dilluns, 19 de desembre del 2011

Visita a la Bea: Arribada a San Marino

La Marina i jo vam aprofitar uns quants dies del passat pont de desembre per anar cap a San Marino/Itàlia a visitar a la Bea. 
Com que es tractava de la nostra segona vegada allà, les coses anaven amb més fluïdesa. Ja ens coneixíem el terreny i havíem après dels nostres errors.
Al aterrar a l'aeroport de Bologna, ja sabíem a on havíem d'agafar el bus que ens portaria cap al centre de la ciutat. Vam baixar a l'estació de trens, on també sabíem a on ens havíem de comprar els bitllets direcció a Rimini.

A més a més, aquesta vegada havíem pensat en portar-nos entrepans per dinar al tren {no com la nostra primera vegada que vam haver de dinar barretes de cereals i patates de bossa}.


Esperant el tren a Bologna.


Així que vam pujar al tren ben contentes, en poques hores veuríem a la Bea després d'uns quants mesos de la seva visita a Girona/Barcelona. 

Tot anava sobre rodes, fins que... (Ho sabíeu que aquest moment havia d’arribar.)

Doncs fins que va venir el revisor. Havíem comprat els nostres bitllets, però ens havíem oblidat de validar-los a la màquina. Màquina que no havíem ni vist! El revisor no parava de dir-nos en italià que havíem de pagar una multa de molts euros... Vam discutir-nos-hi una mica, la Marina amb una mica més de sentit ja que ella sap i enten l'italià, jo... no sé què vaig dir-li, però suposo que per l'entonació entenia que no volia pagar. Per sort, va acabar marxant i no ens va fer pagar res!


Estació de trens de Rimini.

I per fi, vam arribar a Rimini! Ara només havíem d'esperar-nos a fora l'estació. Era qüestió de minuts que la Bea vingués! I el retrovament va tenir lloc, davant d'aquesta estació tant bonica.

Tot estava decorat de Nadal {a diferència de l'anterior vegada perquè era estiu}, i això feia que encara fos tot més bonic!


Divendres a la nit, vam anar a sopar a casa la Bea amb tota la  família. El dissabte era l'aniversari de la Bea i en Jerome {sí, fan anys el mateix dia!}, i el divendres ho celebraven junts amb les seves famílies. 
La Marina davant el preciós arbre de Nadal de casa la Bea.
Durant les presentacions, va haver-hi una situació entre còmica i dramàtica entre l'àvia de la Bea i jo. Al presentar-me, li vaig donar la mà i li vaig dir el meu nom. Fins aquí tot sembla normal oi? Resulta però, i suposo pel costum que la gent no entengui el nom a la primera, que vaig donar més emfàsi del necessari a la N pronunciant NoNNa en comptes de Nona. Els que tingueu una mica de coneixement de l'italià segurament sabreu que nonna vol dir àvia en aquest idioma.
De manera que l'àvia de la Bea em respon, "io ragazza". La dona es pensava que l'estava vacilant... I jo que sóc incapaç de fer una frase ben feta en italià no sabia com sortir de l'embolic. Sort que va venir la Bea i li va dir que em dic Nona! ;)


Com era d'esperar, vam menjar a les mil marevelles. La mare de la Bea va fer pasta fresca {ella va fer la massa des del primer bocí} a la bolognesa. Mmmm estava deliciós!!! De segon vam menjar carn també molt bona, però ara no recordo més detalls.
I de postres, pastís d'aniversari... mmmmm més que boníssim!!!
Jo davant l'arbre de Nadal.
Després de sopar, va ser l'hora de donar els regals als homenatjats. I quina pluja de regals!!!
Un detall d'una de les boles de l'arbre. Manualitat feta per la mare i germana de la Bea.
Més tard, vam anar amb la Bea i en Jerome a fer una volta pel centre de Rimini, que és també la zona de bars. El primer cop que havíem visitat Rimini vam descobrir la zona de platja i els bars a la platja (entre d'altres el Malindi, que em va agradar especialment), per això m'havia la imatge que m'havia format de Rimini era d'una ciutat de platja simplement, amb poca ciutat de veritat. Però quina sorpresa em vaig emportar al començar a descobrir que no només és una ciutat de platja, sinó que tenia més!
L'arbre de Nadal a Piazza Cavour.
Teatro Galli amb la bandera italiana amb llums.
La Marina i la Bea.
Després d'una volta per la zona de bars, vam donar la nit per acabada. Estàvem més que cansats i feia bastanta fred... així que vam dirigir-nos els quatre cap a l'apartament de la Bea a Rimini.

2 comentaris:

  1. La primera vegada que vaig estar a Sant marino, estiu del 85,
    vaig fer nit a Riminí, ven be al centre de la platja quilomètrica,
    un hotel fabulós, que mai voldria oblidar.
    El petit país era coquetó i mol accessible a pesar dels seus desnivells,
    ple de restaurants i botigues per turistes, en aquells temps,
    el licor amb ampolles minis, era el souvenirs de moda,
    encara tinc a casa els presents de la visita.
    Anys després als finals dels 90",
    vaig tornar amb autocaravana, encara en va enamorar mol més.
    Se que hi tornaré.
    Gracies per fer-me memòria,
    ha sigut un plaer llegir-te.

    ResponElimina
  2. Ohhh, kins records! Ja no recordava el revisor borde, però el preciós arbre de Nadal de la Bea el tinc ben grabat! és ben bé que al final ens quedem amb les coses boniques.. jejeje

    Molt xules les fotos!
    Un petonet!

    Marina

    ResponElimina