar a comprar-nos maduixes. Va resultar que la botiga era aquesta mini caseta de fusta. Hi havia les caixetes amb les racions de maduixes preparades i cadascú havia de deixar els diners a una caixa. Realment fa molta gràcia pensar que ho facin així. A casa nostra això seria impensable!!! 

Després de l'excursió del dia i haver fet un gelató a davant del port (portem dos dies que ens fa molta calor, bé segur que no tanta com a Catalunya, però deu ni do!), va arribar el moment fatídic en que em vaig adonar que el llibre que m'he emportat a Finlàndia és la segona part d'una trilogia que encara he de començar... és ben bé!!! Ja deia jo que fent la maleta a corre-cuita no podia sortir tot bé. Espero no haver-vos d'informar de més despistes! 

Després de llegir el pròleg, descobreixo l'impensat!

Per compensar aquest fet tant desafortunat, em vaig comprar unes ulleres de sol noves! :D  S'ha de dir també, que el vidre de les meves s'aguantava a l'estructura només per un costat. Sembla que quan marxo de viatge sempre perdo els cargols de les coses. A USA vaig perdre un clau del rellotge i no el podia portar, aquí 2 de les ulleres, però per sort encara eren portables. 

Esperant el sopar al restaurant de l'hotel amb les ulleres noves!

De moment això és tot, però encara queden coses al sac per explicar.
Molts petons!