Divendres - part 2

Vam anar en bici cap al centre de la ciutat. La primera parada era un pub anomenat "Never Grow Old". És un local tot de fusta i ple de tipus diferents de cadires, tamborets... No sé, diferent. Té el seu encant. Vam estar allà una estona i després vam juntar-nos amb la resta d'estudiants d'intercanvi i vam anar a un altre pub. Aquest ja més "disco". 

És un local bastant gran, bé, de fet, és una casa. A la planta baixa hi posen música en plan anys 80 - 90. Hi ha també una sala, que nosaltres hem anomenat "Guitar Room" on hi ha una guitarra i un piano. Tothom que ho vulgui, pot posar-se a tocar. Al voltant està ple de lloc per seure i així gaudir de la música que l'espontani del moment està tocant. Realment és molt xulo. Quan nosaltres hi vam anar hi havia un noi tocant la guitarra, i tota la gent del voltant cantant. La llàstima és que era en finlandès, però un ambient molt xulo, semblant al Kilombo (però no tant tirat) i que la música la va tocant diferents persones.

Music Room

La sala de dalt, ja és més normal, i més disco. Posen la música que es pot escoltar a tot arreu. Però està bé. Estàvem allà ballant quan al desplaçar-nos de lloc, en busca d'un lloc on no fes tanta calor, vam anar cap a les finestres. Aquestes estaven mig tapades, però al acostar-nos i mirar bé, vam veure que a fora hi havia llum, tanta com a ple dia, i eren les 3 de la matinada. 

Al cap de poc vaig marxar cap a casa, estava més que cansada. Havia sigut un dia llarg i ple d'activitats. Només dos minuts després de sortir del local, ja era a la porta de casa. Sí, és genial això de viure al centre de la ciutat. Entrava amb cura al pis, perquè la Liisa ja havia marxat i comptava que ja estaria dormint. Però no! Estava mirant capítols d'Anatomia de Grey, i jo... m'hi vaig afegir!!! :D 

Quan el capítol va acabar, jo ja m'estava adormiscant al sofà, quan la Liisa va dir: 

"Oh, the sun is rising! I'm going on a walk!" 

(Traducció: "Oh, el sol està sortint! Vaig a fer una passejada!")

Em pensava que ho deia en broma, però no. Ho deia de veritat. Li vaig dir: 

"Ok, I'm tired but if you are going, I'm coming."

(Traducció: Estic cansada, però si hi vas, vinc.)

Així que ens vam tornar a vestir, i a les 3:30 de la matinada vam anar a fer la nostra passejada. Vam atravessar la plaça del mercat direcció al mar. Vam passar entre el teatre i la biblioteca i vam creuar el pont. 

La "sortida" del sol. 

El centre de la ciutat des del pont.

La Liisa. 

Vam donar una volta per l'illa Korkiasaari per un camí que passa pel mig del bosc i cases. Realment un molt bon passeig. A continuació unes quantes instantànies al llarg del passeig. 

El restaurant on vaig anar a sopar la primera nit. On vaig sopar ren. 

La fàbrica de paper que sovint perfuma la ciutat. 

Una antiga fàbrica. 

"Sortida" del sol des d'un altre lloc. 

El camí que vam fer. (Ho sé, està borrosa...)

Una mica més de mitja horeta més tard, tornàvem a estar a casa. Aquest cop ja disposades a dormir. Havia sigut un dia intens, necessitàvem descansar. 

En breu tindreu més novetats meves. 

Molts petons. 

Divendres - part 1

Divendres passat va ser un dia complert. 

El despertador va sonar a les 06:15, com tots els dies entre setmana. A les 07:23 vaig agafar el bus número 12 que em va deixar a la porta B2 de l'hospital. Em quedava el temps suficient per anar fins al meu departament, canviar-me de roba i estar llesta a les 07:45 per començar l'últim dia de pràctiques a la TEHO 2, altrament coneguda per ICU (UCI en català). El doctor amb el que he estat durant aquesta setmana, Dr. J. Lissanantti, ha sigut molt amable amb mi. M'explicava els casos en anglès i inclús mantenia converses amb infermeres en anglès perquè ho pugués entendre. Ara, escoltar ek finnès i intentar endevinar de què parlen també és graciós. Les pràctiques en si no van ser espectaculars però van ser interessants. 

La nit anterior, en Martin, un estudiant d'intercanvi eslovac que estudia a Praga, em va enviar un SMS dient 

"Ok, the weather forecast says that tomorrow will be the last sunny day, so we definitely have to go to the beach!"

(Traducció: Bé, la predicció del temps diu que demà serà l'últim dia soleïat, pertant definitivament hem d'anar a la platja!

Així que en sortir de l'hospital, una mitja horeta abans de l'hora habitual, en Martin i jo en vam trobar a la parada del bus per anar cap a "Naakalli" (la platja d'Oulu). Allà ens esperava l'Antoine, un altre estudiant d'intercanvi que és francès. El lloc és molt bonic. És una platja de sorra fina i clara, hi ha un hotel, la caseta del socorrista i molta zona verda pel voltant. 

Un cop instal·lats, va ser hora de posar-nos a l'aigua. Contràriament al que m'esperava, no estava pas molt freda. No és gens profund i has de caminar molt endins perquè l’aigua et cobreixi mitjanament. Com a la platja de l’Estartit. Suposo que això (que no és profund) i que hi ha sol pràcticament les 24 hores del dia, és el que fan que l’aigua no sigui molt freda. 

Ara bé, l’aigua de clara no en té res. Té una coloració entre groga i marronosa. A mirar les teves cames i peus dins l’aigua, sembla que un tingui icterícia. És graciós, però no inspirar a posar el cap dins de l’aigua...

Després de la gran caminada que va suposar banyar-nos, al sortir vaig haver de marxar. Havia quedat amb la Liisa per anar a recollir la bici que estic fent servir actualment. Com que estava encara ben xopa, em vaug canviar. Però aquest cop, no vaig fer “l’espectacle”, com diu l’Anna, perquè a la platja hi havia canviadors. No hi havia dutxes (però la sal a la pell no es nota pas), però si canviadors. 

Així que un cop llesta, vaig agafar el bus direcció al centre de la ciutat on havia quedat amb la Liisa. El dia anterior haviem anat a portar la seva bici d’hivern a un petit taller de bicicletes perquè en canvièssin la roda i així poder disposar-ne. Ens vam trobar a la botiga, el propietari de la qual és un home de 90 anys (però ningú ho diria!). L’home no parava de xerrar i m’anava mirant, i jo que no sabia ben bé quina cara posar perquè evidentment no l’entenia de res. Tot i no entendre’l, l’home desprenia molt bon rollo. Va explicar-nos, bé no sé si puc fer servir aquesta expressió perquè jo me’n vaig enterar per la posterior traducció de la Liisa, que la botiga celebraria el 50è aniversari d’aquí poquet. Realment, ens van tractar molt bé i a més a més, ens van fer descompte (trucs especials de la Liisa). Tinc bici per només 30€!!!

I a voltar pels carrers d’Oulu en bicicleta s’ha dit. La nostra primera parada va ser el supermercat. La Liisa em va dir que l’havien convidat a una barbacoa a casa una seva amiga i que si hi volia anar. I com que a mi m’agrada veure la vida de veritat de la gent del país al que vaig, li vaig dir que si. Així que, ja teniem el plan per la nit. 

Un cop fetes les compres pertinents: pastanages (la Liisa volia ratllar-les utilitzant una maquina especial que té), pa, tomata i pernil dolç (la meva aportació a la BBQ) i pollastre (també per la BBQ), vam anar cap a casa. Vam sortir a berenar i a fer-la petar al patí, compartit amb la resta de veïns, on vam asseure’ns a la taula de fusta on hi tocava el sol. 

Després d’una horeta al sol, vam entrar cap a casa que ens haviem de començar a preparar per ser a les 20h a la casa on es feia la BBQ. Un cop llestes, vam agafar les bicis i cap a la BBQ s’ha dit. Estava un mica nerviosa perquè no sabia quanta gent em trobaria però un altre cop el nerviosisme va ser envà. Allà vam trobar-nos amb 4 amigues de la Liisa, una de la qual ja coneixia perquè també forma part de l’IFMSA (organització que gestiona els intercanvis). Totes van ser molt amables i van estar parlant quasi tota la nit en anglès perquè així jo també pugues opinar. Realment, és un gest molt bonic. Sé com costa parlar amb un amic en un idioma que no és l’habitual. Realment m’ho vaig passar molt bé. 

Després del sopar a la fresca, 4 de nosaltres vam agafar les bicis i cap al centre d’Oulu a prendre alguna cosa. 

...to be continued. (Ho sento no tinc temps ara!)

----

FOTOS

L'entrada a casa meva, la porta de més a l'esquerra.

Leena, Liisa, Saana i jo després de la BBQ i llestes per anar de festa. 

Surt el sol.  

Potnapekka, el Gerió d'Oulu. 

Helene i jo al "Never Grow Old".

Cases antigues a la plaça del mercat i en Martin. 

Primer dia a Oulu

Porto molts dies sense publicar res. Els motius són varis: primer, la meva connexió a internet és molt lenta i no em deixa penjar fotos (i a la meva germana no li agraden els post amb molt de text, i encara menys si només tenen text!); segon, estic poques hores al pis i quan hi sóc o estem fent alguna cosa amb la Liisa o bé estic molt cansada i em poso a dormir. 

Però, he decidit trencar el silenci. Tot i que m'agradaria poder posar evidencies fotogràfiques (perquè sinó els més incrèduls es pensaran que tot és un muntatge, oi Padrí?), de moment les fotos hauràn d'esperar.

Doncs "a lo que íbamos", després d'una hora i poc de vol, vaig aterrar, tot i que quasi amb 1h de retard, a Oulu. Tal i com haviem quedat amb la Liisa, agafaria el bus just de fora la terminal i aniria fins a la parada de Toripakka. Allà ella m'estaria esperant.  

Aquí va ser quan em vaig començar a posar nerviosa (bé, quan em vaig quedar sola a Helsinki també una mica). Estava sola a molts quilòmetres de distància i l'única persona que "coneixia" era la Liisa, però i si no ens portàvem bé? I, qui serien la resta de persones d'intercanvi? Ens portariem bé? Van ser aquest dubtes els que em van posar nerviosa. 

Bé, em vaig esperar, quasi 45 minuts, a que el bus arribes. Vaig comprar el bitllet, i va ser en aquest moment que em vaig adonar que el conductor no sabia anglès. Fantàstic! Es suposava que era a qui li havia de demanar que m'avises al arribar a la parada de Toripakka. Evidentment, fer la pregunta seria envà.

Vaig passar cap a la meitat de l'autobús. I vaig veure una dona de mitjana edat que a la parada l’havia sentit parlar anglès. Li vaig preguntar a ella, i tot i que no la vaig veure molt convençuda de saber quina parada era, quan hi estàvem arribant em va avisar. 

Només baixar del bus, hi havia la Liisa esperant-me! Va ser conèixer-la i els nervis van dissipar-se. Tal i com havia imaginat, per les converses que haviem tingut pel facebook, ens portem molt bé! La veritat és que crec que no podia haver tingut més sort.

El seu pis està just al centre de la ciutat, és petit però molt acollidor. Vam anar al pis, i després directes al super. No tenia res i l'endemà ja havia de començar a l'hospital. Mentre estàvem fent la compra, la Liisa em diu: 

- És la teva primera nit aquí, no vols anar a sopar fora? 

Evidentment em va semblar perfecte. I vam anar a sopar a un restaurant molt bonic de menjar típic finlandès. Vaig demanar-me ren, estava boníssim!!!

Bé, de moment ho deixo aquí, que estic a la biblioteca (per això he afegit fotos al final) i acaben de posar l'anunci que estan tancant. 

Intentaré explicar-vos coses més sovint. De moment com a resum només puc dir que està sent una experiència molt xula. 

Petons! 

El mercat.

Bars a la plaça del mercat.

Voltants de l'Hospital OYS.

Una part de l'hospital on faig pràctiques.

El menjador.

Davant l'ajuntament amb l'Antoine, en Karim i en Mohamed.

Amb en Karim i en Mohamed. 

L'església.

Fonts en un dels parcs de la ciutat.

Sauna

El dijous després d'un bon esmorzar a l'hotel de Turku vam aprofitar i vam anar a la sauna. Era gratis, no ho podiem deixar passar!!!

La meva mare i jo vam anar a una sauna i el meu pare, evidentment, a una altra. Abans d'entrar vam quedar que fariem uns 30 minuts de sauna. Jo no vaig aguantar-ho, la meva mare si! I el meu pare... doncs nosaltres dues ja estavem dutxades, vestides i llestes que ell encara no havia tornat a l'habitació. Pel seu problema de somnolència (per qui no ho sàpiga, s'adorm a tot arreu en un tres i no res), la meva mare i jo vam començar a preocupar-nos. 

"No s'haurà adormit a la sauna", em deia la meva mare. Jo li deia "No, home, no!" per no preocupar-la quan en realitat també ho pensava. 

Havia d'anar a posar ticket de parking al cotxe i al baixar vaig passar per les saunes. Vaig trucar a la porta i per sort el meu pare em va contestar! :D Li vaig preguntar que què feia i si ja estava. Em va dir que ja s'estava vestint. Perfecte, no li havia passat res! 

Quan per fi va arribar a l'habitació, el meu pare estava com adormiscat. Resulta que no s'havia pas adormit a la sauna, però que la calor l'havia deixat mig aplatanat i estava més lent del normal. Va estar un bon rato per l'habitació sense fer res, anant d'un costat a l'altre sense avançar en el procés de preparar-se per marxar. Sempre és una aventura aquest home!!!

Quan per fi vam estar tots llestos, vam agafar el cotxe direcció a Porvoo. En principi haviem planejat anar a visitar aquest poble fent una excursió en vaixell des de Helsinki. Però com que vam escurçar la nostre estada a l'arxipèlag, ens quedava temps per anar-hi en cotxe i després disposar de més temps a Helsinki. 

Bé, d'aquí res ja he d'embarcar a l'avió direcció a Oulu, així que ho deixo aquí! 

Hi haurà més posts en breu! 

A volar s'ha dit!!!

Naantali i Rauma

Tornant una mica enrera en el temps, us explicaré l'últim dia de ruta abans d'arribar a Helsinki.

Dimecres passat, ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar i vam agafar el ferri a les 8:30 que sortia just davant del nostre hotel de Nauvo direcció a Hanka. Aquest cop, vam agafar un ferri d'una hora de durada i que no era gratuït, però d'aquesta manera feiem una ruta diferent a la de l'anada. De Hanka vam anar a Naantali i després a Rauma i finalment vam anar a dormir a Turku.

El full de ruta:

La ruta en ferri va ser molt bonica. Vam passar per un seguit d'illes i el paisatge era preciós.

Adéu Nauvo...

Illes i més illes...

Això és el mar, però hi ha tantes illes que és molt tranquil i sembla que sigui un llac. 

Una caseta amb el seu veler. A cada illa es poden entreveure (perquè estan molt ben camuflades) les casetes. 

Un cop a Hanka, vam agafar la carretera i direcció a Naantali. Aquesta localitat ja és molt més turística. Un dels motius pel qual és tant turística és perquè hi ha dos parcs d'atraccions que cada any tenen moltes visites. Sobretot el Moomin World, recordeu aquests dibuixos?

Foto via Google Images. 

Doncs Moomin World és un parc d'atraccions dedicat exclusivament a aquests dibuixos, que van ser creats per una finlandesa.

L'altre parc d'atraccions és ja per nens més grans, si no recordo malament és un parc d'aventures. A Naantali també hi ha alguns balnearis i és on hi ha la residència d'estiu de la presidenta del país. 

Cap a on?

Campanar de l'església de Naantali.

Veieu el barco pirata a l'embarcador de la dreta de la foto? És el barco que s'ha d'agafar per anar al parc d'atraccions.

També és famós pel seu barri vell de casetes de fusta en carrers adoquinats. 

Els meus pares al carrer principal del barri vell de Naantali.

Caseta de fusta.

Botiga d'antiguitats.

Després d'un bon dinar al port, vam marxar cap a Rauma. La meva guia deia que és un poble molt bonic i que el centre amb les cases de fusta és patrimoni de la Unesco. Així que cap a Rauma falta gent. L'únic problema és que quan vam arribar ja eren les 18h passades i totes les botigues estaven tancades. Una llàstima perquè segur que amb les botigues obertes, els carrers haguessin tingut més vida.

Davant l'antic ajuntament de Rauma. 

De totes maneres, no ens cal que els carrers estiguin farcits de gent per passar-ho bé. Amb el meu pare i un gelat, els riures estan assegurats. Si no sabeu perquè dic això, llegiu-vos aquest post. (Link)

Un cop visitat Rauma, vam agafar el cotxe i camí de tornada cap a Turku. L'endemà haviem de retornar el cotxe a Helsinki, així que ens interessava començar a fer quilòmetres en direcció a Helsinki. No teniem hotel per aquella nit i vam tenir la sort de trobar lloc a un hotel de la cadena Cumulus i vam estar-hi molt bé.

Bé, crec que aquest post ja és prou llarg i força avorrit em sembla...
Ho sento!

Continuarà!

Helsinki -- EDITAT

Hola!

Us deixo un resum fotogràfic ràpid del que han estat aquests dies a Helsinki. 

Demà els meus pares marxen cap a Girona i jo cap a Oulu. Així que demà comença l'aventura en solitari. Espero poder actualitzar el blog entre les hores que tindré a l'aeroport i a l'avió. Encara queden moltes coses per explicar.

Una de les primeres coses que vam veure, però només quedava això.

Girasols d'una parada al Kauppatori.

La família al complert de passeig.  

Botiga nadalenca al centre. 

Vistes de la ciutat des de dalt l'hotel Torni. 

Camí al nostre hotel. Decoració que encara no hem entès. Si algú en sap el motiu... 

Concentració de cotxes antics a la plaça del Kauppatori.

Bar de luxe al centre de la ciutat.

Molta vida al carrer. 

La font símbol de la ciutat.

Molts petons.

EDICIÓ: Laia, la proporció de text/fotos és l'adequada en aquest post? Ja m'ha dit la mama, que vols més fotos.