Lapònia - part 2

Aquest post és la continuació de Lapònia - part 1. Si no heu llegit la primera part, cliqueu damunt del nom del post. 

El bus ens va deixar al centre de Rovaniemi i vam anar directament cap a l'oficina de turisme. En principi havíem dit que no dormiríem, però després d'haver-nos llevat abans de les 5 del matí per agafar el tren, pensar que no tindria un lloc on dormir, feia que em cansés encara més. En Mohamed i l'Ilziya van dir que ells també preferien buscar un lloc on dormir. Així que en busca d'un lloc econòmic vam anar. I aquest va resultar ser l'alberg Hostel Rudolf. Un cop reservada l'habitació, per 3 persones, ens vam adonar que en Martin, Hélène i l'Antoine també podien venir a l'habitació ja que no hi havia cap tipus de recepció. Dormiriem 6 en una habitació de 3, no està malament. 

Un cop solucionat el tema de l'allotjament, vam decidir anar a buscar un lloc per sopar. Estàvem ben afamats. 

De camí a la pizzeria, vam trobar-nos al carrer principal que estaven fent una mena de festival de música heavy. 

El festival. 

La música no m'agradava gaire. Només quan no era en directe estava bé, perquè no era música heavy. Però, es veu que no tothom pensa el mateix que jo. Si no, mireu aquests dos que bé que s'ho passaven.  

Dos "heaviates" amb la melena al viento. 

La veritat, no sé quina és la gràcia de fer això amb el cap. Ho vaig provar, i amb només dos moviments dels seus ja estava ben marejada...

Un cop amb la panxa plena, vam dirigir-nos cap a l'altre costat del riu, on de lluny vam veure hi havia una platja. Vam passar la major part de la "nit" allà. 

La platja del riu.  

Rovaniemi des de l'altre costat del riu.  

Hélène, jo, Antoine i Mohamed. 

En Martin. 

En Mohamed.

Vam veure aquesta escultura de lluny i vam decidir que ens hi havíem de tirar un foto.  En Mohamed, sempre disposat a tirar fotos, en va ser el fotògraf.  És curiós, una escultura de dos pagesos i una vaca, però m'agrada! 

Dos pagesos, la vaca, l'Hélène i jo. 

Mentre les hores anaven passant a la platja, el sol anava baixant. I quina gran posta de sol que vam veure. No vaig parar de tirar fotos, cada cop era més bonica la posta de sol. No us les posaré totes perquè no acabariem mai. Només una petita mostra. 

L'espectacle del sol i l'aigua comença!

Nosaltres gaudint-ne.

El sol en el lloc just. 

Evidentment, tantes hores allà mateix van donar lloc per a moltes coses. Converses de tot tipus, i de les converses vam passar a cantar cançons i d'aquí a ballar-les. Després, una mica més professionals, vam passar a escoltar-les als mòbils. Ja teniem la nostra festa particular. 

Vam cantar, ballar i escoltar tot tipus de cançons. Des del Waka-Waka, passant per la cançó preferida d'en Mohamed, a "It's My Party".  {Mireu quina versió de la cançó acabo de descobrir, cliqueu aquí. M'agrada!} 

Being silly. 

Dancing or being even more silly. 

Quan ja en vam tenir prou d'estar a la platja, cap allà a les 12 de la nit, vam decidir anar a un local que la Liisa m'havia recomenat. De camí allà, al atravessar el pont, vam poder gaudir una vegada més de l'espectacularitat de la posta de sol.  

La posta de sol a mitjanit. 

El local es diu Kauppayhtiö i la veritat és que tenia molt d'encant. Estava decorat amb mobles retros de diferents colors i estils destribuïts formant diferents espais on seure i xerrar. A més també hi havia ple de joguines i jocs antics. Hi havia també una sala per ballar i dues terrasses. 

Primer vam estar una estona a la terrassa de fora. Allà l'Hélène, que està ben boja, anava xerrant amb tothom i fent amistats ben curioses. Primer vam estar xerrant amb dues noies, i al cap de poc va passar un camió de les escombraries que va tocar el claxon. Una de les noies, va aixecar-se i va marxar corrents, resulta que era el seu xicot que la passava a recollir. 

Després va aparèixer un home venent roses. Vam mantenir-hi una conversa en finlandès-francès-anglès. Resulta que ell era d'afganistan, va estar visquent 2 anys a suïssa i ara portava uns quants mesos a Finlàndia. Un home tot curiós. Ens va dir que l'endemà anèssim a dinar a la pizzeria que ell treballa que ens faria descompte, no la vam trobar. 

I l'última amistat de la nit, va ser un travestí en un cotxe esportiu descapotable. L'Hélène i en Martin no n'havien vist mai cap. 

Després de tot aquest espectacle, vam decidir que ja era hora de conèixer el local per dins. Eren aproximadament la una (bastant tard a Finlàndia), però el local no estava gaire ple. Vam estar-nos una bona estona xerrant asseguts a uns dels sofàs retros que hi havia. 

Estàvem ben cansats, així cap d'una hora aproximadament, vam decidir que ja era hora d'anar cap a dormir.

Cap al Hostel Rudolf vam anar. La nostra habitació de 3 ens esperava.

Continuarà...