Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 4

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Part 1, Part 2 i Part3. 

Després de dinar, va arribar la verdadera aventura del cap de setmana. La Survival Competition, una gimcana amb activitats ben variades. El cel amenaçava a tempesta, així que ens vam equipar amb allò necessari: jaquetes impermeables i a falta d'elles, bosses d'escombraries també farien el fet. També va haver-hi qui va agafar el paraigües. Ja estàvem llestos, la gimcana podia començar.

Aquesta constava de proves en diferents àmbits. Nosaltres vam començar per screaming test. I què s'havia de fer us preguntareu, havíem de correr una determinada distància tantes vegades com el nostre crit es mantingués. Cada un de nosaltres va fer una mitjana d'anada i tornada abans que les nostres veus s'apaguessin. 

{Si algun dels meus logopedes m'hagués vist en aquell moment, s'hagués estirat dels cabells... i ja em va passar factura, ja.}

Just després de fer la primera prova, la pluja va tornar. 

Buscant refugi entre els arbres i sota un paraigües.

Després d'un "parón" momentani, vam decidir que la pluja no ens podia parar i que nosaltres seguiem jugant. Així que vam sortir del nostre petit amagatall i vam dirigir-nos a fer dos proves més. Una era moose hunting, però no de veritat, sinó era com jugar a dards i l'altre llençament de botes d'aigua...    

Però la pluja va anar en augment i vam decidir que era el moment de posar-nos a sopluig i fer el knowledge test. Però quin problema vam tenir? Que els fulls on havíem de respondre les preguntes estaven més que molls...  

Tots vam prendre la mateixa decisió, buscar sopluig. 

Vaig acompanyar a en Mohamed a fer el que més li agrada quan plou. Posar-se sota la pluja. 

Una de les proves del knowledge test era escriure un poema sobre la nostra estada a Finlàndia utilitzant les paraules que et donaven. Aquí us deixo el poema guanyador. El que vam fer amb el meu equip, no tenia ni cap ni peus...  

Una de les proves que més em va agradar va ser el blueberry picking. Havíem de buscar blueberries(arándanos en castellà i aranyons en català o també nabius). Al principi em va costar trobar-ne, però un cop estaves al lloc correcte, el difícil era parar. El nostre equip va guanyar aquesta prova, vam recollir-ne moltíssimes! 

I l'última prova era de camuflatge! Us deixo una foto de l'equip de l'Hélène i l'Antoine. 

La pinya a la boca de l'Antoine va marcar la diferència. 

I al vespre va ser l'hora de la sauna. A un cap de setmana típic finlandès no li pot faltar la sauna!!! Teníem dues saunes, una dins la casa principal i després una altra molt petita al costat de llac petit. Sens cap mena de dubte, allà on hi hagi una sauna davant d'un llac, ja hi pots treure tot el demés, perquè el relax i plaer els tens assegurats.

I a ben sopat, ens vam tornar a reunir tots al voltant de la foguera per fer allò que tots estàvem esperant, les mini representacions per part dels diferents grups.  

Helsinki people performing.

Oulu people performing.

La millor actuació pel meu gust va ser la de Tampere People. Només eren tres (la Monika, l'Alice i la Kalina) però van aconseguir fer un número molt divertir a més que representava molt bé un dia a l'hospital. 

Vam passar una última nit junts al voltant de la foguera molt divertida.

Continuarà...  

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 3

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 1  i  Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 2.  

Un cop havíem satisfet els nostres estómacs amb l'esmorzar ens van explicar quins eren els plans per aquell matí. 

Teníem dos opcions d'excursions: 

1) Una excursió més curta que consistia en pujar un turonet que hi havia al costat de la casa i buscar blueberries pel camí. 

2)Una de més llarga, donar la volta al llarg gran.

L'Hélène i jo ens vam aixecar amb ganes de caminar i vam escollir l'excursió llarga. A fer aquesta excursió només erem 6 persones. La resta de la gent es va apuntar a fer la curta. 

Tot i que ens va costar trobar el camí que borejava el llac. De fet no el vam trobar fins que estàvem a l'altre costat de llac, l'excursió va valdre molt la pena. Vam atravessar unes zones de boscos precioses.  

Boscos al costat del llac. 

Fent-nos el nostre propi camí...

Per fi hem trobat el camí!

Quan vam arribar de nou a la casa, ens vam trobar a un grup jugant, per fer temps per dinar, a un joc típic finlandès "Mölkky".

Ara suposo que tot us esteu preguntant com es juga a aquest joc oi? Doncs bé, ara mateix us resoldré aquest dubte existencial. 

Primer de tot, cal treure les peces de fusta de la caixa i disposar-les al terra tal com podeu veure a la foto. 

La partida està apunt de començar...

Perfecte, ja les tenim col·locades, però què hem de fer ara? Doncs bé, es tracte d'anar tombant les diferents peces (com a les bitlles) fins arribar a una puntuació de 50. 

I com es compten els punts? Si tombes només una peça sumes tants punts com el número que hi ha pintat a dalt. Si en tombes més d'una, sumaràs els punts del nombre total de peces que hagis tombat.

Guanya qui primer arribi a 50! Però què passa si ens passem de 50? Doncs a partir de llavors en comptes de sumar els punts els anirem restant fins arribar a 50 justos. 

Així doncs, ja teniu les normes del joc clares oi? Podem començar la partida? {Si mai aneu a Finlàndia, ja teniu una cosa apresa. Ja podreu jugar a Mölkky.}

La partida ha començat...

Ah, m'havia endescuidat de dir que les peces que al tombar-les es desplacen, simplement s'han de tornar a posar dretes allà on han anat a parar. D'aquesta manera, la forma inicial es perd de seguida, tal i com podeu apreciar a les diferents fotos. 

El meu torn.

Com podeu veure, estàvem jugant dos partides simultànies uns al costat dels altres... i què significa això? Doncs que en més d'una ocasió les peces d'una partida es barrejava amb les de l'altra... 

I ara a allò que tots esteu esperant a saber, qui va guanyar la partida? Us pregunteu, quina va ser la persona que tenint 39 punts, va visualitzar la peça amb el número 11, es va concentrar al màxim i la va tombar al primer intent arribant així als 50 punts exactes?

Doncs va ser ni més ni menys que una servidora! Si, ho llegiu bé, jo vaig guanyar la meva primera partida al Mölkky. Potser va ser la coneguda sort del principiant, però en aquell joc tots erem principants... així que tots estàvem en igualtat de condicions! A més, tractant-se d'un joc de punteria, he de dir que té molt de mèrit per part meva...

Us deixo que assaboriu la meva victòria. Jo ja ho vaig fer en el seu moment! :D 

Continuarà... 

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 2

Aquesta entrada és la continuació d'aquest post: Turku Weekend - Survival Weekend Camp  -- Part 1. 

Després dels jocs, vam tenir un ratet per poder anar xerrant els uns amb els altres i coneixe'ns una mica més. I també per anar coneixent una mica la zona. 

La casa on va dormir la majoria de la gent.  

El llac petit, just davant de la casa de la foto anterior. 

La casa principal, on dinàvem i on dormien els organitzadors.  

Una cosa que no sé què és. 

Vistes del llac gran des del costat de la casa principal. 

El llac gran just darrera la casa principal.

Posta de sol amb el llac gran. 

Quan ens van avisar que el sopar ja estava llest, ens va faltar temps per anar-hi. Tots teníem molta gana i a més a més, els Oulu people no havíem dinat en condicions. Ens havíem passat el dia al tren picant una coseta i una altra, però no havíem menjat com cal.

Sopant.
{Sé que la qualitat de la foto és molt dolenta, però és l'única que tinc de dins la casa i volia posar-la.}

Vam passar un bon rato xerrant al menjador i un cop havíem paït el sopar, vam anar cap a un lloc al costat del llac petit que ja estava preparat per fer fogueres.

La foguera. 

Un cop allà, cadascú es va buscar un bon pal i va agafar una bola de la massa de tikkupulla que una de les noies finlandeses havia preparat per nosaltres. La majoria dels altres intercanvis no ho havien provat mai, encanvi els Oulu people si. Ens sentíem quasi com autòcnons.  

Daniela muntant la seva bola de tikkupulla, la Célia coent-la i el noi també {que malament ara no recordo el seu nom}.

Tots ben aprop del foc! Quina calor que vam passar els que no teniem pals prou llargs.
No com en Mohamed! ;p 

Una foto amb una vista general del lloc a on estàvem. Simplement, preciós.  

Aquest cop va ser el primer des que estava a Finlàndia que a la nit es va fer més fosc. Ja era el tercer cap de setmana de juliol i estàvem més al sud. Tampoc us penseu que es va fer negra nit eh! Però si més fosc. 


Vam passar la nit al voltant del foc, xerrant, menjant i bebent. La gent va començar a marxar a mesura que estaven cansats. Els últims a marxar vam ser els que dormíem a les tendes. Vam marxar cap a les nostres respectives tendes i a dormir s'ha dit. 


A la nostra tenda hi dormíem, amb espai més que de sobres, l'Antoine, en Mohamed, l'Hélène, en Martin, en Giannis i jo. Ens vam posar a dormir, i crec que a cap de nosaltres ens va costar gaire agafar el son, tot i dormir a terra, perquè estàvem molt cansats. 


Allà les 5 o 6 de la matinada, la pluja em va despertar. Plovia   molt intensament. En Martin ja estava despert, i ben preocupat. No parava de repetir "We will die!". Trobava perills a tot arreu en Martin! A mi l'únic que em va preocupar era el meu portàtil dins la maleta, que no es mullés ja que algunes gotes de la pluja entraven dins la tenda. 


Vam intentar dormir una estona més, fins l'hora d'anar a esmorzar. El soroll de la pluja xocant amb la tela de la tenda era relaxant, per mi, no per en Martin.    

Les 8 del matí van arribar i per sort, ni nosaltres vam morir (com pronosticava en Martin) ni el meu portàtil es va mullar. Vam recollir totes les nostres coses, vam posar-nos xancletes, vam tancar la tenda i vam marxar cap a la casa principal. 
Només havíem d'atravessar el camp on havíem dormit, que després de tota la matinada plovent estava amb mig pam d'aigua al terra, atravessar una zona més boscosa, fer una petita pujada i entrar a sopluig de la casa principal. Ho vam aconseguir, però no sense mullar-nos considerablement. Però nosaltres no ens queixàvem, havíem vingut a passar un cap de setmana d'aventura finlandesa... i la pluja n'és un element bastant important. 


Bé, fins aquí el capítol d'avui. 
Continuarà.   

Música per recordar...

La música va ser un punt important en la nostra estada a Finlàndia. Potser per mi no tant com per als altres, a casa la Liisa no teníem l'aparell per poder sintonitzar els canals. Nosaltres miràvem capítols de Grey's Anatomy...

Així ells es sabien totes les cançons, ja que l'únic canal que enteníem a la TV era el musical. Per aquest motiu era el canal que estava sempre posat a la tele de qualsevol dels seus pisos.

De totes maneres, no em vaig quedar del tot al marge de les cançons més conegudes a Finlàndia en aquell moment. O bé perquè els cops que havíem anat als seus pisos a passar la tarda o a sopar, les escoltava. O bé perquè l'Hélène o en Martin me les cantaven...

Així que aquí us deixo un resum de les cançons que van posar la BSO del nostre juliol a Finlàndia.

Maailman Toisella Puolen de Haloo Helsinki!

Aquesta és un de les meves cançons preferides. No sé què diu, però  el ritme és animat.  ...Pappadaduda pa duda dapa...

A més, m'agraden les imatges que surten de Helsinki i els records que em porten. 

Tuntematon Potilas de Artuu Wiskari

Una altra cançó molt representativa, tot i que no tant animada...

Häissa de Jare & VilleGalle feat. Märka-Simo

Un altre "hit" de l'estiu!!! La cançó preferida de l'Hélène i en Martin, sense cap mena de dubte. 

Quan ja portàvem més de dos setmanes a Oulu, vam descobrir el significat de la paraula "häissä". És casament. 

Vanha nainen hunningolla de Erin
Aquesta cançó no la vaig arribar a escoltar gaire, però m'agrada el video clip i tampoc sona del tot malament... 




Reggae rekka de Lord Est feat. Petri Nygard
Aquesta és la que menys m'agrada, pero prou coneguda per mi. 

I per acabar ja amb el repertori, la cançó que ens vam passar cantant durant els últims dies. Recordo la meva última tarda a Oulu que vam anar tots junts a donar voltes en bici per visitar per primer/últim cop diferents llocs de la ciutat i que en Mohamed no parava de tararejar-la i d'aquesta manera m'enganxava la cançó, així que ja erem dos tararejant mentre pedalàvem...

Levan Polka de Loituma

Ningú pot negar que aquesta cançó no sigui animada, perquè ho és molt. I la canterella s’enganxa amb molta facilitat, així que aneu amb compte!

Espero que hagueu gaudit del meu recull de música finlandesa. 

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 1

El nostre cap de setmana va començar divendres. Ens vam saltar les pràctiques perquè havíem de ser a les 18h a l'estació de trens de Turku i teníem unes 6h de camí. 

Havíem d'agafar dos trens, primer el pendolino i després un de més normal. El pendolino, amb totes les comoditats que un tren d'alt nivell pugui tenir (incloent wifi gratis) ens va portar fins a Tampere. Allà vam fer transbord a un tren sense aire acondicionat (suposo perquè no estan acostumats a haver-lo de necessitar) que ens va deixar, després d'una hora de suor profusa, a Turku.


Aquestes 6h en tren van donar per molt: primer esmorzar i revisar el correu electrònic, el facebook...

També vam tenir temps per actualitzar el blog (jo), tirar moltes fotos de tot (en Mohamed), llegir llibres (l'Antoine i en Martin) i fins i tot, estudiar per l'exàmen de recuperació d'infeccioses (l'Hélène). I també, de tant en tant, gaudir del paisatge canviant de les diferents zones del país que anàvem atravessant.   

Però va arribar un moment en què la son ens va vèncer ja que la nit anterior havíem sortit de festa per Oulu.  Recordeu un post antic titulat - Finland's Got Talent?, doncs això va ser el que vam fer la nit anterior.

L'Antoine preperant-se per dormir. 

Jo dormint escoltant música, mentre l'Hélène seguia concentrada amb l'estudi! 

En Martin també va caure. 

Doncs bé, després de totes les hores de viatge... vam arribar a Turku. Sense en Karim però, ja que no va arribar a temps per agafar el tren a l'estació d'Oulu. Va arribar a Turku més tard, no sense tenir uns quants problemes, però va arribar.  

Només baixar del tren ens vam trobar amb l'Ilziya, que ens estava esperant ja que ella havia arribat amb un altre tren una mica abans. Ens preguntàvem com reconeixeríem a la resta d'estudiants d'intercanvi i als organitzadors de Turku, quan sense adonar-nos-en ja estàvem dalt d'un bus - per sort el bus correcte. 

Llestos pel pròxim tram del viatge, per sort aquest cop només d'uns 15 minuts. 

El trajecte des de l'estació de trens de Turku fins a Masku va ser curt, però suficient per fer unes quantes presentacions i que els organitzadors ens donessin una mica d'informació. 

Al arribar a la casa del bosc al costat de dos llacs on passaríem el cap de setmana, vam repartir-nos en les diferents opcions per dormir: tendes, lliteres o al terra dins la casa. 

Els Oulu people vam optar per dormir en tenda, sobretot per petició d'en Mohamed, que no hi havia dormit mai. Els únics que també es van unir a l'aventura de les tendes van ser els Helsinki people, la resta van preferir la comoditat dels llits. Quin esperit tant poc aventurer!!! 

El primer doncs que calia fer, era muntar les tendes. Ens vam posar per feina! Vam anar a buscar el lloc idoni per plantar-les, i aquest va ser un camp una mica allunyat de la casa. 

Seguint les ordres de l'expert. 

Un voluntari per entrar dins la tenda i posar el "màstil"? - En Mohamed. 

Encara millor va ser, quan ja a Girona, mirant totes les fotos que havíem intercanviat, vaig trobar aquesta foto: 

El meu granet de sorra per muntar la tenda...

I només uns minuts més tard, això és el que teníem: 

I ja la tenim muntada!

Un cop ja estàvem ben instal·lats vam tornar cap a la casa principal on vam començar amb els jocs per coneixe'ns. Però abans vam posar-nos repel·lent de mosquits, requisit fonamental per estar a l'aire lliure durant l'estiu a Finlàndia. Ara ja estàvem llestos del tot! La diversió podia començar. 

Joc dels dibuixos a l'esquena. 

Vam fer diferents jocs en equips barrejats amb membres de les diferents ciutats. Va ser mentre fèiem un joc que havíem de dibuixar-nos coses a l'esquena en cadena i el primer de la fila l'havia de dibuixar en un paper, quan em vaig adonar que totes les persones que estàvem allà erem estudiants de medicina. El dibuix que havíem de fer era un electrocardiograma (ECG). 

Després vam fer un joc de cantar cançons que continguèssin diferents paraules que ens deien: love, yeah, time... Al meu equip, format per la Monika, en Giannis, l'Anja i l'Ilziya, no se'ns va donar gaire bé. Però vaig fer unes quantes corregudes i vaig lluitar per aconseguir posar el peu dins la galleda i així tenir el torn per cantar cançó. Només ho vaig aconseguir un cop, i després va i no ens surt cap cançó... Vaja, d'això se'n diu sort!

I aquí s'acaba la primera part del cap de setmana. 

Continuarà...      

Lapònia - part 3

Aquesta és l'última entrega de la trilogia del cap de setmana a Lapònia. Si encara no heu llegit les altres parts, aquí les teniu: Part 1 i Part 2. 

L'habitació de 3 que vam llogar estava prou bé, i els sis hi vam dormir prou comodament. En Mohamed, l'Ilziya i jo als llits (vam ser els privilegiats), l'Hélène, l'Antoine i en Martin al terra amb els nòrdics com a matalàs. 

El millor d'haver agafat una habitació va ser poder dutxar-nos l'endemà al matí.  

L'Antoine i l'Hélène dormint al terra de l'habitació. 

Un cop nets, vam recollir totes les nostres coses i vam sortir escalonadament de l'alberg esperant no trobar-nos a cap treballador. Vam tenir sort, i no hi havia ningú, a part de les càmeres que estaven a tots els passadissos i que poden demostrar clarament que erem més del compte. Però qui es mira aquestes gravacions? Ningú intueixo...

La nostra destinació aquell matí era, ni més ni menys, que la Santa Claus Village al Cercle Polar Àrtic (Napapiiri). Vam sortir de l'alberg, vam passar pel supermercat per comprar-nos l'esmorzar (mmmm quines galetes més bones que vam compartir amb l'Hélène) i després cap a buscar el bus que ens portaria a lloc. Era un bus petitó, i a la segona parada que fem per recollir més gent puja un grup amb una mare, un nen, un pare i l'avi. Encara no havien fet un pas a dins que sento "Seu aquí, Pol". (El nom és inventat per mantenir l'anonimat del nen. Bé, me l'he inventat bàsicament perquè no el recordo.) 

Justament el dia anterior els vaig comentar a la resta del grup que ho trobava molt rar que portes quasi 2 setmanes a Finlàndia i que encara no m'hagués trobat a cap català. Nosaltres, els catalans, sempre estem a tot arreu.

La meva resposta va ser dir en veu alta i en català: "Ja deia jo que no podia ser això de no trobar-me catalans!". Un cop ja ens havíem presentat com a catalans, vam estar xerrant durant l'estona del bus. Eren de Blanes i havien arribat a Rovaniemi per anar a veure el Pare Noel i després marxaven cap a Stockholm. Ja estava feliç, podia tatxar una cosa més de la llista, trobar catalans a Finlàndia. 

La primera pregunta que em va fer en Mohamed, quan va veure que havia detectat catalans, va ser que com ho havia sabut. Em va dir, "ha sigut per l'aparença que els has reconegut?". No parava de dir que ell reconeixia a tots els egipcis per la seva aparença. Suposo que es va emportar una bona decepció quan li vaig explicar quina havia sigut la meva tècnica de reconeixement, massa vulgar!


Després d'una curt trajecte, vam arribar a la nostra destinació - Santa Claus Village. Estàvem tant ansiosos per veure el Pare Noel que ens tiràvem fotos amb qualsevol cosa que tingués relació amb ell.

L'Hélène amb un Pare Noel artificial...

L'Hélène de Pare Noel i jo d'ajudant.  

Després van començar les fotos amb la línia del Cercle Polar Àrtic, evidentment no podien faltar! 

Assenyalant el Cercle Polar Àrtic. (Veieu el cercle de llumetes a la bola del món damunt nostre?) 

Tots nosaltres a la línia que marca 66º 32' 35''. 

Les coordenades. 

Amb un peu a cada costat... 

Anàvem tirant fotos fins que vam veure això: 

Aquí hi ha el Pare Noel, diu el cartell de la teulada. 

Havíem trobat el lloc on el nostre amic Santa Claus ens estava esperant. Només havíem d'entrar, fer una mica de cua i el coneixeríem en persona.

No vam esperar ni un moment més, vam entrar.

La porta que ens portaria fins a ell...

Un cop atravessada la porta no et deixaven fer fotos. Ja tenen el negoci ben muntat. Una foto amb el Pare Noel val 25€!  Nosaltres, com a persones de seny que som, vam decidir per avançat que no ens comprariem cap foto. Però les coses van canviar lleugerament un cop vam conèixer el nostre amic Santa en persona. 

ÉS UN HOME ENTRENYABLE!!!

La nostra visita no va ser tampoc massa llarga. Vam intercanviar unes quantes paraules amb ell, ens va dir coses en els nostres respectius idiomes, ens vam tirar un foto, li vam demanar uns quants regals per Nadal i li vam dir que fes bondat. 

I al sortir, l'inevitable va tenir lloc. Després de la visita ens van ensenyar la foto i no vam poder resistir-nos i ens en vam comprar una cada un. Però no patiu, ens van fer una oferta! 6€ la foto! 

Aquí la teniu: 

Martin, Hélène, Ilziya, Mr. Santa Claus, Nona, Mohamed and Antoine. 

La veritat un molt bon record, que està decorant la meva habitació de Barcelona. :D 

 A continuació unes quantes fotos més de Santa Claus Village:

Les ditàncies: a Madrid - 3524km!  

L'Oficina de Correus. 

Estadístiques de l'Oficina de Correus del Pare Noel. 

Potser la vostra carta al Pare Noel està aquí...

I una última foto de grup abans de marxar... 

Mentres estàvem esperant el bus, a l'altre costat de la carretera vaig veure això. Representen un fruit molt típic de Lapònia, cloudberry. 

Al tornar a Rovaniemi vam anar a fer una mica de turisme per la ciutat, que encara no l'havíem visitat. 

Tren antic al costat de l'estació de trens.  

L'Esglèsia de Rovaniemi. 

Mural a l'interior de l'esglèsia. 

A part de fer turisme, en Mohamed i l'Antoine també van assistir a un casament. Quan vam anar a visitar l'església, vam veure a fora tot de gent molt arreglada i al cap de poc vam veure arribar la núvia. Com que en Mohamed no havia vist mai un casament cristià, li feia molta gràcia veure-ho i s'hi van quedar.  

Els nuvis un cop casats. 

Vam anar a dinar/berenar, i vam anar a buscar el tren per tornar cap a Oulu. Estàvem ben cansats. De camí a l'estació, una foto del riu des de l'altre costat amb el pont modern de fons.  

Va ser un GRAN cap de setmana! 

P.D: Quan vaig parlar amb els meus pares i els vaig explicar que havia trobat uns catalans, la meva mare em va fer adonar que no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia. Quan estava amb ells a Helsinki vam anar a una pastisseria a comprar xocolata (a recomanació d'una coneguda de la meva mare) i mentre estàvem comprant ens vam trobar ni més ni menys que el fill de la dona que ens havia recomenat el lloc amb la seva xicota. Així que els catalans de Rovaniemi, no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia, però si els primers que trobava des que estava sola.