Lapònia - part 3

Aquesta és l'última entrega de la trilogia del cap de setmana a Lapònia. Si encara no heu llegit les altres parts, aquí les teniu: Part 1 i Part 2. 

L'habitació de 3 que vam llogar estava prou bé, i els sis hi vam dormir prou comodament. En Mohamed, l'Ilziya i jo als llits (vam ser els privilegiats), l'Hélène, l'Antoine i en Martin al terra amb els nòrdics com a matalàs. 

El millor d'haver agafat una habitació va ser poder dutxar-nos l'endemà al matí.  

L'Antoine i l'Hélène dormint al terra de l'habitació. 

Un cop nets, vam recollir totes les nostres coses i vam sortir escalonadament de l'alberg esperant no trobar-nos a cap treballador. Vam tenir sort, i no hi havia ningú, a part de les càmeres que estaven a tots els passadissos i que poden demostrar clarament que erem més del compte. Però qui es mira aquestes gravacions? Ningú intueixo...

La nostra destinació aquell matí era, ni més ni menys, que la Santa Claus Village al Cercle Polar Àrtic (Napapiiri). Vam sortir de l'alberg, vam passar pel supermercat per comprar-nos l'esmorzar (mmmm quines galetes més bones que vam compartir amb l'Hélène) i després cap a buscar el bus que ens portaria a lloc. Era un bus petitó, i a la segona parada que fem per recollir més gent puja un grup amb una mare, un nen, un pare i l'avi. Encara no havien fet un pas a dins que sento "Seu aquí, Pol". (El nom és inventat per mantenir l'anonimat del nen. Bé, me l'he inventat bàsicament perquè no el recordo.) 

Justament el dia anterior els vaig comentar a la resta del grup que ho trobava molt rar que portes quasi 2 setmanes a Finlàndia i que encara no m'hagués trobat a cap català. Nosaltres, els catalans, sempre estem a tot arreu.

La meva resposta va ser dir en veu alta i en català: "Ja deia jo que no podia ser això de no trobar-me catalans!". Un cop ja ens havíem presentat com a catalans, vam estar xerrant durant l'estona del bus. Eren de Blanes i havien arribat a Rovaniemi per anar a veure el Pare Noel i després marxaven cap a Stockholm. Ja estava feliç, podia tatxar una cosa més de la llista, trobar catalans a Finlàndia. 

La primera pregunta que em va fer en Mohamed, quan va veure que havia detectat catalans, va ser que com ho havia sabut. Em va dir, "ha sigut per l'aparença que els has reconegut?". No parava de dir que ell reconeixia a tots els egipcis per la seva aparença. Suposo que es va emportar una bona decepció quan li vaig explicar quina havia sigut la meva tècnica de reconeixement, massa vulgar!


Després d'una curt trajecte, vam arribar a la nostra destinació - Santa Claus Village. Estàvem tant ansiosos per veure el Pare Noel que ens tiràvem fotos amb qualsevol cosa que tingués relació amb ell.

L'Hélène amb un Pare Noel artificial...

L'Hélène de Pare Noel i jo d'ajudant.  

Després van començar les fotos amb la línia del Cercle Polar Àrtic, evidentment no podien faltar! 

Assenyalant el Cercle Polar Àrtic. (Veieu el cercle de llumetes a la bola del món damunt nostre?) 

Tots nosaltres a la línia que marca 66º 32' 35''. 

Les coordenades. 

Amb un peu a cada costat... 

Anàvem tirant fotos fins que vam veure això: 

Aquí hi ha el Pare Noel, diu el cartell de la teulada. 

Havíem trobat el lloc on el nostre amic Santa Claus ens estava esperant. Només havíem d'entrar, fer una mica de cua i el coneixeríem en persona.

No vam esperar ni un moment més, vam entrar.

La porta que ens portaria fins a ell...

Un cop atravessada la porta no et deixaven fer fotos. Ja tenen el negoci ben muntat. Una foto amb el Pare Noel val 25€!  Nosaltres, com a persones de seny que som, vam decidir per avançat que no ens comprariem cap foto. Però les coses van canviar lleugerament un cop vam conèixer el nostre amic Santa en persona. 

ÉS UN HOME ENTRENYABLE!!!

La nostra visita no va ser tampoc massa llarga. Vam intercanviar unes quantes paraules amb ell, ens va dir coses en els nostres respectius idiomes, ens vam tirar un foto, li vam demanar uns quants regals per Nadal i li vam dir que fes bondat. 

I al sortir, l'inevitable va tenir lloc. Després de la visita ens van ensenyar la foto i no vam poder resistir-nos i ens en vam comprar una cada un. Però no patiu, ens van fer una oferta! 6€ la foto! 

Aquí la teniu: 

Martin, Hélène, Ilziya, Mr. Santa Claus, Nona, Mohamed and Antoine. 

La veritat un molt bon record, que està decorant la meva habitació de Barcelona. :D 

 A continuació unes quantes fotos més de Santa Claus Village:

Les ditàncies: a Madrid - 3524km!  

L'Oficina de Correus. 

Estadístiques de l'Oficina de Correus del Pare Noel. 

Potser la vostra carta al Pare Noel està aquí...

I una última foto de grup abans de marxar... 

Mentres estàvem esperant el bus, a l'altre costat de la carretera vaig veure això. Representen un fruit molt típic de Lapònia, cloudberry. 

Al tornar a Rovaniemi vam anar a fer una mica de turisme per la ciutat, que encara no l'havíem visitat. 

Tren antic al costat de l'estació de trens.  

L'Esglèsia de Rovaniemi. 

Mural a l'interior de l'esglèsia. 

A part de fer turisme, en Mohamed i l'Antoine també van assistir a un casament. Quan vam anar a visitar l'església, vam veure a fora tot de gent molt arreglada i al cap de poc vam veure arribar la núvia. Com que en Mohamed no havia vist mai un casament cristià, li feia molta gràcia veure-ho i s'hi van quedar.  

Els nuvis un cop casats. 

Vam anar a dinar/berenar, i vam anar a buscar el tren per tornar cap a Oulu. Estàvem ben cansats. De camí a l'estació, una foto del riu des de l'altre costat amb el pont modern de fons.  

Va ser un GRAN cap de setmana! 

P.D: Quan vaig parlar amb els meus pares i els vaig explicar que havia trobat uns catalans, la meva mare em va fer adonar que no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia. Quan estava amb ells a Helsinki vam anar a una pastisseria a comprar xocolata (a recomanació d'una coneguda de la meva mare) i mentre estàvem comprant ens vam trobar ni més ni menys que el fill de la dona que ens havia recomenat el lloc amb la seva xicota. Així que els catalans de Rovaniemi, no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia, però si els primers que trobava des que estava sola.