Primer dia a Oulu

Porto molts dies sense publicar res. Els motius són varis: primer, la meva connexió a internet és molt lenta i no em deixa penjar fotos (i a la meva germana no li agraden els post amb molt de text, i encara menys si només tenen text!); segon, estic poques hores al pis i quan hi sóc o estem fent alguna cosa amb la Liisa o bé estic molt cansada i em poso a dormir. 

Però, he decidit trencar el silenci. Tot i que m'agradaria poder posar evidencies fotogràfiques (perquè sinó els més incrèduls es pensaran que tot és un muntatge, oi Padrí?), de moment les fotos hauràn d'esperar.

Doncs "a lo que íbamos", després d'una hora i poc de vol, vaig aterrar, tot i que quasi amb 1h de retard, a Oulu. Tal i com haviem quedat amb la Liisa, agafaria el bus just de fora la terminal i aniria fins a la parada de Toripakka. Allà ella m'estaria esperant.  

Aquí va ser quan em vaig començar a posar nerviosa (bé, quan em vaig quedar sola a Helsinki també una mica). Estava sola a molts quilòmetres de distància i l'única persona que "coneixia" era la Liisa, però i si no ens portàvem bé? I, qui serien la resta de persones d'intercanvi? Ens portariem bé? Van ser aquest dubtes els que em van posar nerviosa. 

Bé, em vaig esperar, quasi 45 minuts, a que el bus arribes. Vaig comprar el bitllet, i va ser en aquest moment que em vaig adonar que el conductor no sabia anglès. Fantàstic! Es suposava que era a qui li havia de demanar que m'avises al arribar a la parada de Toripakka. Evidentment, fer la pregunta seria envà.

Vaig passar cap a la meitat de l'autobús. I vaig veure una dona de mitjana edat que a la parada l’havia sentit parlar anglès. Li vaig preguntar a ella, i tot i que no la vaig veure molt convençuda de saber quina parada era, quan hi estàvem arribant em va avisar. 

Només baixar del bus, hi havia la Liisa esperant-me! Va ser conèixer-la i els nervis van dissipar-se. Tal i com havia imaginat, per les converses que haviem tingut pel facebook, ens portem molt bé! La veritat és que crec que no podia haver tingut més sort.

El seu pis està just al centre de la ciutat, és petit però molt acollidor. Vam anar al pis, i després directes al super. No tenia res i l'endemà ja havia de començar a l'hospital. Mentre estàvem fent la compra, la Liisa em diu: 

- És la teva primera nit aquí, no vols anar a sopar fora? 

Evidentment em va semblar perfecte. I vam anar a sopar a un restaurant molt bonic de menjar típic finlandès. Vaig demanar-me ren, estava boníssim!!!

Bé, de moment ho deixo aquí, que estic a la biblioteca (per això he afegit fotos al final) i acaben de posar l'anunci que estan tancant. 

Intentaré explicar-vos coses més sovint. De moment com a resum només puc dir que està sent una experiència molt xula. 

Petons! 

El mercat.

Bars a la plaça del mercat.

Voltants de l'Hospital OYS.

Una part de l'hospital on faig pràctiques.

El menjador.

Davant l'ajuntament amb l'Antoine, en Karim i en Mohamed.

Amb en Karim i en Mohamed. 

L'església.

Fonts en un dels parcs de la ciutat.