dijous, 30 de juny de 2011

La Gran Ciutat i mala tècnica per menjar gelats...


Estem a Helsinki. Tot està anant molt bé. Portem dos dies de molta calor!!! I fem tantes coses cada dia que quan arriba la nit i em toca escriure el blog estic tant cansada que em costa molt que em surtin les paraules...

Vull posar-me al dia de totes les coses que encara no he explicat, però costa!!! 


Abans d'anar a dormir, que ja és tard, us explicaré una anècdota. Ahir vam anar a Rauma. Feia molta calor i era hora de berenar així que vam decidir comprar-nos uns gelats. 
Tot just només fer unes passes enllà de la paredeta dels gelats, sento al meu pare fent un "uiiiiiiii". La meva mare i jo ens girem cap a ell, i fent una cara tot curiosa, el meu pare ens diu que li ha estat a punt de caure la bola de gelat del cucurutxo. Riem una mica i seguim caminant pel poble...

Just abans d'entrar al recinte de l'església, tornem a sentir un "uiiiiiii" del meu pare. Esperant-nos el mateix ens girem a mirar-lo. Evidentment li havia tornat a passar el mateix, només que aquest cop la bola ja havia sortit del cucurutxo i per salvar-la del terra li va rebotir a la camisa, rellotge, ulleres... 

Tot un espectacle veure'l menjar un gelat!!!

Mostrant la seva tècnica per menjar-se els gelats. No us la copieu, no és segura!!!

Cara de satisfacció després d'haver salvat el gelat per segon cop. 
Padrina, aquesta segona foto és l'única de moment que he aconseguit que somrigués... ja és algu no?

I per avui això és tot. 

Aika

El dia que vam visitar Pargas, vam acabar dins d'una botiga d'antiguitats per recomanació d'una dona gran del poble. Al demanar-li informació d'on estaven situades les cases de fusta del barri vell, a part de respondre'ns la nostra pregunta ens va dir: 

"Over there, in that yellow house, there is a really nice shop. You should go there!" 
(Cap allà, a la casa groga, hi ha una botiga molt maca. Hi heu d'anar!) 

Com que ens ho havia recomanat amb tant d'entusiame, vam decidir que li haviem de fer cas. La botiga era una barreja entre botiga d'antiguitats i d'objectes de segona mà. Al llarg dels dies hem anant veient que hi ha molta tradició aquí a Finlàndia d'aquest tipus de botigues.

Bé doncs, anar buscant vaig trobar una cosa molt interessant! Un diccionari Finlandès  - Anglès per només 1,5€!!! Tota una ganga! Tot i que és un problema que no hi hagi també traducció a la inversa. Evidentment, no vaig deixar passar l'oportunitat i me'l vaig comprar.



Des d'aquell moment, qualsevol paraula que no sabiem què volia dir la buscava al diccionari, però la majoria de les vegades no trobava la paraula. Per això vaig començar a pensar que m'havien estafat o alguna cosa... 

Fins que l'altre dia, estavem esperant el ferri i hi havia un cartell que deia AIKA. Vam pensar, què voldrà dir? A més que vam recordar que algun cop haviem sentit la paraula a la ràdio. Vaig agafar el diccionari i aquest cop sí que vaig trobar la definició. És la següent: 


És a dir, que després de pensar que AIKA no volia dir absolutament res, ara resulta que no. Que li vam posar a la nostra gossa un nom que en finlandès té un significat! Curiós... A saber, potser Kiu vol dir alguna cosa en algun idioma... 

dimecres, 29 de juny de 2011

Vista Points

Només agafar el cotxe, als primers quilòmetres, vam trobar-nos amb aquesta senyal. 


Els vaig dir als meus pares, "Mireu, un lloc de vista maca!" i vaig preparar la càmera. Però el lloc amb vista maca (o més maca que la resta) no apareixia. Vaig pensar, a USA a la Route 1 sempre que deia "Vista Point" hi havia boira, i aquí a Finlàndia no hi ha res... 

Bé nosaltres vam seguir fent quilòmetres fins que un moment determinat vam veure un flaix! Era això:


Resulta que els cartells que nosaltres pensàvem que anunciaven una "Vista maca" no són més que l'anunci d'un radar. N'està ple a la carretera i tots els finlandesos respecten un piló els límits de velocitat.

Vots per qui conduïa al moment que ens van fer la foto? 


P.D: Ara són quasi la 1 de la matinada i encara hi ha llum. L'altre dia vam veure que a les 4 de la matinada ja està clarejant. Així que el més probable és que hi hagi unes 3 hores de "foscor" aquí al sud. Ja us explicaré a veure què passa més al nord. 

P.D2: He fet un descobriment en relació a l'Aika. Demà us ho explico tal com cal! 

Korppo

Hola de nou!

Aquí us deixo l'evidència fotogràfica de que vam veure els animals que us vaig dir ahir. Les fotos no són molt bones la veritat, entre que amb el primer cérvol no tenia la càmera apunt i que amb la guineu quan se'ns va quedar mirant les fotos que vaig tirar enfocaven al cel! Ups...



Durant la ruta, vam parar un moment i vam tenir una gran sorpresa. Vam trobar això just al costat de la carretera...


Són maduixes, per si algú no ho havia endevinat. N'està ple a tots els marges i altres llocs haguts i per haver. La gent no les cull, però després d'haver provat les maduixes que venen els pagesos, ho entenem perfectament. Crec que les maduixes que hem comprat són les més bones que he menjat en temps!!! (Sí, Anna, sí. Superen les del Maresme...)


Després d'aquesta ruta vam anar a sopar en una pizzeria dins d'un vaixell al costat del nostre hotel de Nauvo. 

A punt de sopar a la Pizzeria (aquest cop assegurant el "tanto").

Mentre sopàvem a la terrassa, la meva mare em va dir que hi havia un home a la taula del darrera que no parava de mirar-me. Al cap d'una estona l'home s'acosta a la nostra taula i mirant-me em diu "Manuela Bosco?". I jo amb cara extrenyada li vaig dir que no. L'home es va disculpar i va marxar. 

Al cap d'una estona, l'home torna al restaurant i s'acosta de nou a la nostra taula. Em va tornar a demanar disculpes i nosaltres li vam dir que no teniem ni idea de per qui m'havia confós. Ell va demanar-nos permís per asseure's amb nosaltres i xerrar una miqueta. 

Ens va explicar que al principi ell estava molt intrigat en assegurar-se si era la Manuela Bosco (una atleta finlandesa-italiana) i que li havia dit al seu amic que volia preguntar-m'ho. Ell però li anava dient que no ho fes (és una cosa, segons ell ens va dir, que els finlandesos no solen fer i que és una mica com ultrapassar-se). Al final va dir però, que ell no podia marxar amb l'intriga i que ho havia de preguntar. 

Vam estar xerrant una miqueta més i després ja va marxar amb una barqueta en direcció a la seva casa d'estiueig que ens va dir tenia en una de les mil illes que hi ha a la zona. La veritat és que va ser divertida la situació!

Mirant les fotos de la Manuela Bosco (al google) he vist que la noia fa moltes ulleres a bastantes fotos. Mirant aquesta foto meva, entenc perquè em podia confondre. Seria per les ulleres que faig, perquè no m'hi trobo res més similar. 

L'endemà, és a dir ahir, vam anar a visitar Korppoo. És una illa molt petita i amb menys activitat que la de Nauvo. A més a més, que tota la zona de costa és privada. Cadascú té la seva caseta amb part de bosc i platja privada. Dos vegades vam intentar agafar carreteretes secundàries, com haviem fet el dia anterior a Nauvo, però les dues vegades vam acabar essent "expulsats" del lloc perquè haviem acabat en zona privada sense saber-ho. Vam aprendre la lliçó, només es pot circular per les carreteres grans!

La primera parada que vam fer a Korppoo va ser per visitar aquest petit mercat  i l'església. El mercat consistia en una paradeta de peix preparat de diferents maneres, una de maduxies i pèsols, una per prendre alguna coseta i una d'objectes de segona mà. 


Oferta del dia: Bratz de segona mà!!!
L'església de Korppoo.
Després de varis intents frustrats de descobrir altres zones de l'illa que la carretera principal, vam veure una torre al costat de la carretera. Ens va semblar que allò estava obert al públic així que ens van desviar. Per sort, aquest cop la vam encertar. 

La Torre.

Baixant de la Torre.

La Mama pensant què dinarà. No gaires opcions, el pa amb pernil dolç i formatge que teniem de picnic. 

Un dels molts embarcadors de l'illa. 

Ja de tornada a Nauvo, vam anar a comprar-nos maduixes. Va resultar que la botiga era aquesta mini caseta de fusta. Hi havia les caixetes amb les racions de maduixes preparades i cadascú havia de deixar els diners a una caixa. Realment fa molta gràcia pensar que ho facin així. A casa nostra això seria impensable!!! 


Després de l'excursió del dia i haver fet un gelató a davant del port (portem dos dies que ens fa molta calor, bé segur que no tanta com a Catalunya, però deu ni do!), va arribar el moment fatídic en que em vaig adonar que el llibre que m'he emportat a Finlàndia és la segona part d'una trilogia que encara he de començar... és ben bé!!! Ja deia jo que fent la maleta a corre-cuita no podia sortir tot bé. Espero no haver-vos d'informar de més despistes! 

Després de llegir el pròleg, descobreixo l'impensat!
Per compensar aquest fet tant desafortunat, em vaig comprar unes ulleres de sol noves! :D  S'ha de dir també, que el vidre de les meves s'aguantava a l'estructura només per un costat. Sembla que quan marxo de viatge sempre perdo els cargols de les coses. A USA vaig perdre un clau del rellotge i no el podia portar, aquí 2 de les ulleres, però per sort encara eren portables. 

Esperant el sopar al restaurant de l'hotel amb les ulleres noves!
De moment això és tot, però encara queden coses al sac per explicar.
Molts petons! 

dimarts, 28 de juny de 2011

Cap a l'Arxipèlag de Turku

Ahir tot i que no vam fer tants de quilòmetres, vam fer moltes coses. Vam deixar el nostre hotel per visitar Turku, tot i que d'una manera molt ràpida. Vam visitar la catedral, que és una de les més importants de Finlàndia i la zona propera. Després vam anar a veure el castell i un cop explorada la zona vam marxar direcció a la nostra propera destinació. 

Catedral de Turku.


Art als carrers de Turku.

Després de la visiteta, vam agafar el cotxe de nou i cap a l'arxipèlag de Turku. Es tracta d'un conjunt d'illetes petites molt juntes unes amb les altres al sud de Finlàndia. És un destí turístic molt famós entre els finlandesos. Però després de dos dies aquí hem pogut comprovar que per més famós que sigui, no hi ha ni molt menys l'aglomeració de gent que tenim a la Costa Brava o qualsevol altra zona de Catalunya.  

La ruta d'ahir com ja he dit no va pas ser tant llarga, només de 52,7 km. Va ser aquesta: Turku - Pargas - Nauvo.


La primera parada de la ruta va ser a l'illa de Pargas. Allà vam visitar l'esglèsia i les cases antigues de la part vella del poble. La veritat és que les cases aquest cop ens van decepcionar una miqueta perquè després d'haver vist les Villes russes de Hanko, ens van semblar menys boniques. 

Església de Pargas. 

Cementiri de Pargas. (Tots els cementiris aquí estan molt ben cuidats i tenen el seu encant, no com els nostres que només hi ha ciment!)

Vam seguir amb el camí, direcció a Nauvo (la nostra destinació) i per això vam agafar el ferri. El trajecte va ser molt curt, probablement uns 10-15 minuts, però va ser suficient com per baixar del cotxe i fer unes quantes coses. Mai havia anat en ferri, i al anar-hi vaig pensar en Anatomia de Grey  perquè sovint surt en Derek anant cap al Seattle Grace en ferri.  

Al ferri.

El nostre conductor. 

Camí a Nauvo.
Nauvo és de totes les illes de l'arxipèlag que hem visitat la que té més activitat, sobretot a la zona on està situat el nostre hotelet. És la zona del port esportiu i hi ha bastants barcos de diferents tipus aquí i la gent va i ve. 
Les banderes al passeig.

Davant del nostre hotelet.
Strandbo Hotel, el nostre hotelet. 

Un bar del passeig. 

Una part del port de Nauvo.
Una altra vista del port després de sopar. 
Un cop vam haver explorat una mica la zona propera a l'hotel, vam decidir anar a explorar la resta de l'illa. Vam agafar el cotxe i vam començar a endinsar-nos per caminets cada vegada més petits. I vam tenir una gran sorpresa. Vam veure dos cèrvols i una guineu! Estic molt contenta, perquè amb lo gafe que sóc a l'hora de veure animals salvatges, ahir en vam veure 3!!!

Tallo bruscament la retransmissió (tot i que el post ja és prou llarg) perquè estic a fora i els mosquits m'estan acribillant!!!

Ja us anirem explicant coses. 

dilluns, 27 de juny de 2011

Ja hem arribat!

Ahir va ser el nostre primer dia a terres finlandeses. Vam sortir de Barcelona a les 11:45 i vam arribar a Helsinki a les 16:50 (hora local, és a dir, a les 15:50 hora catalana). Només arribar, directes cap a buscar el cotxe de lloguer i la carretera ens espera. 

Us presento el full de ruta:

Ahir a la tarda vam fer un total de 292km! De Vantaa a Hanko i de Hanko a Turku, on hem dormit aquesta nit passada. 


Només agafar la carretera ja ens van fascinar els paisatges que ens envoltaven. Prats majoritàriament verds, boscos de pins altíssims i de tant en tant alguna caseta de fusta d'un color cridaner.  





Al arribar a la nostra primera destinació, Hanko, vam veure les famoses Villes del poblet. Resulta que aquest poble havia sigut rus, i va ser durant aquest període que russos adinerats venien aquí a fer-se una caseta ben mona com a segona residència. I després de molts anys, aquestes Villes encara es conserven i ben boniques que són. 








Una altra cosa característica de Hanko és el Monument de la Llibertat, que van construir els habitants de Hanko després de les diverses ocupacions que va partir el poble per parts dels russos. 




Cap a quarts de nou del vespre vam deixar Hanko direcció cap a Turku. Com que no haviem menjat més que l'esmorzar i un entrepà no pas molt bo a l'avió (per no dir gens bo), vam decidir que ja era hora de començar a buscar algún lloc on poder sopar. Quan definitivament vam trobar un restaurant al costat de la carretera, ens parem i just davant nostre van tancar-nos la porta. Eren els 20:55, i el restaurant tancava a les 21h. La cosa no semblava anar massa bé. Vam seguir cap a la nostra destinació, pensant que l'única esperança que ens quedava d'omplir la nostra panxa abans d'anar a dormir seria comprar-nos qualsevol cosa en una gasolinera. Al veure una gasolinera vam parar-nos, amb la sort que aquesta gasolinera també tenia restaurant! Es feia la llum!!! 
La meva mare i jo ja estavem demanant-nos unes hamburgueses quan el meu pare va dir que ell preferia un entrepà (que feia bona pinta, tot s'ha de dir). Nosaltres vam decidir canviar d'opinió i també demanar l'entrepà. Gran error! L'entrepà quasi que era pitjor que el de dinar. Sort en vam tenir de les patates fregides que vam demanar-nos d'acompanyament, ens van salvar el sopar (i el dia!). 

I un cop amb la panxa ja una mica plena, vam fer l'últim tram del trajecte. Eren pràcticament els 23h i encara hi havia molta llum. 
De fet va ser tot just allà les 12 de la nit que començava a fosquejar i aquest matí a dos quarts de vuit el sol ja tornava a estar ben alt. La veritat és que no sé quantes hores de foscor hi ha hagut (si n'hi ha hagut). 

Ara estem a Nauvo, una petita illeta de l'arxipèlag de Turku. La nostra habitació no té persianes i ara són les dotze passades i el cel encara està blauet... a veure si la claror ens deixa dormir. Ja us ho explicaré!

Continuarà...

dissabte, 25 de juny de 2011

Fent la maleta...

Avui és l'últim dia abans de marxar, i ha sigut el dia dedicat a fer la maleta (perquè abans no havia organitzat res).

Aquest és part del meu equipatge, falten més coses que he d'agafar de Barcelona.


L'avantatge en fer la maleta aquest cop, en comparació al cop que vaig marxar un mes a USA, és que com que aquest cop vaig amb maleta de rodes, el pes no em preocupa. Hi he posat tot el que m'ha vingut de gust. tant roba d'abric com més estiuenca. Bàsicament, perquè no sé ben bé quin clima em trobaré allà. 

D'aquí mitja hora marxem a buscar el tren direcció cap a Barcelona i demà a les 11 del matí agafem l'avió! 

Comença l'aventura!!!

dilluns, 13 de juny de 2011

Presentació -- EDITAT

Hola! 
Doncs aquest és el blog que he decidit crear com a dietari dels meus futurs viatges. La meva pròxima destinació és Finlàndia. Així que d'aquí res, espero que aquest blog tregui fum.
Espero tenir moltes coses per explicar-vos! En tinc moltes ganes!!!

Ara però necessito la vostra ajuda... He decidit crear una capçalera però tinc un dilema amb quin tipus de lletra i combinacions fer servir. 

Així que us deixo les diferents imatges i voteu la que us agradi més a l'enquesta del costat ok? 
Espero que m'ajudeu!!!


OPCIÓ 1: 


OPCIÓ 2:


OPCIÓ 3:


OPCIÓ 4:


OPCIÓ 5: 


OPCIÓ 6:


Ho sé... són moltes opcions... però si m'ajudeu us ho agrairé molt! 

EDICIÓ:
Ja he pres una decisió. La capçalera del meu blog serà l'opció 1. 
Gràcies als que heu votat per ajudar-me a fer aquest pas... que vaig crear els diferens models i tots m'agradaven i no sabia cap a quina opció decantar-me.