Aquesta entrada és la continuació d'aquest post: Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 1.
Després dels jocs, vam tenir un ratet per poder anar xerrant els uns amb els altres i coneixe'ns una mica més. I també per anar coneixent una mica la zona.
 |
| La casa on va dormir la majoria de la gent. |
 |
| El llac petit, just davant de la casa de la foto anterior. |
 |
| La casa principal, on dinàvem i on dormien els organitzadors. |
 |
| Una cosa que no sé què és. |
 |
| Vistes del llac gran des del costat de la casa principal. |
 |
| El llac gran just darrera la casa principal. |
 |
| Posta de sol amb el llac gran. |
Quan ens van avisar que el sopar ja estava llest, ens va faltar temps per anar-hi. Tots teníem molta gana i a més a més, els Oulu people no havíem dinat en condicions. Ens havíem passat el dia al tren picant una coseta i una altra, però no havíem menjat com cal.
 |
| Sopant. {Sé que la qualitat de la foto és molt dolenta, però és l'única que tinc de dins la casa i volia posar-la.} |
Vam passar un bon rato xerrant al menjador i un cop havíem paït el sopar, vam anar cap a un lloc al costat del llac petit que ja estava preparat per fer fogueres.
Un cop allà, cadascú es va buscar un bon pal i va agafar una bola de la massa de tikkupulla que una de les noies finlandeses havia preparat per nosaltres. La majoria dels altres intercanvis no ho havien provat mai, encanvi els Oulu people si. Ens sentíem quasi com autòcnons.
Una foto amb una vista general del lloc a on estàvem. Simplement, preciós.
 |
| La foguera. |
 |
| Daniela muntant la seva bola de tikkupulla, la Célia coent-la i el noi també {que malament ara no recordo el seu nom}. |
 |
| Tots ben aprop del foc! Quina calor que vam passar els que no teniem pals prou llargs. No com en Mohamed! ;p |
Una foto amb una vista general del lloc a on estàvem. Simplement, preciós.
Aquest cop va ser el primer des que estava a Finlàndia que a la nit es va fer més fosc. Ja era el tercer cap de setmana de juliol i estàvem més al sud. Tampoc us penseu que es va fer negra nit eh! Però si més fosc.
Vam passar la nit al voltant del foc, xerrant, menjant i bebent. La gent va començar a marxar a mesura que estaven cansats. Els últims a marxar vam ser els que dormíem a les tendes. Vam marxar cap a les nostres respectives tendes i a dormir s'ha dit.
A la nostra tenda hi dormíem, amb espai més que de sobres, l'Antoine, en Mohamed, l'Hélène, en Martin, en Giannis i jo. Ens vam posar a dormir, i crec que a cap de nosaltres ens va costar gaire agafar el son, tot i dormir a terra, perquè estàvem molt cansats.
Allà les 5 o 6 de la matinada, la pluja em va despertar. Plovia molt intensament. En Martin ja estava despert, i ben preocupat. No parava de repetir "We will die!". Trobava perills a tot arreu en Martin! A mi l'únic que em va preocupar era el meu portàtil dins la maleta, que no es mullés ja que algunes gotes de la pluja entraven dins la tenda.
Vam intentar dormir una estona més, fins l'hora d'anar a esmorzar. El soroll de la pluja xocant amb la tela de la tenda era relaxant, per mi, no per en Martin.
Les 8 del matí van arribar i per sort, ni nosaltres vam morir (com pronosticava en Martin) ni el meu portàtil es va mullar. Vam recollir totes les nostres coses, vam posar-nos xancletes, vam tancar la tenda i vam marxar cap a la casa principal.
Només havíem d'atravessar el camp on havíem dormit, que després de tota la matinada plovent estava amb mig pam d'aigua al terra, atravessar una zona més boscosa, fer una petita pujada i entrar a sopluig de la casa principal. Ho vam aconseguir, però no sense mullar-nos considerablement. Però nosaltres no ens queixàvem, havíem vingut a passar un cap de setmana d'aventura finlandesa... i la pluja n'és un element bastant important.
Bé, fins aquí el capítol d'avui.
Continuarà.
Vam passar la nit al voltant del foc, xerrant, menjant i bebent. La gent va començar a marxar a mesura que estaven cansats. Els últims a marxar vam ser els que dormíem a les tendes. Vam marxar cap a les nostres respectives tendes i a dormir s'ha dit.
A la nostra tenda hi dormíem, amb espai més que de sobres, l'Antoine, en Mohamed, l'Hélène, en Martin, en Giannis i jo. Ens vam posar a dormir, i crec que a cap de nosaltres ens va costar gaire agafar el son, tot i dormir a terra, perquè estàvem molt cansats.
Allà les 5 o 6 de la matinada, la pluja em va despertar. Plovia molt intensament. En Martin ja estava despert, i ben preocupat. No parava de repetir "We will die!". Trobava perills a tot arreu en Martin! A mi l'únic que em va preocupar era el meu portàtil dins la maleta, que no es mullés ja que algunes gotes de la pluja entraven dins la tenda.
Vam intentar dormir una estona més, fins l'hora d'anar a esmorzar. El soroll de la pluja xocant amb la tela de la tenda era relaxant, per mi, no per en Martin.
Només havíem d'atravessar el camp on havíem dormit, que després de tota la matinada plovent estava amb mig pam d'aigua al terra, atravessar una zona més boscosa, fer una petita pujada i entrar a sopluig de la casa principal. Ho vam aconseguir, però no sense mullar-nos considerablement. Però nosaltres no ens queixàvem, havíem vingut a passar un cap de setmana d'aventura finlandesa... i la pluja n'és un element bastant important.
Bé, fins aquí el capítol d'avui.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada