Divendres - part 1

Divendres passat va ser un dia complert. 

El despertador va sonar a les 06:15, com tots els dies entre setmana. A les 07:23 vaig agafar el bus número 12 que em va deixar a la porta B2 de l'hospital. Em quedava el temps suficient per anar fins al meu departament, canviar-me de roba i estar llesta a les 07:45 per començar l'últim dia de pràctiques a la TEHO 2, altrament coneguda per ICU (UCI en català). El doctor amb el que he estat durant aquesta setmana, Dr. J. Lissanantti, ha sigut molt amable amb mi. M'explicava els casos en anglès i inclús mantenia converses amb infermeres en anglès perquè ho pugués entendre. Ara, escoltar ek finnès i intentar endevinar de què parlen també és graciós. Les pràctiques en si no van ser espectaculars però van ser interessants. 

La nit anterior, en Martin, un estudiant d'intercanvi eslovac que estudia a Praga, em va enviar un SMS dient 

"Ok, the weather forecast says that tomorrow will be the last sunny day, so we definitely have to go to the beach!"

(Traducció: Bé, la predicció del temps diu que demà serà l'últim dia soleïat, pertant definitivament hem d'anar a la platja!

Així que en sortir de l'hospital, una mitja horeta abans de l'hora habitual, en Martin i jo en vam trobar a la parada del bus per anar cap a "Naakalli" (la platja d'Oulu). Allà ens esperava l'Antoine, un altre estudiant d'intercanvi que és francès. El lloc és molt bonic. És una platja de sorra fina i clara, hi ha un hotel, la caseta del socorrista i molta zona verda pel voltant. 

Un cop instal·lats, va ser hora de posar-nos a l'aigua. Contràriament al que m'esperava, no estava pas molt freda. No és gens profund i has de caminar molt endins perquè l’aigua et cobreixi mitjanament. Com a la platja de l’Estartit. Suposo que això (que no és profund) i que hi ha sol pràcticament les 24 hores del dia, és el que fan que l’aigua no sigui molt freda. 

Ara bé, l’aigua de clara no en té res. Té una coloració entre groga i marronosa. A mirar les teves cames i peus dins l’aigua, sembla que un tingui icterícia. És graciós, però no inspirar a posar el cap dins de l’aigua...

Després de la gran caminada que va suposar banyar-nos, al sortir vaig haver de marxar. Havia quedat amb la Liisa per anar a recollir la bici que estic fent servir actualment. Com que estava encara ben xopa, em vaug canviar. Però aquest cop, no vaig fer “l’espectacle”, com diu l’Anna, perquè a la platja hi havia canviadors. No hi havia dutxes (però la sal a la pell no es nota pas), però si canviadors. 

Així que un cop llesta, vaig agafar el bus direcció al centre de la ciutat on havia quedat amb la Liisa. El dia anterior haviem anat a portar la seva bici d’hivern a un petit taller de bicicletes perquè en canvièssin la roda i així poder disposar-ne. Ens vam trobar a la botiga, el propietari de la qual és un home de 90 anys (però ningú ho diria!). L’home no parava de xerrar i m’anava mirant, i jo que no sabia ben bé quina cara posar perquè evidentment no l’entenia de res. Tot i no entendre’l, l’home desprenia molt bon rollo. Va explicar-nos, bé no sé si puc fer servir aquesta expressió perquè jo me’n vaig enterar per la posterior traducció de la Liisa, que la botiga celebraria el 50è aniversari d’aquí poquet. Realment, ens van tractar molt bé i a més a més, ens van fer descompte (trucs especials de la Liisa). Tinc bici per només 30€!!!

I a voltar pels carrers d’Oulu en bicicleta s’ha dit. La nostra primera parada va ser el supermercat. La Liisa em va dir que l’havien convidat a una barbacoa a casa una seva amiga i que si hi volia anar. I com que a mi m’agrada veure la vida de veritat de la gent del país al que vaig, li vaig dir que si. Així que, ja teniem el plan per la nit. 

Un cop fetes les compres pertinents: pastanages (la Liisa volia ratllar-les utilitzant una maquina especial que té), pa, tomata i pernil dolç (la meva aportació a la BBQ) i pollastre (també per la BBQ), vam anar cap a casa. Vam sortir a berenar i a fer-la petar al patí, compartit amb la resta de veïns, on vam asseure’ns a la taula de fusta on hi tocava el sol. 

Després d’una horeta al sol, vam entrar cap a casa que ens haviem de començar a preparar per ser a les 20h a la casa on es feia la BBQ. Un cop llestes, vam agafar les bicis i cap a la BBQ s’ha dit. Estava un mica nerviosa perquè no sabia quanta gent em trobaria però un altre cop el nerviosisme va ser envà. Allà vam trobar-nos amb 4 amigues de la Liisa, una de la qual ja coneixia perquè també forma part de l’IFMSA (organització que gestiona els intercanvis). Totes van ser molt amables i van estar parlant quasi tota la nit en anglès perquè així jo també pugues opinar. Realment, és un gest molt bonic. Sé com costa parlar amb un amic en un idioma que no és l’habitual. Realment m’ho vaig passar molt bé. 

Després del sopar a la fresca, 4 de nosaltres vam agafar les bicis i cap al centre d’Oulu a prendre alguna cosa. 

...to be continued. (Ho sento no tinc temps ara!)

----

FOTOS

L'entrada a casa meva, la porta de més a l'esquerra.

Leena, Liisa, Saana i jo després de la BBQ i llestes per anar de festa. 

Surt el sol.  

Potnapekka, el Gerió d'Oulu. 

Helene i jo al "Never Grow Old".

Cases antigues a la plaça del mercat i en Martin.