Farewell Party

La nit del 26 de juliol de 2011 havia arribat, la meva última nit a Oulu. Així que només podia passar una cosa, celebrar la meva Farewell Party.

Després de preparar la meva maleta, i ajuda a la Liisa amb la seva mudança i la neteja de l'apartament (la Liisa marxava un any d'erasmus a Màlaga) era l'hora de la festa!

Així, allà a les set de la tarda ens vam trobar tots els estudiants d'intercanvi amb la Merja, l'Anna i la Hanni a la plaça del mercat.

Un dels bars de la plaça del mercat.

Alguns vam fer un gelat. Un de pera per mi si us plau. Pera, el meu gust preferit d'entre la limitada varietat de gelats, però he de dir que tenia un gust d'allò més natural i amb trossos de pera i tot!

La Merja i la Hanni en primer pla, la resta del grup al fons.

Després vam fer una mini passejada cap al mar i direcció a la "posta de sol".

Barques del moll.

Les barques del moll amb les cases antigues de fusta.

La fàbrica al costat d'Oulu que sovint perfumava la ciutat.

Quan va començar a fer-se una mica més fosc, al ser ja quasi final de mes, ara ja fosquejava lleugerament, tot i que negra nit no la vaig veure mai mentre estava a Oulu, vam instal·lar-nos a una terrasseta d'un dels bars de la plaça.

Tenia una missió, provar, per primer cop!, el LONKERO. Mentre estava ajudant a la Liisa em va preguntar si ja l'havia provat. No ho havia fet. De fet, aquell era el primer cop que sentia la paraula... Sopresa la Liisa em va dir que el LONKERO és típic finlandès i que abans de marxar l'havia de provar.

Així que aprofitant la meva última nit, ho vaig fer. I em va agradar!

I suposo que us pregunteu què és el LONKERO no? Doncs és una beguda de ginebra amb refresc de "pomelo" {correctament anomenat aranja en català}. 

Passant el vespre a la terrasseta.

Hi havia dues maneres quasi obligades d'acabar la meva última nit a Oulu. 

La primera, anar al karaoke. Ens ho havíem passat tant bé l'altra vegada, que no podíem no anar-hi un altre cop. 

El karaoke a la plaça del mercat.

Potser no va ser tant divertit, però ens ho vam passar molt bé!

La segona, anar a menjar una pizza al Da Max. A aquest restaurant és on havíem fet la gran majoria dels nostres àpats {amb algunes excepcions a favor de Ravintola Kotka (el restaurant de l'hospital), un restaurant xinès, una altra pizzeria i pocs llocs més}.

A més a més, vam aprofitar per fer un intercanvi de fotos a altes hores de la matinada... Sí, sí, aprofitant fins l'últim moment per passar-nos totes les fotos!

En Mohamed i l'Hélène (què estaria xiulant?).

En Martin i l'Antoine.

Les pizzes no eren espectacularment bones, però eren prou bones! Tant que fins i tot ara se'm fa la boca aigua, dec tenir gana... 

Foto de despedida original!
El cul de l'Antoine, en Martin fent arts marcials, l'Hélène, jo i en Mohamed.

Un cop amb les panxes plenes, em van acompanyar fins a la porta de casa però de cami ens vam fer unes quantes fotos.

Foto de despedida més convencional!
En Martin, l'Antoine, l'Hélène, en Mohamed i jo.

Entrant al portal.

Bye bye July Oulu people! Thank you all for all these beautiful memories!!!

Últims dies a Oulu

Els meus últims dies a Oulu havien arribat, i encara hi havia moltes coses per fer i llocs on anar. Així que no hi havia més opció que no fer migdiada a la tarda i quedar directament després de l'hospital per fer alguna cosa interessant o simplement passar temps junts.

Una de les últimes tardes, vam agafar les nostres bicicletes i a fer turisme s'ha dit!

Edifici bonic del centre d'Oulu.

Seguint la nostra ruta, llavors vam entrar a visitar l'esglèsia.

Un dels mosaics.

Dins l'església vam conèixer una mica més de la història d'Oulu. Com ha passat a la gran majoria de ciutats/pobles finlandesos que he visitat, a la seva història sempre apareix un incendi el qual va destruir la major part de les cases de fusta que constituien en aquell aleshores el nucli central de la localitat. Oulu, no podia ser menys, així que el 23 de maig de 1822 va haver-hi un incendi. 

Una mica de història.

Tant de turisme ens va trastocar una mica, i ens va sortir la nostra vena més agressiva... tot i que pel que sembla, a l'Antoine no l'amoïnava. Ell segueix amb la parsimònia i tranquil·litat que el caracteritza!

L'església d'Oulu.

Vam continuar direcció als museus, tot i que no vam entrar a cap. Si que vam entrar però a alguns patis privats, ups! I després cap als parcs...

Per on seguim?

Vam atravessar la zona de Hupisaaret i Lasaretinsaari, zones ben verdes farcides de gent gaudint del bon temps. Nens corrents amunt i avall, seguits per l'atenta mirada dels seus pares; altres alimentant els ànecs famèlics (o això és el que semblava), ciclistes, adolescents passant la tarda a l'aire lliure...

Vam atravessar el riu Oulujoki pel pont Lassinkallionsilta que ens portava a Tuira. No sense abans tenir un cert "problema" amb la multitud d'abelles que habitaven la zona. Ens vam aturar dalt del pont per tirar les dues següents fotos i l'Hélène i en Karim van recolzar les seves bicis damunt de l'entrada a la casa de les abelles... Vam haver de marxar ràpid per no ser picats per les enfurismades abelles, ens en vam ensortir però!

Vistes de Tuira Beach i Rautasilta (pont del fons) des de Lassinkallionsilta.

El parc, Lasaretinsaari, que deixàvem enrere. 

Tuira Beach.

Al costat d'aquestes casetes-canviadors hi havia un grup de nois jugant un partit de volley. Altra gent estava parant el sol, tot i que ja no tocava massa... 

De tornada cap al centre d'Oulu vam passar per aquest pont. L'havia vist el dia que havia anat a la platja en bus, i havia pensat que m'agradava molt i que un dia volia anar-hi a fotografiar-lo. Amb tantes coses a fer, me'n havia oblidat. Però durant la ruta, ens el vam trobar davant dels nostres nassos. Vaig ser feliç!!!

  

A més a més, mentre l'atravessàvem va passar el tren també!

A darrera anàvem en Mohamed i jo, a davant l'Hélène i l'Antoine. La foto d'en Mohamed i jo no és gens bona, està més que moguda... però l'he posada perquè durant tota la ruta en Mohamed no parava de xiular una cançó, que ara no recordo. I com podeu veure a la foto, ESTÀ XIULANT!!! El mòbil a la mà li servia de música acompanyant! ;)

Excursió en bici per Oulu amb la música per part d'en Mohamed!

L'Hélène i l'Antoine davant nostre a lo "Verano Azul".

Vam deixar el tour al arribar aprop del centre, a un lloc bonic on poder veure "baixar" el sol. Una tarda més que ben aprofitada i gaudida al màxim.

La "posta" de sol.

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 5

Aquesta entrada és la continuació d'aquests posts: 

Part 1, Part 2, Part3 i Part 4. 

Diumenge al matí va arribar, i abans de marxar ens quedava recollir-ho tot. Fent la feina en equip ens en vam ensortir prou bé. Abans de pujar al bus que ens portaria de nou cap a Turku ciutat, havíem de fer-nos unes quantes fotos. 

Foto de tot el grup.

Spanish and Catalan girls. 

Helsinki People + Mohamed. 

Oulu People al complert. 

Vam pujar al bus, però el cap de setmana encara no s'havia acabat. Encara ens quedava visitar Turku i Tampere (tot i que vam anar perdent a gent pel camí)!

La primera parada a Turku va ser a l'estació per deixar als Helsinki People que marxaven abans perquè anàvem cap a Tallin. Després però vam anar cap al Castell de Turku. Allà vam dinar de picnic. 

Vam tenir visita mentre dinàvem.

De picnic al Turku Castle.

Oulu People + Liisu i Matti (dos dels organitzadors de Turku).

Després de dinar vam marxar del Castell de Turku caminant cap al centre de la ciutat.

Aquesta zona de la ciutat em va agradar molt, a més a més que no l’havia vist quan hi vaig anar a principi de mes amb els meus pares.

Com sovint passa després de dinar, ens va entrar la tonteria post-dinar i de camí ens vam fer algunes fotos divertides... 

En Martin i jo al Titànic.

Ups... aquí es pot apreciar el tamany real del barco. Quasi que som més gran nosaltres...

La margarita més bonica mai vista!

Heu trobat quina és la seqüència en els números?

La cua d'una sirena.

Creuant el riu amb un mini "ferri"

En Martin molt emocionat d'estar al mini "ferri".

Després de la nostra passejada al costat del riu, vam arribar al centre de Turku, on si que hi havia estat amb els meus pares. 

Matti i l'esglèsia de Turku.

Un cartell que em va agradar. 

No sé què significa... potser que no es pot anar en bici per la plaça de l’esglèsia?

Per tornar cap a Oulu, havíem de fer transbord a Tampere i la Liisa m’havia dit que si podíem ens hi estiguèssim una estona per poder visitar la ciutat. Després de parlar-ne també amb les estudiants d’intercanvi que estaven a Tampere, vaig convèncer a l’Hélène, en Martin i l’Ilziya per marxar una mica abans de Turku i així poder fer la parada a Tampere. 

I crec que cap de nosaltres se’n va arrepentir. L’hora de tren que teníem entre Turku i Tampere la vam aprofitar per dormir i carregar una mica les piles.

La primera parada va ser a la paradeta del gelats. 

Gelat de maduixa i pera.

Vam seguir passejant per l’avinguda principal. Vam atravessar el riu i després vam començar a sentir música. Vam seguir caminant en direcció a l'orígen d'aquella música fins que vam arribar a una plaça preciosa i plena de gent. 

Ens vam emocionar, feien un concert!!! 

La plaça on feien el concert.

Ens vam parar a observar el que estava passant... i al cap d’una mica en Martin ens diu: 

“Heu vist que hi ha un capella dalt de l’escenari?”. 

L’Hélène i jo ens ho mirem millor i efectivament, hi havia un capellà. 

No vam acabar d’entendre ben bé quin tipus de celebració era aquella perquè hi havia ple de moteros i gent religiosa... 

L'escenari.

La noria que hi havia a la plaça.

Teatre de Tampere.

I no és bonica aquesta plaça?

Segons la meva guia de viatges, a la ciutat de Tampere se l’anomena Liverpool del nord per les seves nombroses antigues fàbriques tèxtils a banda i banda del riu.  

Les xemeneies de les antigues fàbriques.

Després de més o menys 1 hora de passeig pel centre de Tampere, vam tornar cap a l’estació de trens per agafar el tren de tornada cap a Oulu. 

Ens vam posar a un compartiment privat per nosaltres sols. Al cap de poc va entrar una dona d’uns 40 anys i es va asseure amb nosaltres. Ens vam saludar cordialment, vam intercanviar unes quantes paraules i tots vam dir que estàvem ben cansats i que teníem ganes de dormir. 

No sé ben bé com, la conversa entre nosaltres i aquesta dona va anar seguint i no vam tancar els ulls ni un moment durant les 5h que durava el trajecte. Vam explicar-nos les nostres vides com si ens coneguéssim de tota la vida. 

Sense cap mena de dubte, la millor conversa que he mantingut mai amb una persona desconeguda. 

Quan va arribar la seva parada, ens vam despedir i desitjar el millor per a les nostres vides. I ja no la vam veure mai més. Nosaltres vam buscar-la per la finestra... i s’havia esfumat!!! 

Ens vam mirar amb cares extrenyades i vam fer broma dient “I si era un fantasma?”... però mai ho sabrem.

I per últim, i després de més de 5h asseguts als nostres seients, teniem ganes de moure'ns i què millor que ballar Letkajenkka al tren!!!

Ballant al tren.

Aquí s’acabava un bonic cap de setmana de juliol a Finlàndia.