Ja hem arribat!

Ahir va ser el nostre primer dia a terres finlandeses. Vam sortir de Barcelona a les 11:45 i vam arribar a Helsinki a les 16:50 (hora local, és a dir, a les 15:50 hora catalana). Només arribar, directes cap a buscar el cotxe de lloguer i la carretera ens espera. 

Us presento el full de ruta:

Ahir a la tarda vam fer un total de 292km! De Vantaa a Hanko i de Hanko a Turku, on hem dormit aquesta nit passada. 

Només agafar la carretera ja ens van fascinar els paisatges que ens envoltaven. Prats majoritàriament verds, boscos de pins altíssims i de tant en tant alguna caseta de fusta d'un color cridaner.  

Al arribar a la nostra primera destinació, Hanko, vam veure les famoses Villes del poblet. Resulta que aquest poble havia sigut rus, i va ser durant aquest període que russos adinerats venien aquí a fer-se una caseta ben mona com a segona residència. I després de molts anys, aquestes Villes encara es conserven i ben boniques que són. 

Una altra cosa característica de Hanko és el Monument de la Llibertat, que van construir els habitants de Hanko després de les diverses ocupacions que va partir el poble per parts dels russos. 

Cap a quarts de nou del vespre vam deixar Hanko direcció cap a Turku. Com que no haviem menjat més que l'esmorzar i un entrepà no pas molt bo a l'avió (per no dir gens bo), vam decidir que ja era hora de començar a buscar algún lloc on poder sopar. Quan definitivament vam trobar un restaurant al costat de la carretera, ens parem i just davant nostre van tancar-nos la porta. Eren els 20:55, i el restaurant tancava a les 21h. La cosa no semblava anar massa bé. Vam seguir cap a la nostra destinació, pensant que l'única esperança que ens quedava d'omplir la nostra panxa abans d'anar a dormir seria comprar-nos qualsevol cosa en una gasolinera. Al veure una gasolinera vam parar-nos, amb la sort que aquesta gasolinera també tenia restaurant! Es feia la llum!!! 

La meva mare i jo ja estavem demanant-nos unes hamburgueses quan el meu pare va dir que ell preferia un entrepà (que feia bona pinta, tot s'ha de dir). Nosaltres vam decidir canviar d'opinió i també demanar l'entrepà. Gran error! L'entrepà quasi que era pitjor que el de dinar. Sort en vam tenir de les patates fregides que vam demanar-nos d'acompanyament, ens van salvar el sopar (i el dia!). 

I un cop amb la panxa ja una mica plena, vam fer l'últim tram del trajecte. Eren pràcticament els 23h i encara hi havia molta llum. 

De fet va ser tot just allà les 12 de la nit que començava a fosquejar i aquest matí a dos quarts de vuit el sol ja tornava a estar ben alt. La veritat és que no sé quantes hores de foscor hi ha hagut (si n'hi ha hagut). 

Ara estem a Nauvo, una petita illeta de l'arxipèlag de Turku. La nostra habitació no té persianes i ara són les dotze passades i el cel encara està blauet... a veure si la claror ens deixa dormir. Ja us ho explicaré!

Continuarà...