Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 5

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Part 1, Part 2, Part3 i Part 4. 

Diumenge al matí va arribar, i abans de marxar ens quedava recollir-ho tot. Fent la feina en equip ens en vam ensortir prou bé. Abans de pujar al bus que ens portaria de nou cap a Turku ciutat, havíem de fer-nos unes quantes fotos. 

Foto de tot el grup.

Spanish and Catalan girls. 

Helsinki People + Mohamed. 

Oulu People al complert. 

Vam pujar al bus, però el cap de setmana encara no s'havia acabat. Encara ens quedava visitar Turku i Tampere (tot i que vam anar perdent a gent pel camí)!

La primera parada a Turku va ser a l'estació per deixar als Helsinki People que marxaven abans perquè anàvem cap a Tallin. Després però vam anar cap al Castell de Turku. Allà vam dinar de picnic. 

Vam tenir visita mentre dinàvem.

De picnic al Turku Castle.

Oulu People + Liisu i Matti (dos dels organitzadors de Turku).

Després de dinar vam marxar del Castell de Turku caminant cap al centre de la ciutat.

Aquesta zona de la ciutat em va agradar molt, a més a més que no l’havia vist quan hi vaig anar a principi de mes amb els meus pares.

Com sovint passa després de dinar, ens va entrar la tonteria post-dinar i de camí ens vam fer algunes fotos divertides... 

En Martin i jo al Titànic.

Ups... aquí es pot apreciar el tamany real del barco. Quasi que som més gran nosaltres...

La margarita més bonica mai vista!

Heu trobat quina és la seqüència en els números?

La cua d'una sirena.

Creuant el riu amb un mini "ferri"

En Martin molt emocionat d'estar al mini "ferri".

Després de la nostra passejada al costat del riu, vam arribar al centre de Turku, on si que hi havia estat amb els meus pares. 

Matti i l'esglèsia de Turku.

Un cartell que em va agradar. 

No sé què significa... potser que no es pot anar en bici per la plaça de l’esglèsia?

Per tornar cap a Oulu, havíem de fer transbord a Tampere i la Liisa m’havia dit que si podíem ens hi estiguèssim una estona per poder visitar la ciutat. Després de parlar-ne també amb les estudiants d’intercanvi que estaven a Tampere, vaig convèncer a l’Hélène, en Martin i l’Ilziya per marxar una mica abans de Turku i així poder fer la parada a Tampere. 

I crec que cap de nosaltres se’n va arrepentir. L’hora de tren que teníem entre Turku i Tampere la vam aprofitar per dormir i carregar una mica les piles.

La primera parada va ser a la paradeta del gelats. 

Gelat de maduixa i pera.

Vam seguir passejant per l’avinguda principal. Vam atravessar el riu i després vam començar a sentir música. Vam seguir caminant en direcció a l'orígen d'aquella música fins que vam arribar a una plaça preciosa i plena de gent. 

Ens vam emocionar, feien un concert!!! 

La plaça on feien el concert.

Ens vam parar a observar el que estava passant... i al cap d’una mica en Martin ens diu: 

“Heu vist que hi ha un capella dalt de l’escenari?”. 

L’Hélène i jo ens ho mirem millor i efectivament, hi havia un capellà. 

No vam acabar d’entendre ben bé quin tipus de celebració era aquella perquè hi havia ple de moteros i gent religiosa... 

L'escenari.

La noria que hi havia a la plaça.

Teatre de Tampere.

I no és bonica aquesta plaça?

Segons la meva guia de viatges, a la ciutat de Tampere se l’anomena Liverpool del nord per les seves nombroses antigues fàbriques tèxtils a banda i banda del riu.  

Les xemeneies de les antigues fàbriques.

Després de més o menys 1 hora de passeig pel centre de Tampere, vam tornar cap a l’estació de trens per agafar el tren de tornada cap a Oulu. 

Ens vam posar a un compartiment privat per nosaltres sols. Al cap de poc va entrar una dona d’uns 40 anys i es va asseure amb nosaltres. Ens vam saludar cordialment, vam intercanviar unes quantes paraules i tots vam dir que estàvem ben cansats i que teníem ganes de dormir. 

No sé ben bé com, la conversa entre nosaltres i aquesta dona va anar seguint i no vam tancar els ulls ni un moment durant les 5h que durava el trajecte. Vam explicar-nos les nostres vides com si ens coneguéssim de tota la vida. 

Sense cap mena de dubte, la millor conversa que he mantingut mai amb una persona desconeguda. 

Quan va arribar la seva parada, ens vam despedir i desitjar el millor per a les nostres vides. I ja no la vam veure mai més. Nosaltres vam buscar-la per la finestra... i s’havia esfumat!!! 

Ens vam mirar amb cares extrenyades i vam fer broma dient “I si era un fantasma?”... però mai ho sabrem.

I per últim, i després de més de 5h asseguts als nostres seients, teniem ganes de moure'ns i què millor que ballar Letkajenkka al tren!!!

Ballant al tren.

Aquí s’acabava un bonic cap de setmana de juliol a Finlàndia.