Lapònia - part 1

I per fi ha arribat el moment tant esperat!!! Si, si, ho llegiu bé. El post del cap de setmana a Lapònia! 

El cap de setmana va començar molt d'hora, el nostre tren Oulu - Rovaniemi sortia a les 05:17 del divendres! Era dur agafar aquest tren, però si voliem fer tot el que teniem planejat era l'únic que ens anava bé. 

A les 5 de la matinada, ens vam trobar tots a l'estació. També amb la noia russa, Ilziya, que està en un altre hospital en una altra ciutat (on hi ha metges russos, i li parlen en rus, perquè d'anglès no en sap gaire) i per aquest motiu encara no l'haviem conegut. Segons en Martin, jo i la noia russa som "pen friends" perquè vaig ser jo la que li va enviar mails amb tota la informació del cap de setmana. 

Bé doncs cap a dormir al tren s'ha dit! Teniem més de 2h 30 minuts de trajecte, i a aquestes hores, de l'únic que teniem ganes era de dormir una mica més. 

El tren no era gaire modern ni macu...

En Martin buscant la millor posició per dormir. 

A les 07:47 puntualíssim el nostre tren va arribar a Rovaniemi. Ara haviem de canviar de transport, i agafar el bus que ens portaria fins a la zona on anàvem a fer una mini caminada. Per sort, amb l'ajuda d'un home i una dona, vam trobar la parada del nostre bus i ara només ens quedava esperar. Anàvem a Auttiköngäs, amb el bus direcció a Kuusamo. 

Esperant el bus. 

Un cop al bus, ens esperava un trajecte d'1 hora i escaig. El paisatge que anavem passant era preciós. El problema era tirar bones fotos. Entre el reflexe de l'interior del bus als vidres i que els busos aquí circulen molt ràpid per mini carreteretes... {La meva teoria és que com que a l'hivern amb tota la neu han d'anar ben a poc a poc, a l'estiu quan no hi ha neu, donen gas}. Així que, les fotos que tinc de paisatges no són massa maques. 

Martin i Hélène al bus.

En Mohamed al bus.

El nostre conductor. (Papa, té les teves ulleres!)

Un llac que vam passar. 

Cases al mig del no res. 

I per fi vam arribar a la nostra parada. El bus va parar al mig del no res, ens va deixar allà i va marxar. Per seguretat, en Mohamed, que té GPS al mòbil va enregistrar les coordenades de la parada {no fos cas, tot i que jo estava segura que no ens perdriem pas} i després vam començar a caminar. 

Del costat de la carretera sortia un camí, suficientment ample com per passar-hi cotxes. Aquest era el nostre. Vam caminar uns 20 minuts i vam arribar al primer "refugi" Auttiköngäs.

Camí des de la carretera a Auttiköngäs.

Altre cop, el bar. 

Nosaltres a la barca: Mohamed, Antoine, Martin, Hélène, Ilziya i jo. 

Bosc al voltant del refugi principal.

Mapa de la ruta que vam fer, només de 3'5km.

Abans de començar a caminar però, necessitàvem una mica d'energia. Vam entrar al refugi, altrament conegut com a "Day Trip Hut" i vam esmorzar. Realment estava molt net i tot molt ben muntat. Es nota que això és Finlàdia.

Preparant-nos per esmorzar.

Com? No sabeu on està Auttiköngäs? Bé, doncs aquí us deixo un mapa de Finlàndia. L'estrella més gran és allà on vam anar nosaltres, Auttiköngäs.

Ara si que ho situeu, no?

Un cop amb la panxa plena, ja podiem començar a caminar. 

Inici del camí. Gran caminada, 3'5km! ;p

Només començar, ja ens vam trobar amb la cascada que hi havia. La veritat és que m'esperava més cascades i que fossin totalment naturals. No ho eren. Havien sigut modificades per l'home per tal de transportar troncs, però no estaven pas malament del tot.  

El riu portava molta aigua, no pas clara com podreu comprovar, i tenia molta força!!! {Papa, ho veus, el que et vaig dir?}

Serà te i no aigua el que porta el riu?

Després d'unes quantes fotos amb la cascada, vam anar seguint la ruta. Teniem temps, la ruta era curta, així que anàvem parant-nos cada dos per tres. Ho haviem de fer durar no? A més, que el paisatge era bonic i ja et feia ganes d'anar parant i simplement observar el teu voltant.

El cel de Lapònia. 

El dia anterior havia sigut el dia nacional de França {el dia de la Bastille}, així que els francesos ens havien promés que ens cantarien el seu himne. I així ho van fer. Ens van explicar una mica què diu la cançó, i resulta que és bastant "sangrienta"... Després cadascú va cantar el seu himne i us podeu creure que no em va sortir més d'una frase d'Els Segadors? Com pot ser això? Quina vergonya!!! {Per compensar-ho l'endemà els vaig posar la cançó amb el youtube.}

Mohamed, Hélène, jo i Martin pel caminet de fusta. 

En Martin parant el sol. 

Contemplant la natura.

Vam tirar una mica més, fins arribar a unes escales que ens van agradar. Haviem de tirar-nos una foto... però aquest cop va ser difícil que la foto sortís bé. {Anna, jo que em pensava que estava millorant amb el trípode, però sembla que no.}

Aquesta foto és la millor de les 4 o 5 que ens vam tirar, i la veritat és que deixa molt que desitjar, però bé.

A tot arreu, hi havia aquests formiguers tants grans. És increïble. Vam estar mirant-los una estona, i per ser tant gran, no hi havia gaires formigues. Potser encara dormien. Aquí he aprés que si poses un pal/herba al formiguer, les formigues hi van ràpidament i desprenen un líquid que diuen és prou bo. La veritat és que no ho sé, serà qüestió de provar-ho no? Vosaltres ho heu fet alguna vegada? Si és així, quin gust té?

Formiguer enorme. 

I després vam arribar a la segona cabanya del recorregut. Aquesta és més senzilla i és possible passar-hi la nit. A l'anterior que era més gran, no està permès. De totes maneres, tot i faltar-li una paret, la cabanya té un lloc per fer foc just davant i una caseta annexa on hi ha ple de llenya.

Hélène, jo i Martin. 

Per fer una bona BBQ. 

Hem escoltat molta música aquí a Finlàndia, sobretot l'Hélène, que a la tele del seu pis només mira el canal musical, però crec que tots estarem d'acord que la BSO d'aquest intercanvi a Oulu és el so del mòbil d'en Mohamed al tirar una foto. Quants cop l'haurem sentit? La veritat és que no ho sé... però us asseguro que moltíssimes.

A continuació una mostra del tipus de fotos que tira en Mohamed.

Mohamed + qualsevol cosa. 

Ens havien avisat, a Lapònia a l'estiu hi ha molts mosquits. Per això, només posar el peu a baix de l'autobus, vam treure els nostres esprais i ens vam fer un bon bany. Només teniem repel·lent en Martin i jo. El meu fa una pesta increïble encanvi el d'en Martin (que és per nens) fa molt bona olor. Curiosament, la majoria de la gent va preferir el meu. Som així els humans, pensem que si fa més pudor, més espantarà als mosquits.

La veritat vam sortir prou ben parats dels mosquits, tots, tan en Martin amb els repel·lent de mosquits per nens com els altres amb el meu ben pudent. De moment estic molt contenta, pensava que es repetiria la situació de Virginia (que em van ben acribillar) però de moment (toquem fusta) no ha passat.

Mosquit perillós. 

Evidentment, durant el cap de setmana va haver-hi temps suficient com per fer el "burru" i vam riure moltíssim. Feia temps que no reia tant. Aquí un petit exemple de les tonteries:

En Martin.

En Mohamed. 

També hi va haver temps per dormir... Això d'aixecar-se a les 4 de la matinada, és cansat! A cada parada que vam fer durant el camí, i que no van ser pas poques, hi havia algú de nosaltres intentant dormir. I després de dinar, ja ni en parlem! Crec que després de l'última caixalada tots vam caure rendits!

L'Antoine descansant dalt d'una cabanya.

Havia de quedar constància de la nostra estada a Auttiköngäs, i així ho vam fer. En Martin i l'Hélène van escriure-ho i els altres vam firmar.

Deixant la nostra nota. 

El que vam esciure. Traducció: "Hola! Un lloc molt bonic, ens ha agradat molt. Ens veiem. Adéu. Martin Benco d'Eslovàquia, Nona de Girona, Catalunya, Hélène de Versailles, França, Ilziya de Rússia, Mohamed d'Egipte i Antoine de França. Som els estudiants d'intercanvi de l'IFMSA a Oulu."

Després de deixar la nostra nota per la posteritat, vam seguir amb la nostra ruta. Ja havíem fet més de la meitat de la ruta. Vaig decidir provar de tirar-me una autofoto com feia en Mohamed, però resulta que en això tampoc sóc bona... El resultat ho confirma.

Fracàs d'autofoto.

En una de les moltes parades, vam veure un animal. Al anar seguint la ruta, ens anàvem trobant diferents panells informatius de la flora i la fauna de la zona. Deia que hi havia ossos, linxs... però no vam veure cap d'aquest animals. Lúnic animal que vam veure va ser aquesta rateta.

La veieu? A la dreta del camí de fusta.

La rateta que vam veure.

Després vam caminar un mica més, i vam arribar a una zona més elevada que la resta de la ruta. Allà hi havia una torre de fusta que al pujar-hi podies veure fins molt enllà. Al costat hi havia una taula de picnic, així que vam decidir que aquell seria el lloc on dinariem. I així hi vam fer.

Vistes des de dalt de la torre. 

Nosaltres a la torre: Ilziya, Martin, Antoine, Mohamed, Hélène i jo. 

La torre. 

Un cop alimentats i havent fet la migdiada pertinent, vam recollir les nostres coses i cap a acabar la ruta. Ja no ens quedava res de camí. Vam passar l'estona que ens quedava gaudint de la natura i després vam dirigir-nos cap a la parada del bus.

La nostra parada. 

A l'anada ens havien dit que hi anèssim amb força antelació, no fos cas que el bus anès abans d'hora i com que era l'últim del dia, si el perdiem, ens hauriem de quedar al bosc. Hi vam anar, més de 30 minuts abans.

Vam esperar els 30 minuts, ni rastre del bus. De tant en tant, passava algun cotxe, però la veritat és que no en passaven pas gaires.

Carretera deserta... 

Al veure que el temps anava passant i el bus no venia, vam començar a pensar quines erens les opcions. En vam trobar 3: 

Opció 1: 

Opció 1: Auto-stop.

Però hauriem de trobar un cotxe gran, perquè erem 6 o bé dividir-nos 3 i 3. 

Opció 2: Tornar a Auttiköngäs i dormir a dins d'una de les cabanyes. Amb sort, els mosquits no se'n menjarien massa. 

Opció 3: Demanar als propietaris de la casa, que podiem entreveure en mig dels arbres a l'altre costat de la carretera, si podiem passar la nit allà. 

Quan portàvem més de 40 minuts esperant, el bus per fi va arribar!!! No hauriem de fer cap cosa rara! Podiem tornar cap a Rovaniemi tal i com teniem previst.

Bé, i aquí s'acaba la part 1 del viatge a Lapònia. Pròximament hi haurà la continuació: Rovaniemi, Cercle Polar Àrtic i Pare Noel.


Segona part del viatge a Lapònia ---> Lapònia - Part 2. 
-------

Ara estic al tren, on hi ha connexió wifi, direcció a Turku. Allà ens trobarem amb tota la resta d'estudiants d'intercanvi que hi ha a Finlàndia. Pot ser un molt bon cap de setmana, el meu últim cap de setmana a terres finlandeses.