dimarts, 19 de juliol del 2011

Us presento: la família Ànec

Bé, "lo prometido es deuda", per tant, aquí us deixo la historieta de la mama ànega i els seus dos aneguets. 

Resulta, que dimecres passat quan ja marxàvem del parc a on haviem anat a passar la tarda, just després de passar per aquest lloc tan preciós. 

Eh, que és preciós? Idílic!
Doncs just després de passar per aquí, vam creuar un petit pont de fusta blanc. Mentre l'estàvem creuant, vam veure una mama ànega i els seus dos aneguets acostar-se cap a nosaltres nedant. Vam aturar-nos per observar-los, eren tan monus!!!

De seguida, però, ens vam adonar del perill que corrien els aneguets perquè estaven anant en direcció allà on hi havia una "mini resclosa" (no sé ben bé quina és la paraula per definir el que hi havia). 
{veure foto a continuació}

La mama ànega es va posar a netejar-se i els dos petits, s'inclinaven per veure l'aigua que saltava de la "mini resclosa". Tots estàvem amb "l'ai al cor" per el que els pogués passar als aneguets, però la mama ànega no semblava preocupar-se per res. 

La mama ànega rentant-se i un petit aneguet bebent aigua. 
Ampliació de la foto anterior. 
Cada cop arriscant més, per aconseguir aigua ben fresca del saltant...
Pocs instants més tard, els nostres temors s'havien complert. Un aneguet havia caigut a baix. En varies ocasions va intentar trobar una manera de pujar, però evidentment no se'n va sortir. Era impossible. L'única opció era volant, i eren tan petits que encara no volaven. 

La mama ànega seguia amb la higiene personal i l'altre aneguet bevent aigua del saltant. No va passar pas gaire estona que el segon aneguet va seguir el primer cap a baix. 

Segon aneguet a caure.
La mama ànega va seguir sense adonar-se del que passava al seu voltant fins que un dels dos aneguets va fer un mini crit. Això la va ben alertar. 
La seva actitud va canviar radicalment. Va alçar-se i va començar a buscar a banda i banda, no sabia on estaven els seus aneguets. 

Mama ànega preocupada buscant els seus aneguets. 
Els aneguets també estaven nerviosos. No sabien com tornar amb la mare. Un cop els va localitzar, la mama ànega, va volar fins a la part més baixa (els aneguets estaven a la part del mig, a la foto abans de els roques grans que es veuen) i després va anar-los a buscar. 

La veritat és que nosaltres ens vam preocupar molt més que el que ho va fer ànega. De totes maneres, he de dir que nosaltres no erem les úniques persones observant a aquesta petita família. També es va parar un dona amb un nen petit, la gent que passava afluixava i mirava què estava passant... 

Sort que al final la història va acabar amb un final feliç, la mama ànega i els seus dos aneguets nedant riu avall. 

Espero que us hagi agradat aquesta petita historieta! 
Molts petons. 

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. a mi mooooltt!!! que macus!

    annabibi

    ResponElimina
  3. jiji k monos els aneguets alla bebent de la cascadeta... pero que temeraris!! pobre mare lu k deu patir... jajaja

    ufff nona estic tan farta del mal temps, diria k et fa mes bon temps a tu k a nosaltres!! vull soooooool i calor per poder anar a la piscina!! ;)

    petoneeeets

    ResponElimina
  4. jajaja m'encanta tenir amigues com vosaltres, que us agraden els post més insignificants que faig! :D

    Laura, ja m'ho va dir la meva mare que està fent molt mal temps ultimament... Pot ser si que em fa més bon temps aquí, però he de dir que aquí també plou eh de tant en tant. Avui però SOL! :D

    ResponElimina
  5. Que maca la mama ànega i la teva paciència !
    Fa dies que xaferdejo els comentaris i veig que els teus pares no treballen gaire. Qui és THE QUEEN? sempre et contesta.
    El padrí diu que qualsevol moment t'escriurà, ara té lumbalgia, pren dolovoltaren, li fa molt mal. Som vells ! Aprofita aquesta ocasió al màxim. Ei, hi algun noi molt eixerit a les fotos!! una abraçada, muaaa.

    ResponElimina
  6. ooooooooooooomolt macu petons

    ResponElimina