Un dimecres qualsevol...

El dimecres passat vam trobar-nos a la tarda a l'estació per comprar els bitllets per les pròximes excursions. El primer destí, divendres cap a Rovaniemi. El segon destí, el pròxim cap de setmana a Turku. La vida a Oulu, està farcida d'activitats i més activitats. Però és del que es tracta no? 

Mohamed, Antoine, Hélène, Karim, jo i Martin davant de l'estació. 

Després de comprar els nostres bitllets, aprofitant que feia sol (el primer dia durant la setmana), vam dir d'anar a passar la resta de la tarda a un dels molts parcs que té la ciutat. L'escollit va ser Hupisaaret, que significa funny islands (illes divertides). La Merja, una de les noies finlandeses, ens va explicar que li van posar aquest nom perquè representa que és un dels llocs on la gent d'Oulu va a passar la tarda al aire lliure i a passar-s'ho bé. 

En Mohamed tirant una foto a la meva preparació de foto automàtica!

Tots en bici menys en Martin, que no en té. 

 I és ben veritat que la gent bé a aquest parc a passar la tarda. Vam veure aquest grup de tres dones, ballant. No sabiem què era el que ballaven, així que la relacions públiques del grup, Hélène, va pregunta'ls-hi. Resulta que la dança que ballaven era israeliana.  

Tres dones ballant danses israelianes. 

També hi havia un grup de gent preparant-se per fer un pícnic al aire lliure. Era com a les pel·lis, estovalles al terra, la gent asseguda al voltant i una mini barbacoa portàtil per coure la carn. La veritat és que em van fer enveja. Un plan molt xulo tenien muntat! 

També hi havia moltes famílies amb nens petits al costat del llac alimentant els ànecs. La Liisa em va explicar que els finlandesos tenen un nom especial per aquest tipus d'ànecs, l'alimentació dels quals, és bàsicament el menjar que els donen els humans. Ara no recordo el nom ben bé, però us una cosa com "pulla" (el tíic menjar que els hi donen) "ànec". Realment, aquest ànecs no són pas normals del tot, perquè no tenen pas gens de por al humans. Per tal de menjar, s'acosten tot el que calgui, fins i tot arriben a tocar la persona. 

Pel que sembla també és un lloc típic on fer-se les fotos de casament, cada cop hi veig alguna parella. És normal de fet, és un lloc molt bonic. 

Vam anar a un cafè que hi ha dins d'un hivernacle i vam berenar allà. Tot molt bonic. Vam passar una bona tarda xerrant i menjant pastes típiques finladeses. De moment no em puc pas queixar del menjar finlandès, és bastant bo tot. Tot i que, es passen amb les patates, les posen a tot arreu!

(Ja no puc posar més fotos, el wifi ha decidit que ja havia treballat prou per avui. De fet, poder penjar tantes fotos des de casa és tot un rècord!). 

Després del berenar, vam tornar cap al centre donant un última volta pel parc. Vam veure una mama ànec i els seus dos aneguets. Una monada, però quina mala mare! (Quan pugui penjar fotos ja us explicaré perquè...)

Un cop al centre, vam anar a sopar. En una pizzeria (n'hi ha moltes), aquest cop no a Da Max, sinó a una millor. Em vaig demanar pizza amb ren. Estava bona. :D 

I després del sopar, vaig donar la jornada per acabada perquè l'endemà tocava hospital. 

Aviat, penjaré i us explicaré l'aventura d'aquest cap de setmana a Lapònia. Com a avançament, només dir-vos que ens ho hem passat genial! 

Molts petons.