Havíem d'agafar dos trens, primer el pendolino i després un de més normal. El pendolino, amb totes les comoditats que un tren d'alt nivell pugui tenir (incloent wifi gratis) ens va portar fins a Tampere. Allà vam fer transbord a un tren sense aire acondicionat (suposo perquè no estan acostumats a haver-lo de necessitar) que ens va deixar, després d'una hora de suor profusa, a Turku.
Aquestes 6h en tren van donar per molt: primer esmorzar i revisar el correu electrònic, el facebook...
També vam tenir temps per actualitzar el blog (jo), tirar moltes fotos de tot (en Mohamed), llegir llibres (l'Antoine i en Martin) i fins i tot, estudiar per l'exàmen de recuperació d'infeccioses (l'Hélène). I també, de tant en tant, gaudir del paisatge canviant de les diferents zones del país que anàvem atravessant.
Però va arribar un moment en què la son ens va vèncer ja que la nit anterior havíem sortit de festa per Oulu. Recordeu un post antic titulat - Finland's Got Talent?, doncs això va ser el que vam fer la nit anterior.
 |
| L'Antoine preperant-se per dormir. |
 |
| Jo dormint escoltant música, mentre l'Hélène seguia concentrada amb l'estudi! |
 |
| En Martin també va caure. |
Doncs bé, després de totes les hores de viatge... vam arribar a Turku. Sense en Karim però, ja que no va arribar a temps per agafar el tren a l'estació d'Oulu. Va arribar a Turku més tard, no sense tenir uns quants problemes, però va arribar.
Només baixar del tren ens vam trobar amb l'Ilziya, que ens estava esperant ja que ella havia arribat amb un altre tren una mica abans. Ens preguntàvem com reconeixeríem a la resta d'estudiants d'intercanvi i als organitzadors de Turku, quan sense adonar-nos-en ja estàvem dalt d'un bus - per sort el bus correcte.
 |
| Llestos pel pròxim tram del viatge, per sort aquest cop només d'uns 15 minuts. |
El trajecte des de l'estació de trens de Turku fins a Masku va ser curt, però suficient per fer unes quantes presentacions i que els organitzadors ens donessin una mica d'informació.
Al arribar a la casa del bosc al costat de dos llacs on passaríem el cap de setmana, vam repartir-nos en les diferents opcions per dormir: tendes, lliteres o al terra dins la casa.
Els Oulu people vam optar per dormir en tenda, sobretot per petició d'en Mohamed, que no hi havia dormit mai. Els únics que també es van unir a l'aventura de les tendes van ser els Helsinki people, la resta van preferir la comoditat dels llits. Quin esperit tant poc aventurer!!!
El primer doncs que calia fer, era muntar les tendes. Ens vam posar per feina! Vam anar a buscar el lloc idoni per plantar-les, i aquest va ser un camp una mica allunyat de la casa.
 |
| Seguint les ordres de l'expert. |
 |
| Un voluntari per entrar dins la tenda i posar el "màstil"? - En Mohamed. |
Encara millor va ser, quan ja a Girona, mirant totes les fotos que havíem intercanviat, vaig trobar aquesta foto:
 |
| El meu granet de sorra per muntar la tenda... |
I només uns minuts més tard, això és el que teníem:
 |
| I ja la tenim muntada! |
Un cop ja estàvem ben instal·lats vam tornar cap a la casa principal on vam començar amb els jocs per coneixe'ns. Però abans vam posar-nos repel·lent de mosquits, requisit fonamental per estar a l'aire lliure durant l'estiu a Finlàndia. Ara ja estàvem llestos del tot! La diversió podia començar.
 |
| Joc dels dibuixos a l'esquena. |
Vam fer diferents jocs en equips barrejats amb membres de les diferents ciutats. Va ser mentre fèiem un joc que havíem de dibuixar-nos coses a l'esquena en cadena i el primer de la fila l'havia de dibuixar en un paper, quan em vaig adonar que totes les persones que estàvem allà erem estudiants de medicina. El dibuix que havíem de fer era un electrocardiograma (ECG).
Després vam fer un joc de cantar cançons que continguèssin diferents paraules que ens deien: love, yeah, time... Al meu equip, format per la Monika, en Giannis, l'Anja i l'Ilziya, no se'ns va donar gaire bé. Però vaig fer unes quantes corregudes i vaig lluitar per aconseguir posar el peu dins la galleda i així tenir el torn per cantar cançó. Només ho vaig aconseguir un cop, i després va i no ens surt cap cançó... Vaja, d'això se'n diu sort!
I aquí s'acaba la primera part del cap de setmana.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada